ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: valència

Oficina del Canvi Climàtic de la Batlia de València

Deixa un comentari

El dia 14 de novembre de 2018 va eixir el resultat del Concurs per a l’elaboració del Projecte i Execució de l’Oficina del Canvi Climàtic de l’ajuntament de València. Oficina que està regida per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. Podria dir que l’hem guanyat, però no ha estat així. Una sèrie d’imponderables ho han impedit.

I va estar la nostra proposta la adjudicatària d’aital competició.

Però no va poder-se portar a cap. Circumstàncies estranyes ho han impedit. Silencis pregons així ens ho indiquen, si més no, certa renuncia a reproduir el concurs, aquesta vegada sense publicitat i en una tria de 5 empreses de dubtosa inclinació envers l’activitat front el canvi climàtic, la sostenibilitat, la producció d’energia provinent de fonts inexhauribles.

St. Tomàs i Sant Felip Neri de València. 1ª Església oratiana de València

Deixa un comentari

L’obra dissenyada per mossèn Tomàs-Vicent Tosca i Mascó. L’anomenat “frare de les ratlletes”.

Primera església-parròquia moderna que seguia el canon de les esglésies de conquesta jaumines i d’influència jesuïtica borjània.

L’ESPAI PÚBLIC EN LA VALÈNCIA REPUBLICANA

Deixa un comentari

En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports,  i professor de l’Escola Supeior d’arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d’Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l’època de Joan Lerma,  ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador.

A més a més , hi ha un article d’en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l’Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d’arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època des del mateix lloc i n’extrau conseqüències de la modificació del perfil urbà per tal d’entendre l’evolució urbana dels espais públics. Si no podeu obrir el Slideshare pitgeu ací

Estudis previs de la més “moderna” església de València

Deixa un comentari

Des de 1984 que començàrem aquest treball com a estudiant d’arquitectura tècnica, després com a arquitecte a les ordres del catedràtic, però sobretot amic, en Rafael Soler i Verdú. L’home que més sap de cúpules valencianes actualment.
Possiblement les estructures antigues més agosarades de tot Europa en la seua execució. Extrem aquest força desconegut entre els propis valencians. Formàvem un equip molt cohesionat i amb força interés per la recuperació patrimonial. Presentàrem el treball en 1986 i tardaríem anys per a poder intervindre-hi. Seria en 1991, ja sent arquitecte i treballant a les ordres del mestre Soler.

 

BIOMACLET

Deixa un comentari

UNA PROPOSTA PER A PRESERVAR L’HORTA NORD, ACABAR LA CIUTAT PEL NORD I MILLORAR ELS ESTÀNDARS DE VIDA DEL BARRI DE BENIMACLET.

Si voleu veure-ho en gran pitgeu ací

<iframe src=”http://www.slideshare.net/josepblesa/slideshelf” width=”615px” height=”470px” frameborder=”0″ marginwidth=”0″ marginheight=”0″ scrolling=”no” style=”border:none;” allowfullscreen webkitallowfullscreen mozallowfullscreen></iframe>

BIOMACLET

La proposta pretén millorar els estàndards del text refós del SUP T-4 de Benimaclet per a portar-lo a cap des d’una profunda reconversió conceptual i pràctica en favor del barri i el seu entorn immediat.

Pretén de manera eficaç que l’especulació no assalte a l’altra banda de la ronda nord sobre l’Horta nord. Vol crear el camp idoni per a l’autogestió dels veïns i usuaris, tot i ajudats per les administracions i la col·laboració de les iniciatives privades interessades. Igual que passa al Malmö, Berlín, Londres o Nova York més avantguardistes.

Se conforma tot el sector com a límit efectiu de la ciutat de València, establint una barrera vegetal funcionalment permeable vora la ronda nord i considerant tot el sector com a un bioma, transcendint els conceptes parcials tradicionals de parc, equipaments, dotacional, etc. No vol molletes inconnexes, vol el pa sencer. Concebent-s’hi com a límit final paradigmàtic d’altres indrets de la ciutat. Atrapant el desarrollisme construït entre els 1960’-90’ entre el sector T-4 i el nucli històric, bo i redireccionant-lo.

