ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: Sustainibility

3r PREMI. CONCURS D’AMPLIACIÓ DE L’AJUNTAMENT D’ALTEA (MARINA BAIXA) I ORDENACIÓ DEL SEU ENTORN URBÀ.

Deixa un comentari

Com les imatges no s’hi veuen bé us enllacen al nostre web:

https://www.blesarqestudio.com/va/projectes/concursos/concurs-de-idees-ampliacio-ajuntament-d-altea

L’objectiu d’aquesta proposta es centra en la reordenació de l’espai urbà prioritzant un ús de vianants, i creant una connexió mitjançant una passarel·la amb la part antiga del municipi per donar-li una nova vida a l’espai urbà, i d’altra banda, l’ampliació de l’actual edifici de l’ajuntament per adaptar-se a les noves necessitats que es plantegen.

 

Per això plantegem una idea conjunta d’urbanització i ampliació d’espai destinat a Ajuntament que solucione els problemes de connexió entre els espais urbans separats pel traçat de la línia ferroviària i millore la urbanització existent en l’actualitat, limitada pels traçats viaris, els aparcaments públics i la línia de ferrocarril.

La premissa principal de la nostra proposta gira al voltant de la connexió visual entre Altea Dalt i Altea Baix. Dues parts d’un mateix poble, dues fites com a posada en valor de la revitalització de cadascuna de les zones. La llum serà l’artífex d’aquesta connexió.

 

El que busquem és una urbanització de l’espai públic amb un llenguatge comú que permeti la lectura de tot el conjunt d’intervenció com una unitat, jugant amb la pavimentació, mobiliari urbà i zones verdes, el que ens permet crear una imatge unitària de tota la nostra àrea d’intervenció, i dotar de personalitat a l’espai públic.

L’ajuntament es converteix en la fita d’Altea Baix i mitjançant una passarel·la-mirador que actua a manera de cicatriu entre les dues parts de la població s’aconsegueix un espai versàtil, sostenible i actua de catalitzador per redescobrir la Vila d’Altea.

PS: Bo, un tercer premi. Aquesta vegada amb dotació econòmica. D’altres vegades eixe mateix lloc tercer a la Plaça de l’Església d’IBI, fou sense.

Agraïment a tot l’equip:

Pablo Palmero (arq.), Pilar Polo (projectista i coordinació de tasques), Immaculada Hernàndez (arq.), Àngel Puig Soler (arq.), Fernando Nebot (enginyeria industrial), Rubén Alsina (Arquitecte Tècnic-Enginyer de la Construcció), Rafa Ybarra (Enginyer de Camins, Canals i Ports) i Pepa Leyda i Salvà (Coordinadora i avalentadora de tots nosaltres). 

 

El jurat ha dit això de la nostra proposta:

El jurado propone conceder el tercer premio al trabajo con el lema:

B00001

Se destaca la destreza funcional en la conexión de la Altea de Dalt con la de Baix, con
un paseo arquitectónico en una rampa reconocible intuitivamente, que desembarca en
una plataforma elevada y relacionada visualmente con la plaza principal del
ayuntamiento. Se valora la ocupación de la planta de ático para actividades municipales.
El jurado habría valorado una imagen institucional más clara del edificio, una menor
ocupación del espacio público de la plaza para mejorar su versatilidad de uso, una
permeabilidad de la misma hacia el interior, y extender el ámbito de actuación al
espacio ubicado entre el edificio y las vías del tren.

 

Oficina del Canvi Climàtic de la Batlia de València

Deixa un comentari

El dia 14 de novembre de 2018 va eixir el resultat del Concurs per a l’elaboració del Projecte i Execució de l’Oficina del Canvi Climàtic de l’ajuntament de València. Oficina que està regida per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. Podria dir que l’hem guanyat, però no ha estat així. Una sèrie d’imponderables ho han impedit.

I va estar la nostra proposta la adjudicatària d’aital competició.

Però no va poder-se portar a cap. Circumstàncies estranyes ho han impedit. Silencis pregons així ens ho indiquen, si més no, certa renuncia a reproduir el concurs, aquesta vegada sense publicitat i en una tria de 5 empreses de dubtosa inclinació envers l’activitat front el canvi climàtic, la sostenibilitat, la producció d’energia provinent de fonts inexhauribles.

