Amb Manel Martí i Montesinos. Any 1997. D’un humil paeller a un reputat restaurant. Que ha anat actualitzant-se contínuament fins avui. D’un paelleret a una cuina que és la vertadera sala de màquines d’un gran vaixell.
En aquesta intervenció d’obra nova es detecta una certa influència de les “prairie houses” d’En Frank Lloyd Wright. L’espai a doble alçada i l’arribada a la zona d’estar de la primera planta on s’arriba, estranyament- des del distribuïdor de planta baixa i des de l’estar comú.
La corbatura del mur de l’est intentava abundar en el recolliment de la zona de l’estar, així com l’entrada de llum zenital des de l’orientació de migjorn.
En la construcció es va cometre l’error de deixar massa curt el voladís anterior, per un error de replanteig del forjat de coberta i del costat corbat. Tot quedant camús bastant desfigurat de la concepció original. Per una altera banda la coberta que originalment era plana va acabar sent una mitja teulada doncs els propietaris provinents de Lleó (Espanya) els satisfeia veure les “teulades i xemeneies” com les del seu poble.
El projecte arranca del deler del promotor per tindre una vivenda unifamiliar en ple centre de la vila. Un habitatge que va tindre múltiples entrebancs per estar situat en la zona d’excavacions arqueològiques on l’arqueòloga municipal, deixeble d’en Taradell ens va fer la vida impossible. Doncs pressentia que el Forn àrab originari de la Paterna islàmica estava sota el dit solar, ja bastant irregular en la seua silueta. Heus ací el resultat final.
Edifici entre mitgeres situat en la cantonada de c/ Mare de Déu del Pilar cantó C/ Mare de Déu dels Desemparats, de la Vila de Paterna. Prevalien els criteris de sostenibilitat, de “fer ciutat” urbans i de “monumentalitzar” una bossa degradada del barri de l’Eixample que havia quedat entre les grans construccions del desenrotllisme dels seixanta i setanta del segle passat que havia quedat engolida i despersonalitzada. No quedava una altra-donat el caràcter especulador del promotor i constructor de caure retuts a unes tipologies d’eixample per la magnitud del solar i la seua profunditat, adobada també per la mentalitat conservadora dels compradors.
Ahir mateix vaig tornar, com sempre faig, a veure com s’havia incardinat la peça en el context i vaig creure que havíem passat de ser un niu de rates a la peça de referència més dinàmica de tota la contornada.
A Paterna vaig descobrir el mateix problema que tenien a Berlín: l’existència de grans illes de cases (mansanes) que deixaven molt d’espai interior per a fer Hof o patis interiors de trobada i ús comunitari. A Paterna no era possible tanta generositat espaial, i vaig endegar una sèrie de projectes sobre allò que hom anomenà EL PROJECTE COMÚ EUROPEU: L’HABITATGE SOCIAL. I vaig prendre-hi de referència algunes obres d’Oswald Mathias Ungers, en aquest context a Berlín.
L’organització funcional consistirà en el següent:
• Planta Soterrani 2: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Soterrani 1: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Baixa: dedicat a vestíbuls, vivendes i locals.
• Planta 1a ,2a i 3a: dedicat a vivendes.
• Planta àtic: dedicat a vivendes.
Quant a l’exigència de la normativa vigent a l’existència d’una plaça de garatge per vivenda, cal dir que en este edifici la dita exigència se supera amb escreix ja que tenim 27 vivendes i 45 places de garatge.
La composició morfotipológica de l’edifici és d’un sol cos, clarament llegible des de l’exterior, amb una interposició de zones ixents i entrants, i amb una trama de buits molt definida.
La composició s’ha establit, en plantes, segons els criteris de distribució d’edificis entre mitgeres, per això s’articulen al voltant dels patis de llums. És a dir amb base a criteris d’habitabilitat, intentant de dotar cada vivenda del màxim d’espai servit i el mínim de servidor. Ubicant en la totalitat de les vivendes com a mínim 3 dormitoris, a excepció d’una vivenda d’àtic que tan sols té dos dormitoris. Tots compten amb dos banys i una cuina, a excepció de la dita vivenda d’àtic que tan sols te un bany. L’estesa de roba es fa en la terrassa comuna de coberta de l’edifici.