La perifèria interior del sector manté els vials, l’única concessió és la prolongació de l’avgda. de Valladolid a la rotonda intermèdia. Cerquem disminuir el trànsit rodat al seu interior tot incentivant l’ús de la bici i desplaçament de vianants, tot creant-hi circuits. Sols situem l’aparcament conquerit per l’Associació de Veïns, situant-lo en semi-soterrani cobert pel centre de dia o llar per a jubilats i pistes esportives per a contacte intergeneracional.

S’agrupa tota l’edificabilitat residencial i part del terciari en 4 gratacels híbrids d’unes 40 plantes, convertint-se en les edificacions més altes de la ciutat. Torres de guaita promogudes en cooperativa mixta, 60 % residencial de promoció pública i 30 % de privada inclòs el terciari situat.

Dotacional: hi ha previstos dos centres d’escoletes de menuts situats estratègicament a 1/3 i a 2/3 del desenvolupament lineal del conjunt. També s’inclou un Centre d’Educació Ambiental.

Terciari: a l’igual que passa en el jardí del Túria cal anar situant estratègicament bars, quioscos, paellers, barbacoes, etc. amb serveis  d’higiene regits des d’una concepció cooperativista que atraguen l’emplaçament de vianants i colles d’activitats.

Hi ha previst un centre d’activitats socials que recull l’àgora a l’aire lliure per a actuacions, representacions, projeccions i esdeveniments públics.

Els horts urbans (terra-planta compostatge-magatzems) van distribuint-se bàsicament on es situen en l’actualitat, engrandint-los i connectant-los per corredors per a que esdevinguen visitables. També s’hi inclou un mercat de productes frescos prop de la rotonda intermèdia.

L’important de la proposta és potenciar les relacions humanes en què els veïns i ciutadans que s’acosten “passen” activitats de manera sinergiada per l’entorn. No conduïdes, sinó espontànies. Òbviament les associacions i entitats de caràcter social se’n beneficien de crear “barri”. Així com la generacions d’inputs entre el veïnat pels skateparcs, els centre d’educació ambiental, la generació de comerç actiu, el centre de dia de gent gran i les escoletes de menuts, els espais de jocs infantils, recorreguts interns del BIOMA obert etc. Així com la creació d’un nou pol d’atracció com és el mercat, els horts amb centre de compostatge, la proximitat de l’IES de Benimaclet i el seu aprofitament dels parcs i jardins. Inclús el joc creat entre l’activitat residencial, oficines i residencial implantat en les quatre torres gratacel que des de la seua hibriditat aprofundeixen en el caràcter implantat en cota 0.00.

A tenor d’açò cal remarcar que el cos inferior de les torres funcionaria com a terciari, les primeres plantes com a oficines, etc, el cos següent com residencial divers i la coberta com a mirador amb restaurants. Aquesta proposta incideix en la sensació anímica del ciutadà en amarar-lo amb el verd que tanta tranquil·litat espiritual i nova aliança amb ella que en els temps convulsos de l’actual “territoriant” urbà troba a faltar.

Els valors contrastants entre el Pla Parcial Refós i aquesta proposta són:

Pla Parcial Refós 2003

BIOMACLET

Sistema general 69.210,30 m2

37.430,08  m2

Sistema local 64.620,22 m2

40.610,00 m2

Jardins públics 20.175,50m2

62.0000,00 m2

Àrees de joc….8.529,03 m2

9.520,00 m2

Parc urbà de S. G. (GEL-2) 21.170,17 m2

s’inclou a jardins

Parc esportiu……10.760,00 m2

12.000,00 m2

Equipament escolar 16.140,79 m2

15.000,00 m2

Serveis públics….6.955,79 m2

21.900,00 m2

Horts urbans……0,00 m2

15.600,00 m2

Total…217.561,08 m2…………………217.561,08 m2

Sòl de domini i ús privats

Pla Parcial Refós 2003…………………..BIOMACLET (162.777,20 m2)  

RAM-A……8.430,94 m2………………………………..(10 % = 16.277,72 m2)

RAM-B……30.593,58 m2…………………………….. (70 %= 113.944,04 m2)

Terc. D. Mitj. grau B (TER-2) 10.930,90 m2…….(20% 32.555,44 m2)