I.E.S. LA PATACONA. ALBORAIA

Deixa un comentari

Una solució industrialitzada. Una traslació dels ítems d’oficines i centres d’investigació a un complex educatiu de secundària.

*********************************************************************************

 

*********************************************************************************

 

 

 

 

https://www.josepblesa.com/projectes/escolar-docent/2018-i.e.s.-la-patacona.-alboraia

 

Cap de Pont. (Dedicat al jutge Santiago Vidal)

Deixa un comentari

Cap De pont: Tros de terreny en què una força armada aconsegueix d’ocupar a l’altra banda d’un riu, en territori enemic, des d’on pren embranzida i prepara el pas del gros de l’exèrcit.

Cap de pont: perquè som a l’altra banda de la riba del pont a punt de creuar-lo.

Cap de pont: sa força prové del que hi ha darrere.

Cap de pont: sa atracció del que té per endavant. A l’altra riba.

Cap de pont: arquitectura de transició del que té a la vora i amillora.

Cap de pont: arquitectura que suavitza el seus costats.

Cap de pont: serpentejant uneix els segles XIX, XX i XXI.

Cap de pont: manté el programa i significa els límits.  

Cap de pont  voreja l’ordenança sense sotmetre’s.

Cap de pont: respecta invariants de totes les centúries.

Cap de pont: significa les horitzontals i les fa esdevenir escala urbana.

Cap de pont: ordena els buits i massissos.

Cap de pont: diu amb el llenguatge d’avui, no caricaturitza el passat.

Cap de pont: usa de la ceràmica com els altres, però en ús actual.

Cap de pont: usa la mallorquina, para protegir-s’hi.

Cap de pont: usa del vidre perquè el seu habitador puga guaitar el cel.

Cap de pont: usa del ferro amb desvergonyiment. Aital com fa segle i mig.

Cap de pont: usa del basament a la manera clàssica. A través dels segles.

Cap De pont: usa el vol per a somniar.

Cap de pont: la coberta per nodrir-se i compensar-se energèticament.

Cap de pont: se modula per a ésser econòmic i viable.

Cap de pont: se construeix amb prefabricats.

Cap de pont: se prefabrica sense monotonia, ans singular.

Cap de pont: porque solcarà entre el verd urbà del Túria.

Cap de pont: perquè els àtics són torres de guaita.

Cap de pont: perquè la composició és actual, però de sempre.

Cap de pont: perquè es construeix amb la indústria d’ací.

Cap de pont: la millor manera de protegir patrimoni és fer-lo créixer.

Si bé és certa l’existència d’una urbanística dinovesca que s’implanta des de finals del segle denou fins el primer quart del segle XX, que hom transmet per una edilícia del moment, també és cert que fins a finals del XX hom no se produeix una reconversió amb arquitectures del moment que inicien l’expansió fins l’altra ribera del caixer del riu. I és en aquest cas on, a l’entorn de plaça d’Amèrica es produeix el canvi de paradigma. La pròpia peça que substituïm així ens ho indica: una obra racionalista d’influències italianes i madrilenyes.

ELS HI PROPOSEM:

– Una arquitectura d’ara, sense grans alardos.

– Una arquitectura que mostra el serpentejant moviment vers l’altre costat del riu.

– Una arquitectura que mostra el prestigi d’aquesta ciutat sempre en trànsit. Com  qualsevol altra que s’autovalore.

– una arquitectura que valora allò que recull el principi de Navarro Reverter, els caps de pont de Sorní, etc. I hi mira cap l’altre terreny sobre el què s’establí l’Exposició de 1.909.

– Una arquitectura que manté el programa, com a expressió d’una indústria, la de la promoció immobiliària.

– Una arquitectura que remodela l’exterior per a significar la situació actual. Que discorre vorejant les ordenances del PGOU. Que ordena a l’antiga però amb criteri contemporani. NO un remake, sinó un fer de nou. Des d’ací.

– Una ordenación no sols de les quatre  façanes a la via pública sinó la cinquena, la coberta, la que fa que siga coherent la València a vista d’ocell. Amb la implementació d’elements  necessaris per a assegurar l’auto-sostenibilitat del propi edifici.