Els vuit gols del Bayern al Barça en els quarts de finals de la Lliga de Campions li havien fet molt més mal del que demostrava l’endemà de la derrota davant qui fos. Li costava un esforç enorme imprimir cert caràcter a la seva expressió per dissimular l’horrorosa nit que havia passat, entrant a la
Deia que li agradava d’allò més obrir els balcons dels somnis i encegar-se amb la llum que el prenia com si fos un nadó tret del bany i mostrat a tothom teatralment com si tingués natura messiànica. I que s’havia acostumat tant al silenci absolut de les somniades, que no podia suportar cap estridència, en
En plena concentració, en acabar el text que l’ha tingut pres els darrers dies, una mosca verda –la dels cadàvers, es diu tot d’una- apareix travessant la pantalla de l’ordinador. Res no el pot distreure, que és a punt d’acabar el conte als voltants de mitjanit. La mosca fa una primera passada i desapareix despatx
En el bar del seu amic, el millor cafeter del món, assegut a la taula de davall la televisió gegant que només brama quan hi ha partits de futbol, després de noranta-vuit dies de no entrar-hi per prohibició expressa del coronavirus, comença a llegir la novel·la darrera del jove que encoratjà a escriure, ja fa
Hagué de deixar forçosament la lectura a la pàgina 924 de les 939 que sumava l’obra que, des de feia tres dies, li acaparava les cavil·lacions. Faltaven només quinze pàgines per cloure tot els cercles que l’autor havia obert des de l’arrancada de l’obra, que transitava amb decisió sobre el fil magre, gairebé inapreciable, que
Ja no sap que a l’hora nona també li deien de la misericòrdia i tanmateix li és ben igual: ell en té prou, als seus noranta-nou anys i vuit dies, mirant en terra i parant bé l’orella per sentir què diuen els insectes. Fa anys que diu que investiga el que es diuen entre elles
Avui dematí he topat amb un bon amic de la infància amb qui feia anys que no parlava i en poc més de dos minuts ens hem posat al corrent de tot, com si només fes setmanes que no ens vèiem. Ja ho tenen, això, les coneixences veritables. Aquest amic bo de veres, de jove
Reparà en ell just incorporar-se al carrer ample només per a vianants i l’aspecte li cridà l’atenció per estrafolari. De tan lluny no podia precisar, encara, els detalls, però aquella mena de baluerna que caminava sense presses carrer amunt tenia totes les traces de ser un anomalia o, si més no, un personatge estrany eixit
A la cambra, aprofitant que amb el temps bonifaci havia obert vidrieres i persianes, hi han entrat dues abelles amb el zumzeig rumbós i força estrident, com si l’acabessin d’estrenar. La cambra no és gaire gran i hi predominen els llibres, que ocupen dues parets i mitja. La finestra, que s’obre al migjorn, de tan
En posar la ràdio del cotxe, sintonitzada permanentment a la seva emissora preferida de música culta, sona el Prélude à l’après-midi d’un faune de Claude Debussy, que abans de Claudi era Aquil·les, es diu esbossant el primer somrís del dia com si tingués qui l’escoltàs. Passen pocs minuts de les sis i mitja del matí
Just davant seu, a banda i banda de la pantalla de l’ordinador, com si la resguardessin de mals dolents, dos pots de terrissa amb vint-i-cinc elements d’escriptura (llapis, bolígrafs de diversa factura, plomes estilogràfiques, retoladors de punta fina) el de la seva esquerra i trenta-dos al de la dreta. Els compta cada dia un grapat
Havia arribat prest a la cita i decidí de fer un beure abans de presentar-se al bufet d’advocats. En el bar estret que entrà, hi havia poques taules i a la que esguardava l’entrada, tres homes vells parlaven baixet, com si compartissin un secret infantil. Els únics clients Ell quedà al tasser i, en haver
Curull de juguera, després de comprar-se un llapis a un estany antic que encara no ha sucumbit a l’especulació immobiliària, entra en el bar gran i cèntric, dels que sempre tenen gent tot i els preus prohibitius, per llegir i anotar la darrera proposta en vers d’un autor de veu ferma que segueix des que
Després d’una migdiada que li havia deixat un perfum de mal de cap molest, s’ha fet un cafè ben carregat i ha entrat a l’estudi. Sobre la taula gran, un grapat de llibres que, per distintes raons, havia de llegir en uns dies. Els dos que tenia més a l’abast -la novel·la del seu amic
Li falten 92 pàgines per acabar una novel·la de 709 -i cap d’elles hi sobrava, per ell- que des de fa tres dies el té aclaparat i xuclat. Entrant a l’avió feia comptes acabar-la sabent de cert que just en fer-ho ja l’enyorarà. Tenia el seient 13D, que dóna al corredor, i ha estat el