Estació de servei (IS-6) 1.059,06 m2…………………………..1.200,00 m2

Edificació compatible amb P.P….1200,00 M2……

Total…52.214,48 m2……………217.561,08 m2

 

El Pla de Reforma Interior vigent considera 

Pla Parcial Refós 2003…………………………..BIOMACLET (162.777,20 m2)  

Edif. residencial…139.928 m2R…………………………….130.221,76 m2

RAM-A……8.430,94 m2………………………………..(10 % = 16.277,72 m2)

RAM-B……30.593,58 m2…………………………. (70 %= 113.944,04 m2)

Terc. D. Mitj. grau B (TER-2)..10.930,90 m2..(20%…32.555,44 m2)

 

Número d’habitatges…..1.345 unitats…………………..1.278 unitats

Superfície mitjana d’habitatge ..104.04 m2.

Variable a mòduls de 34,00 m2, que poden ser de 34, 68, 102 i 136 m2

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 24 d'abril de 2015 per josep_blesa

Cap de Pont. (Dedicat al jutge Santiago Vidal)

Deixa un comentari

Cap De pont: Tros de terreny en què una força armada aconsegueix d’ocupar a l’altra banda d’un riu, en territori enemic, des d’on pren embranzida i prepara el pas del gros de l’exèrcit.

Cap de pont: perquè som a l’altra banda de la riba del pont a punt de creuar-lo.

Cap de pont: sa força prové del que hi ha darrere.

Cap de pont: sa atracció del que té per endavant. A l’altra riba.

Cap de pont: arquitectura de transició del que té a la vora i amillora.

Cap de pont: arquitectura que suavitza el seus costats.

Cap de pont: serpentejant uneix els segles XIX, XX i XXI.

Cap de pont: manté el programa i significa els límits.  

Cap de pont  voreja l’ordenança sense sotmetre’s.

Cap de pont: respecta invariants de totes les centúries.

Cap de pont: significa les horitzontals i les fa esdevenir escala urbana.

Cap de pont: ordena els buits i massissos.

Cap de pont: diu amb el llenguatge d’avui, no caricaturitza el passat.

Cap de pont: usa de la ceràmica com els altres, però en ús actual.

Cap de pont: usa la mallorquina, para protegir-s’hi.

Cap de pont: usa del vidre perquè el seu habitador puga guaitar el cel.

Cap de pont: usa del ferro amb desvergonyiment. Aital com fa segle i mig.

Cap de pont: usa del basament a la manera clàssica. A través dels segles.

Cap De pont: usa el vol per a somniar.

Cap de pont: la coberta per nodrir-se i compensar-se energèticament.

Cap de pont: se modula per a ésser econòmic i viable.

Cap de pont: se construeix amb prefabricats.

Cap de pont: se prefabrica sense monotonia, ans singular.

Cap de pont: porque solcarà entre el verd urbà del Túria.

Cap de pont: perquè els àtics són torres de guaita.

Cap de pont: perquè la composició és actual, però de sempre.

Cap de pont: perquè es construeix amb la indústria d’ací.

Cap de pont: la millor manera de protegir patrimoni és fer-lo créixer.

Si bé és certa l’existència d’una urbanística dinovesca que s’implanta des de finals del segle denou fins el primer quart del segle XX, que hom transmet per una edilícia del moment, també és cert que fins a finals del XX hom no se produeix una reconversió amb arquitectures del moment que inicien l’expansió fins l’altra ribera del caixer del riu. I és en aquest cas on, a l’entorn de plaça d’Amèrica es produeix el canvi de paradigma. La pròpia peça que substituïm així ens ho indica: una obra racionalista d’influències italianes i madrilenyes.

ELS HI PROPOSEM:

– Una arquitectura d’ara, sense grans alardos.

– Una arquitectura que mostra el serpentejant moviment vers l’altre costat del riu.

– Una arquitectura que mostra el prestigi d’aquesta ciutat sempre en trànsit. Com  qualsevol altra que s’autovalore.

– una arquitectura que valora allò que recull el principi de Navarro Reverter, els caps de pont de Sorní, etc. I hi mira cap l’altre terreny sobre el què s’establí l’Exposició de 1.909.

– Una arquitectura que manté el programa, com a expressió d’una indústria, la de la promoció immobiliària.