La composició de la façana és de caràcter clàssic ordenant-se en alçària segons basament, un cos central i la coronació de marquesina per mitjà de la reculada amb unes zones terrassades perquè d’aquesta manera poder-hi regularitzar les distribucions respecte a la façana.
A) MEMÒRIA——————————————————–.
Concepte.
Aquest stand representa la funció social del C.O.A.C.V. en la nostra societat.
Un espai que il·lumina el trànsit en la construcció de la ciutat. Entesa en un sentit extens.
Un plantejament ètic i moral de la tasca edilícia. No de caràcter gremial. Com generalment se’ns ha titlat.
Petita peça lumínica. Imprescindible. Com un far. En los procel·losos mars del disseny i la construcció d’espais urbans, arquitectònics, industrials, comercials, lúdics, etc. endreçats fins arribar a llurs més petits components.
Menat tot això per l’aparició, en els darrers anys, amb caràcter prospectiu de debats, estudis teòrics sobre la conservació, la sostenibilitat, el desenvolupament tecnològic i econòmic, incardinat en la indústria-empresa productiva. No l’especulativo-financera.
Protagonitzada per aquesta societat situada en aquest racó d’Europa. Manta vegades caricaturitzada i miniaturitzada amb l’odiós i insidiós “Levante feliz”.
Un embolcall que transparenta el seu espai interior, ple de projectes. I el reflex cap a l’exterior de la societat que transita junt amb ell. Embolcall, la llum del qual prové de tots llurs components, tret del terra que marca la fermesa de la institució i rectitud de la tasca. Cobert, tènuement, per una superfície flexible lleument guerxa que adjectiva l’espai de trànsit que evoquen les diverses seus de demarcacions del C.O.A.C.V. per sa morfologia, materials i colors.
Referències implícites en els gests a la sostenibilitat amb el petit arbre; a l’accessibilitat amb suaus rampes de doble curvatura de fusta; a la tecnologia amb els embolcalls de vidre i acer ocult i sa il·luminació; als materials de nova creació i llur formes audaces amb els tensors de cables lones de la coberta. En definitiva, a l’humanisme del segle XXI.
Compromís amb l’arquitectura, en sentit ampli, amb el seus baixos costos, que no és entrebanc per a la seua qualitat. Sí ho és la peresa mental per a dissenyar-la, per a convèncer els promotors i inserir-la en llurs plans i seduir els consumidors en eixir del seu adormiment.
La importància de l’intangible: l’espai intern de trànsit dels visitants. Un contenidor-túnel, transparent i translúcid. La irregularitat fictícia dels seus paraments es un trompe d’oeil, car s’hi manté, sempre, la mateixa amplitud de pas, s’hi esviatja.
Proposta material.
Façanes: les façanes laterals no es materialitzen. Lluquen l’ull a fer entrar-hi. Simplement. Quatre plans fugats endins el seu interior. Rampa de fusta, sostre de loneta i ambdós paraments verticals. En són els marcs que configuren els límits de l’embolcall.
La façana longitudinal conformada per una estructura de tubs de quadradets, modular i encadellatge, s’assenta sobre el terra del mateix recinte firal. La dita estructura metàl·lica rep i suporta els vidres modulars. La llum inserida al seu interior, aquí es difracta i uniformitza. Una nova obertura forada l’embolcall de vidre per a el seu accés en aquest parament longitudinal, front la taula de cortesia. Hom percep tota la paret d’espatlera: panell d’ exposició. En ell, s’agrupen totes les necessitats funcionals.
Sòl: el terra es troba sobrealçat 16 cm. sobre un empostissat reticular que suporta un tauler d’alta densitat folrat amb planxes d’alumini lacrimat. Un segment longitudinal de vidre laminar de seguretat il·luminat al seu interior marca, tènuement, la rectitud del recorregut del visitant.
Coberta: La coberta s’hi desenrotlla a través d’una loneta blanca translúcida tesada amb cables d’acer i que configura dos plans en ambdós accessos laterals i una suau superfície guerxa i tibant.