– Una arquitectura que remodela l’exterior per a significar la situació actual. Que discorre vorejant les ordenances del PGOU. Que ordena a l’antiga però amb criteri contemporani. NO un remake, sinó un fer de nou. Des d’ací.

– Una ordenación no sols de les quatre  façanes a la via pública sinó la cinquena, la coberta, la que fa que siga coherent la València a vista d’ocell. Amb la implementació d’elements  necessaris per a assegurar l’auto-sostenibilitat del propi edifici.

 

Pla Director del Conjunt Franciscà de St. Llorenç de València

Deixa un comentari

Pitgeu sobre l’enllaç i, crec, que vos agradarà.

e.issuu.com/embed.html#0/10972706

La memòria primer.

Els plànols en segon lloc.

I un parell de vídeos entre l’estat actual i la nostra proposta.

Plurifamiliar a Avgda de Burjassot/c. de la florista. València (2-2)

Deixa un comentari
COMPOSICIÓ.
Llenç de carrer corredor: finestra+arbre.
És axial. De caràcter clàssic, rememora les intervencions vieneses loosianes. Un cos basamental. Un cos mig pautat pels cossos volats que agafen el gris blavós. Sobre un grana rogenc vidrat. La junta del maó és continua que reforça l’horitzontalitat. El cos de coronació és una marquesina volada sobre el carrer. Conservem el gris suau albí de l’execució acurada. Les escales cargolen sobre el seu interior i ventilen per la part superior. I il•luminen el buc de l’escala. Tant la planta primera com l’ultima té la possibilitat lúdica de l’exterior a l’aire lliure. Habitatge complet als extrems i dúplex central. La terrassa es situa a la part davantera que dóna vistes al carrer. La façana interior marca la intimitat. Una superfície tibant blanca relluu a l’interior. Tots els paraments interiors conserven un blanc de neu. Així cadascú se l’apropiarà amb els seus colors que el diferencien dels veïns. La inserció de marquesines amb pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània.
MATERIALITZACIÓ.
Materials normals:

  • Estructura portant i murs de soterrani: formigó armat.
  • Façanes interiors del pati: monocapa sobre murs de tancament de tres fulles ceràmiques.
  • Façanes a carrer: fàbrica de Maons vidrats amb junt horitzontal seguit. Aplacat de peces prefabricades de ciment blanc per a pintar. Basament de pedra artificial colorejada en negre-gris.
  • Portam exterior: alumini lacat al forn, color gris blavós fosc.
  • Distribucions interiors: envans de 10 cm.
  • Revestiment interior: enlluïts pintats amb p. Plàstica. Blanca
  • Revestiment exterior de pati: monocapa.
  • Paviments: marbre en general i gres en estances humides.
  • Portam interior: tauló DM contraxapat de faig clar.
  • Instal•lacions de gas.
  • Telecomunicacions d’acord a normativa.
  • Coberta amb perfils estruïts i plegats industrials. Fent de protecció, interior poliestirè extruït d’alta densitat. Mitgeres pluvials resoltes amb perfilaria cargolada a la fàbrica.
  • Ram de manyà: acer galvanitzat pintat amb esmalt.
  • Trencaaigües i paviments d’elements comuns amb pedra artificial de resines.

Rehabilitació Integral a C/ MANYANS 24, TRENC 13 ACC. València

Deixa un comentari
REFLEXIÓ URBANA I PREEXISTÈNCIES.
Aquesta realització condensa les reflexions i experiències urbanístiques al voltant de les intervencions a Ciutat Vella,a la Ciutat de València. O de qualsevol altra ciutat europea. En el decurs, des dels primers esbossos i presa de dades per a l’alçament de l’estat actual, i el final de l’obra han transcorregut més de deu anys i més de deu rehabilitacions d’altres edificis pròxims al dit entorn i, a més, d’altres ciutats i pobles, com ara Saragossa, Nantes, Llíria, Parcent, etc. Teníem un edifici molt deteriorat per la manca de manteniment i per l’ús descurat i el pas del temps. Amb persones ancianes rellogades amb preus de lloguer antics i molt esquifits. L’entorn urbà, envejable, era igualment força deteriorat. Malgrat trobar-nos en l’antic centre neuràlgic i comercial de la ciutat. Propers a la Plaça Redona. Situats en una parcel•la que dóna a tres carrers, per la seua forma irregular. Fent cantó a c./ del trenc i c/ dels drets, tenia l’accés pel c./ dels manyans. Amb nº de policia 24. Fruit de l’agregació de tres parcel•les provinents, dues d’elles, de cases obrador, i la tercera, possiblement, d’un bescanvi de parcel•les amb la adjacent, en temps d’ubicar la Plaça Redona a l’entorn, sobre l’antiga peixateria. Tot i ser perifèrica. La topografia és plana. Les preexistències de l’entorn són una barreja de edificis provinents del Academicisme Racionalista aplicat sobre Cases Obrador, que es van sobreelevar en la primera meitat del XIX, i d’edificis de nova planta substituint el anteriors amb una tipologia de Cases de Renda edificades en la segona meitat del XIX. De tendència i decoració afrancesada i historicista. A c./ de Drets hi ha una enretirada de la línia d’alineació, motivada per un esventrament que sols s’hi va implementar parcialment. Els forjats, donada l’agregació d’unitats independents no eren continues ni estaven a les mateixes cotes. L’espai públic encara no havia realitzat les imprescindibles mesures de peatonalització, soterrament d’instal•lacions aèries, etc. El RIVA, no havia ordenat les ajudes de manera escaient per a que els propietaris accediren a subvencions de manera avantatjosa. L’edifici es componia de Planta baixa dedicada a botiga, soterrani que abastava la meitat del solar, fruit d’una intervenció perversa de buidatge feta pels anys ‘60. Altell que abastava la quarta part de superfície del solar. I quatre plantes amb un habitatge per cadascuna. La teulada estava dempeus i sense explicació estructural possible. Hi havia al seu costat una zona de terrat disposta per a fer la funció d’estendre la roba, etc. Tant la façana d’accés per c./ manyans con l’enretirada a c/ dels drets en d’estil i llenguatge historicista, conformant en planta un rectangle que acollia pati d’entrada, buc d’escala fins la terrassa de coberta i bany –ventilat per finestró a l’escala- i una que ventila a c/ dels drets. A l’interior, un corredor anava conduint a les estances, unes que donaven a exterior i d’altres a la mitgera que no ventilaven de cap manera. Sobre l’edifici pesaven tres ordres d’execució immediata per caiguda d’elements a la via pública. I un promotor, empresari aliè al ram edilici, al què sols l’interessava el resultat final. Tant econòmic com d’imatge de car als seus veïns. Estem a la ròtula dels BIC’s de l’església de Santa Caterina i del Mercat Central. Condicionats per tots dos. Un grau de protecció ambiental 3.
PROGRAMA
Econòmic i estratègic: Donat el cúmul de situacions, tan a la contra, vam engegar una experiència única en els anys ’90, a València. La rehabilitació d’un edifici amb caràcter d’habitatge Protegit des de la Iniciativa Privada. Tan és així, que els formularis de la Direcció d’habitatge de la Generalitat Valenciana, manca de formularis ad hoc per a emplenar-ho i iniciar els tràmits. Amb la qual cosa es rebien subvencions per Rehabilitació de l’oficina RIVA i les de caràcter financer per ser HPO. En un moment en què els interessos baixaven i ningú no volia fer Habitatge Protegit Oficial. Ara s’hi ha canviat Oficial per Públic, però tan s’hi val. Amb el transcurs dels anys encara s’ha pogut augmentar-hi mitjançant les ajudes a llogar els habitatges a preu taxat a joves en un termini de 10 anys com a temporalitat mínima. Vam poder convèncer el promotor dels avantatges addicionals. I ho van acollir-hi. Funcional: Fer quatre habitatges de superfície útil menor de 70 metres quadrats. Habitatges de tres dormitoris. Dos dobles i un senzill. Renovar totes les instal•lacions, implementant les de telecomunicacions, contra incendis, etc. L’ull d’escala no ens permeté d’incloure-hi l’ascensor. Adaptar l’aplicació d’acústica a la norma NBE-CA-88, amb assaigs in situ de compliment. Implementar la Llei de la Propietat horitzontal. El local de planta baixa amb soterrani i altell restaria fora de tota l’operació com a element lliure. Havíem de substituir tots aquells forjats que no donaren les condicions mínimes d’estabilitat a l’edifici. Reforçar els matxons que subjecten l’edifici. Amb una alçària d’uns 18 m. Substituir la coberta , després d’enderrocar la primitiva. Reforçar balcons, refer la cadència dels escalons per a igualar-les, doncs les altures de cada planta eren molt diferent. Ventilació forçada, amb xunts, per coberta de banys i cuines. Implementació de totes les normatives i Ordenances provinents del nou PGOU de València i del recent PEPRI d’EL MERCAT.
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Macla de dos Paral•lelepípedes + Architettura povera.
Un de base trapezoïdal i l’altre rectangular. El primer alberga la vida. Estar+menjadors i dormitoris. El segon la comunicació vertical i les instal•lacions amb els elements humits (banys i cuines). La secció és la generadora de la intervenció. Les permanències de Ciutat Vella són: de traçat i plànol, doncs, la construcció urbana provinent del gòtic s’hi mantenen fins avui. Aquesta ha pretès ser una recerca d’arquitectura paradigmàtica sense capacitat pressupostària i màxima prestació i anònima, la finalitat de la qual, és simplement la construcció material d’habitatges amb la inversió mínima. Per a llogar, amb tots els serveis actuals. Tot intentant agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. L’architettura povera s’entén per la manca de recursos, no pobra en quant a riquesa intrínseca dins del conjunt. La riquesa de les relacions entre tots els edificis que conforman l’entorn està fora de tot dubte.
COMPOSICIÓ.
Aquesta intervenció té caràcter mimètic. Passar desapercebuda. Inserida en la conceptualització de la Ciutat anàloga d’en Collin Rowe. En aquest tros del collage. Mantenim els massissos, i els buits. Hem creat i aplomat branques dels finestrals, de manera durandiana. Hem invertit els colors de les edificacions acadèmiques i les historicistes. El color dels panys d’unes són el de les motllures de l’altra, i viceversa. Creant-hi unitat compositiva i cromàtica. Branques i llindars es diferencien. Hem renovellat els portams. Noves cuines, nous dormitoris tots exteriors. Tot s’organitza per eixos. Els exteriors dels buits, ultrapasssen a l’interior. El portam adquireix color cirera, mantenim les portelles interiors. Mantenim el cèrcol exterior dels buits amb tapajunts exterior, a feix exterior de façana. Solució dolenta però sovintejada per la tradició. Renovellem l’intradós dels sotabalcons Algun toc en la tercera planta. Mantenim la vivenda de l’àtic, a la què afegim una escala que puja a un tros de terrassa, que hem privatitzat. Em separat la terrassa comunitària de l’anterior. Les baixants són de coure i envernissades. Recuperem el gust per la composició mixta de la coberta: terrat i teulada. Manteniment estructural de tot l’edifici amb dos únics matxons interiors. Superfície de 94 m2. Peraltat de balcons a 1’10 m.
MATERIALITZACIÓ.
Materials normals:

  • Estructura portant i murs de soterrani: fàbrica de maó tradicional. Empressillats els matxons a triple compressió. Preservació de columna de ferro fos de planta baixa. Capa de compressió en forjats de formigó d’argiles expandides i armat. Conformació de capitells en encontre entre forjats i matxons. Buidatge de revoltons i encofrat inferiors.
  • Façanes: monocapa o manteniment de revocs de calç. Sanejament. sobre murs de tancament d’una fulla ceràmiques de peu i mig.
  • Portam exterior: pi de Suècia, tractat. Envernissat.
  • Distribucions interiors: envans de 10 cm.
  • Revestiment interior: enlluïts pintats amb p. Plàstica.
  • Paviments: gres.
  • Portam interior: tauló DM contraxapat de pi melis. Cuines de contraxapat de roure.
  • Telecomunicacions d’acord a normativa.
  • Coberta: cairons de gres, teules, amb làmines de quitrà sobre taulers protectors.
  • Ram de manyà: acer forjat, sanejat i pintat amb esmalt.
  • Trencaaigües amb peces ceràmiques.
  • Renovació elèctrica, fontaneria, aparells sanitaris i de cuina, completes.
  • Implementació de mides contra incendis.
  • Renovació de col•lectors soterrats i nova escomesa a la xarxa general urbana de sanejament.