Panell d’exposició: panell blanc, repenjat sobre l’espatlera, es desenrotlla sobre la mitgera, amb una gruixa variable que conté al seu interior l’estructura de quadradets a l’igual que la façana longitudinal. En aquest cas empanellada amb tauler o posts de DM contraxapat que oculta al seu interior les instal·lacions elèctriques i electròniques, ofimàtiques i el projector de vídeo que va vinculat als ordinadors per a visualitzar simultàniament en els monitors i en la pantalla de vídeo lo que succeeix en les pàgines web o qualsevol projecció en format digital. Concavitats paral·lelepipèdiques revestides amb panells contraxapats de cara vista de xapa de faig entintada, il·luminades interiorment que contenen els ordinadors, el material d’exposició: llibres, revistes Via, i publicacions dels diversos col·legis territorials.
En ambdós laterals d’una de les entrades s’ha reservat tres estructures de tensors, subjectes a parament i terra, per a la col·locació de panells de penjament de cartells de les societats vinclades i/o participades amb el col·legi, serveis específics i programes de govern.
Dos ordinadors en cavitats amagades se vinclen a l’activitat dels dies de fira. Un d’ells per a les projeccions i presentacions i el segon directament i permanent al web del c.o.a.c.v.
Emmagatzematge, transport i muntatge: Tot l’stand, paraments verticals, terres i estructura, està perfectament modulats en dimensió i pes, de manera que les parts que el componen sien fàcilment ensamblables i transportables, i no presenten complicacions en el seu muntatge i desmuntatge. Avaluant-se el temps de muntatge complet en 30 hores, amb un total de sis operaris de diversos oficis implicats.
B) Plantes, alçats i seccions ( veure panell )……………………
C) Definició del muntatge del material a exhibir………………….
Les publicacions s’hi exhibiran en distintes concavitats del panell d’exposició de la mitgera, que estaran il·luminades puntualment a través de tubs de llum fluorescent ocults en l’interior del panell, l’altura d’aquestes concavitats estan en funció de l’accés als mateixos.
Els ordinadors estaran ocults dintre del panell d’exhibició, i sols se’n podrà accedir als monitors de pantalla plana i teclats també allotjats en una de les concavitats del dit panell.
Los cartells, pòsters i afitxes de les diverses empreses que acompanyen el col·legi seran ubicats en las superfícies de les parets subjectes mitjançant tensors d’acer i planxes de metacrilat il·luminat amb llums puntuals.
La taula de cortesia és un moble únic de fusta de faig entintada amb dues altures que servirà de recepció i altres de bancada.
La projecció de vídeo se realitzarà des del panell d’exposició vinclat als ordinadors i sobre la pantalla subjectada amb tensors, igualment, situada al parament interior confrontant de la paret de vidre longitudinal matejat o glassat.
Els mobles auxiliars precisos s’hi n’han inserit endins dels caus efectuats a l’efecte al panell d’exposició.
D) PRESSUPOST————————————————–
El pressupost per a l’execució material del stand, encloent-hi material i mà d’obra ascendeix a la quantitat de cinc mil tres-cents dèsset euros amb seixanta cèntims d’euro.
5.317,60 € , més l’impost del valor afegit.
…………………………………………………………………………………….Sapucay.
PLÀNOLS
EXTERIORS
INTERIORS
Avui, catorze d’octubre de 2014 he estat convidat a pronunciar una conferència al Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l’Edificació de València sobre la rehabilitació, la intervenció de reparació estructural i d’aluminosi.Ha col·laborat amb mi el jove arquitecte Joaquín Lerín Jiménez -i bona promesa de l’arquitectura- que m’ajudà a muntar l’IN-DESIGN que conduïa la conferència i treia els detalls per a ser visualitzada en detall els punts conflictius. He fet una primera exposició del MÈTODE d’intervenció general per a qualsevol cas. I després en què consistia les particularitats de cada cas. HI havia una assistència de 35 companys aparelladors i arquitectes i d’eixida he demanat que fóra interromput al moment, per tindre la diapositiva i no deixar-ho al final. A mi m’agrada resoldre al moment. M’havien avisat de deixar 10 minuts finals de debat i he subvertit el procediment. Hi havia prevista una conferència de 100 minuts i a la fi s’ha allargassat a 130 minuts i la gent sense moure’s de les seues butaques. Bon senyal. L’HE FETA EN VALENCIÀ.