19 habitatges a c./ de Pepeta, 27-29. València

Deixa un comentari

Quan a començaments del segle XX la ciutat s’expandeix defora les muralles medievals les propietats de la perifèria foren subdividides i urbanitzades en solars heterogenis allargassats i estrets que s’adaptaven a la topografia del terreny, fruit de la parcel•lació agrària precedent. És en període dels anys ’20 en què s’implantà una ordenació parcel•lària d’eixample. Aquesta mantenia certes preexistències agrícoles que pretenia salvar. És el cas dels barris de Tendentes i Marxalenes, situats entre els del Pla de la Saïdia i d’Orriols. En aquesta època la perifèrica urbana, que no suburbana, per ser la primera corona de la ciutat moderna ens llega edificacions de minso valor que s’estructuraren com a edificacions d’eixample en filera de poca profunditat de 3 o 4 plantes. Amb patis d’illa que eren ocupats metòdicament per indústries gairebé postmenestrals. Mecànics, queviures, magatzems agraris, manyeries, etc.

És en l’etapa actual en que per la pressió residencial i l’augment del valor del sòl a tota la ciutat s’ha procedit a realitzar la seua substitució edilícia. Esperonada per l’estrangulament entre la segona corona (abans suburbana i ja consolidada) i el llit del riu com a espai estructurador d’est a oest de tota la metròpoli. I aquí és on s’emmarca aquesta promoció d’habitatges en l’actualitat.

Com a fet remarcable cal advertir que l’edificació s’emplaçava sobre una necròpoli romana. Els arqueòlegs hi han trobat més de vuit tombes durant els set mesos que duraren les excavacions.

La llenca de la part de ciutat és la situada entre la via de circulació del marge esquerra del riu Túria i la nova via que conforma el carrer de ruaia que enllaça c./ Visitació i c/ de Sagunt.

El tipus d’intervenció és allò que s’anomena en cercles arquitectònics actuals “per incisió” en sengles edificis que són substituïts. S’hi conjumina i consolida en l’operació una tendència tradicional a l’hibridisme que hi havia caracteritzat la zona. Això impulsa a que la generadora del projecte siga la secció mixta que és una acció explícita del projecte a l’hora de plantejar la diversitat funcional. Diversitat en plantes i diversitat en altura.

A. Tres nivells de soterrani. A la zona hi ha molta manca de garatges vinclats a habitatges.

B. Una planta baixa dedicada a sengles comercials, amb possibles entre plantes.

C. Una planta d’oficines en primera i resta d’habitatges. Combinant els d’un dormitori, tipus apartament, fins a 3 dormitoris. Símplex i dúplex.

Dificultats en què ens hem trobat:

1. L’escassetat de profunditat edificatòria que ve marcada per l’ordenança urbanística que l’afecta. Açò ha obligat a que en certes tipologies no puguen gaudir d’espais amb ventilació de doble circulació.

2. La necessitat d’anar a gran llums per escometre tot el programa que ens havíem plantejat en la zona de garatges i plantes inferiors.

3. La implementació efectiva del nou Codi Tècnic de l’Edificació.

4. I per això mateix la mancança d’espai de assolellament, en les zones interiors de l’illa de cases; doncs la coberta de l’edifici cobria l’estalvi energètic del 12 % de producció energètica en vivendes mentre que la resta d’activitat s’hi ha hagut de “compensar” mitjançant la instal•lació d’una generadora de closques d’ametla situada al pati posterior. Doncs, sols amb plaques solars, degut a la manca d’entrada de sol no s’arribava al dit percentatge.

5. Donada la situació econòmica de recessió –psicològica més que econòmica – actual per on travessem s’ha implementat un sistema mixt de construcció entre sistemes obert industrialitzats i certs elements d’obra humida, com ara l’estructura portant.

Un detall: de façana, els quatre (4) ampits quadrats i vermells de les finestres del apartaments.

EMPLAÇAMENT.
Promoció de 19 vivendes en bloc residencial, amb dos locals a nivell de planta baixa, i tres plantes de soterrani per a places de garatge i trasters en el carrer Pepeta de València.
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA.
4550,18 m2.