Així em van convocar
1. “Estimados compañeros,
Como ya conocéis, tras este periodo estival el Colegio de Arquitectos Técnicos e Ingenieros de Edificación tiene previsto iniciar el Segundo Ciclo de Jornadas de Rehabilitación y Técnicas de Intervención en Edificación. Sirva la presente como recordatorio de su participación en el mismo, en concreto la ponencia que usted impartirá está encuadrada en la jornada nº 2 que se desarrollará el 14 de octubre de 2014, de las 18,10 h a las 19:50 h.
El titulo de su ponencia “De la dificultad de intervenir en el centro histórico a la de actuar en edificios afectados por aluminosis y otras patologías estructurales.” y el contenido de la misma ha sido tratadas individualmente. No obstante, para cualquier duda o concreción de la misma no duden en ponerse en contacto con…”
“Josep, cuando la tengas montada la conferencia envíame el power point o una impresión del pdf para que pueda preparar la documentación a entregar en el colegio. Envíamela el lunes por la mañana, así cuando yo tenga un rato por la tarde la preparo. Por cierto, aunque no lo comentamos, la charla en el colegio es mejor que la des en castellano. Siempre hay gente de diferentes sitios y no todos entienden el valenciano.
Un abrazo y mucha fuerza.”
PS: He quedat “flipat” quan em diuen que mai no s’havia pronunciat una conferència en valencià sobre tècniques tan específiques. N’era la primera. Any 2014, i des de 1977 fan 37 anys d’aquesta ” democràcia” o el que siga això,…flipant en coloraines. En fi, sempre hi ha algú que trenca la closca per primera vegada. També en 1980 vaig ser el primer a demanar classes en valencià a aparelladors en aquella “politècnica” infestada d’OPUS i tecnòcrates amadrilenyats, tan contrària a la nostra cultura com a expressió plena d’una societat avançada. Les n’implantarien a l’ESCOLA TÈCNICA D’APARELLADORS i ARQUITECTES TÈCNICS tot just quan vaig acabar aquella carrera. JO I UNS QUANTS MÉS LA VAM CURSAR EN VALENCIÀ DE FACTO, MENTRE “ELLOS” ENS LES EN DONAVEN EN ESPANYOL. Tothom m’ha preguntat en valencià i no n’ha hagut cap problema o contratemps. Com a bons “colonitzats mentals” ens posem la bena abans de fer-nos la ferida.
NIHIL SUB SOLE NOVUM.
LA IDEA.
LA CONSTRUCCIÓ
RESULTAT FINAL
En els inicis dels anys 1990′ viatjàrem força pel centre d’Europa tot intentant ensumar què es coïa per allà en disseny. Ens va impressionar aquelles botigues que hi havia a París, Milà, Viena i sobretot Berlín. M’impressionà, sobretot, una manera diferent que hi havia a Berlín on sols posaven un maniquí. Un tractament lumínic diferent i concentrat. Especialment les botigues berlines d’ESCADA (aquesta és de Hong Kong)
i les galeries Lafayette que havia dissenyat Jean Nouvel.
En 1996 ens van encarregar fer el disseny d’una botiga que fa cantó als carrers sant Pau i sant Vicent, tocant a plaça de sant Agustí.
La idea era fer passant tot el vidre com feien els expressionistes berlinesos i mercar els aparadors amb peces futuristes i il·luminació puntal que isquera de sota dels maniquins difusa.
Vam dissenyar una cosa pareguda però els clients, com sovint passa a València, van fer marxa enrere i vam acabar de fer-ho amb aplacat de marbre blanc de carrara. Veien el disseny original i el resultat final. Un pèl coentet.
PREEXISTÈNCIES.
El local al que arribem era l’antiga Papereria Bello. De reconegut prestigi a la ciutat. El local que hi havia era el resultat d’una intervenció dels anys ’70. Tota la façana coberta amb platina d’acer inoxidable. Una composició Pop-Tech. La dita intervenció hi havia buidat el lateral de la façana que dóna a carrer del transits. Recobert totes dues façanes. Emmarcat els buits com si d’un submarí es tractara. Tot això en un edifici d’estil historicista i romàntic del darrer quart del segle XIX. I una dada inadvertida per a recuperar un cert aire centre-europeu el filtre d’accés pel carrer de les Barques. A inicis dels 1990′, no podíem encara corbar els vidres d’aparador a València: Calgué dissenyar-los a València que els corbaren a Barcelona amb màquines plegadores corbadores. Sembla de vegades que sempre hem tingut tota la tecnologia a l’abast. Res més lluny de la realitat. L’arribada de la tecnologia a un indret arriba a passes de puça.
PROGRAMA
Encabir una botiga de roba, més o menys, selecta. On ubicar la separació entre zona d’homes i dones de manera separada, però sense elements físics reals. Sols podia treballar la psicologia del client. Endemés incloure-hi despatxos, amagats, i una secció de complements. Imprescindible en una tenda d’aquet caire. Una altra de les preocupacions era obtenir el màxim d’aparador possible donada l’estretor i longitud del local. També incloure-hi les zones de banys amagats i de logística. Zones d’emprovadors, per sexe, separadament però pròximes als complements i a les respectives zones.
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Tenda vienesa: Elegància contra el Kitsch.
Una ciutat que ha encunyat un terme com és “coentor” molt abans que Hermann Broch li donara tal apel•latiu acadèmic a tal terme, ja situa les coordenades on ens movem. La facilitat que el promotor i el propi gust de la clientela anara a parar a aquesta situació no és estranya a la ciutat de València. Tot el contrari. Recuperar les façanes de l’edifici històric era la primera condició. Recrear amb mòduls estancs els aparadors. Cada aparador del c/ de transits era un joier. La propietat desistí d’usar tal concepte en c/ de les barques. On s’amuntega vestits, abrics, barrets, xals, i tratges. Ja és un concepte diferent.
COMPOSICIÓ.
Ideàrem la tenda com un recorregut, un flux, sinuós que calia esquivar amb taules altes redones de fusta de faig. Aquestes servien de fronteres visuals a mode d’illes. Al fons una font de vidre U-glass que brollava aigua per part superior, compassada amb la música ambient. Aquest era el punt de referència en entrar a la tenda. La qual atreia tota la percepció. Darrere de la font una escala circular que pujava a un altell on s’hi amagaven els despatxos, els lavabos de personal i unes estances de magatzem. També hi havia un altell fet de perfilaria metàl•lica que guardava en prestatgeries corbates, corretges, i d’altres complements. Manteniment dels revoltons de maó d’un intereix de 140 cm. La llum, els materials són qui donen caràcter unitari a la composició. La llum que penetra des de l’exterior, ajuda i penetra per dalt dels aparadors, joiers que ens eliminen el sentit claustrofòbic. Rescatar i posar en valor els elements decimonònics que es va descobrir.
MATERIALITZACIÓ.
Materials normals:
Estructura portant i murs de maó vistos i envernissats.
Façanes a carrer: monocapa raspallat sobre murs de tancament i càrrega. Neteja de la pedra de basament.
Portam exterior: alumini esmerilat de color xampany.
Distribucions interiors: envans de 10 cm.
Revestiment interior, despatxos, et allii: enlluïts pintats amb p. Plàstica. Blanca
Paviments: ceràmic de fang-gres, tipus tessel•lat fent cercles concèntrics al voltant de cada taula.
Font inferior realitzada amb pedruscall treballat rústicament.
Portam interior: tauló DM contraxapat de faig entintat en cirerer.
Sostre netejat amb revoltons de maons massissos.
Ram de manyà: acer forjat pintat amb esmalt negre.
Petges i frontals d’escala reobertes de fusta de roure.
Trencaaigües i paviments d’elements comuns amb pedra natural.
Rètols indicatius de vidre enfosquit negre sobre marcs d’alumini.
Il•luminació exterior amb projectors d’halogenurs.
Il•luminació interior zonificada per trams. Una amb tubs fluorescent sobre una graella quadriculada que suporta vidre glacejat. I d’altres amb llums càlides amb halògens i focus de sodi.
Rehabilitació en marxa:
1. Estat original.
Plantes.
Estudi estructural
Seccions
Façanes
Estudis de color de façanes
Estat actual del procés de la rehabilitació.
