ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: sostenible

Unifamiliar a l’ELiana (Camp de Túria)

Deixa un comentari

Amb aquest habitatge unifamiliar vàrem intentar aconseguir la regulació tèrmica de tot l’habitatge, puix l’orientació era nord-sud en una parcel·la força estreta. En el fons bategava les lliçons d’aprofitament energètic solar passiu de l’arquitectura d’Edward Mazria

 

Per tal d’aconseguir el confort necessari interior sense afegir-hi gairebé més energia que la pròpia del medi acoblada a l’ús dels corrents d’aire creuats. Amés de murs d’una certa gruixa que tant en l’hivern com a l’estiu feren de conrtenidors de calor a l’hivern com de disipadors de la mateixa mitjançant el buc d’escala que funciona com una ximeneia de ventilació sempre que obrim certes portes situasdes estratègicament.

En el fons del disseny també subjau un joc de volums propi de Frank Lloyd Wright, però mediterranitzat.

Per una altra banda teníem la problemàtica de la foscor del garatge que vam solucionar mitjançant l’obertura d’una finestra de vidre dins de la piscina que enllumenava les estances del soterrani alhora que deixava visualitzar els nadadors des de dins estant.

4 UFA EN FILERA A FAURA.

Deixa un comentari

L’interès d’aquesta obra radica en les qüestions tècniques bàsicament. Possiblement es tracte d’un dels pocs edificis de quatre plantes alçats íntegrament amb bloc de Termoarcilla® un material que vaig veure per primera vegada a Alemanya a finals de 1980′. Un material que conjuminava la capacitat portant i la funció d’aïllament completa d’un sol colp. Vam arriscar-nos-hi perquè les prevencions i suggerències dels fabricants i d‘Hispalyt aconsellaven que, per totes, els encontres entre panys foren a escaire i a angle de 90º. En aquest cas veiem que els encontres eren oblics i ens comportaria la creació d’uns micro-pilars de cantons de 100 x 100 m/m. Endemés, de la forta rostària (pendent) del carrer que ens obligava a crear juntes de dilatació i escalonats.  Per una altra banda ens trobàvem que la podia haver-hi assentaments diferencials doncs les fàbriques se’ns partirien. Amb la qual cosa optàrem a fer una llosa armada única de 110 cm de potencia i uns forjats que foren taules indeformables úniques assentades sobre els murs. Un altre punt interessant fou la supressió de l’escaló del pas entre la golfa i eles terrasses que s’hi va resoldre mitjançant una biga en forma de Z que absorbia el quall de la formació de pendents contra la dita biga passant.

Rehab. de 2 cases de menestral per a microapartaments.

Deixa un comentari
El present projecte té com a objecte definir la intervenció de rehabilitació – intervenció integral de l’edifici PLURIFAMILIAR d’habitatges situat en el centre de València.
En l’actualitat l’edifici es troba desallotjat. L’organització de l’estat actual consisteix en P. Baixa dedicada a locals sense ús definit i plantes 1a a 4a dedicades a micro- apartament per a gent jove, estudiants o/i turistes.LA INTERVENCIÓ CONSISTEIX EN UNA SUBSTITUCIÓ ESTRUCTURAL DE FORJATS, REALITZACIÓ DE NOVES DISTRIBUCIONS I QUANT A HABITABILITAT I E.C., UNA REORGANITZACIÓ FUNCIONAL. REPARACIÓ, ENDREÇAMENT I DECÒRUM DE FATXADES, REALITZACIÓ D’ACABAT DE TEULADES I TERRASSA EN COBERTA.
COMPOSICIÓ DE L’EDIFICI.
En l’estat anterior de l’edifici, el baix s’utilitzava com magatzem de drogueria núm. 25 i el núm. 27 tot l’edifici com a magatzem – vivenda de l’antiquari veí, la resta de les tres plantes del núm. 25, d’una manera anàrquica, s’ubicaven tres vivendes.
El programa de necessitats requerit per la propietat, es resumeix en la inserció d’una planta baixa sense ús assignat i quatre plantes altes de vivenda – apartaments. Un símplex en cada planta 1a i 2a i un dúplex en 3a i 4a, tot això dins del volum original de l’edifici. Les cobertes, eliminant elements afegits estranys, es reordenen volumètricament i ambientalment de manera coherent.El programa de necessitats requerit, es desenvolupa de la manera següent :
PLANTA BAIXA: S’estructura en dos zones
1) Planta diàfana sense ús assignat encara.
2) Vestíbul de vivendes amb accés des de la Pl. Ibañez.
PLANTES PRIMERA I SEGONA: Són tipològicament iguals i s’estructuren en dos zones.
1) Elements comuns (caixa d’escala).
2) vivenda – apartament 1(símplex) .
Conformen els apartaments A en Pl. 1a i el B en Pl. 2a.
PLANTA TERCERA : s’estructuren en dos zones.
1) Elements comuns (caixa d’escala).
2) Planta inferior (zona de dia) del dúplex.
PLANTA QUARTA : S’estructuren en tres zones:
1) Zona de nit de la vivenda (dúplex), amb accés des de la planta inferior.
2) Escala interior privada d’accés interior del dúplex a la dita planta.
3) Terrassa.
ANTECEDENTS HISTÒRICS.
Es percep la conformació actual de l’edifici per la segregació, fruit d’una divisió d’herència molt antiga, en dos cossos, – cases – obrador – però que es deixen veure en interpretar l’esquema de murs de càrrega. La consolidació en dos elements urbans independents es reafirma després d’una profunda intervenció de reorganització interior, realitzada en el segle XIX, per l’arquitecte Josep Ariño al voltant de 1825, en l’edifici de cantó, tot i que estos edificis tenen una datació molt anterior com es detecta en el pla del Pare Vicent Tosca. No obstant el rastre de la unicitat es detecta en diversos punts com són que l’escala actual de l’edifici de cantó estava en Pl./ Ibánez, amb el seu accés. Fet que restituïm en la proposta. L’arrancada de l’escala de c/Corretgeria actual està plantejat sobre un element metàl•lic. La qual cosa és contradictori amb el seu caràcter històric. A més que el buit no conserva l’altura dels buits dels baixos de l’obrador. Com s’albira en els plans d’estat actual, hi ha vivendes que ocupen ambdós edificis. La intervenció d’Ariño s’insereix en el conjunt de diverses intervencions en c/Corretgeria, que per influència acadèmica realitza sotabalcons amb taulellet blanc sense decoració, en contraposició a altres anteriors que porten peanyes motllurades inferiors i taulellet pintat immediatament anterior amb tonalitats blaves.
L’edifici en l’actualitat és una construcció castigada per la seua antiguitat. Està deshabitada actualment. L’ús últim dels edificis és de vivendes amb planta baixa comercial, penetrant en ambdós edificis les diferents unitats registrals. En l’actualitat els forjats han perdut la planor.
JUSTIFICACIÓ DEL SISTEMA CONSTRUCTIU.
APUNTALAMENTS.- Donat el mal estat de conservació, existència de Hilotrupes Bajulus en peces de les cobertes, goteres que arriben fins a la 3a planta. Descens de forjats. Biguetes parcialment corcades en cobertes i forjat d’última planta. Per això la primera actuació consistirà en l’apuntalament integral de l’edifici. Per això caldrà arbitrar ruptures en canyissos i bisells que ens porten a apuntalar els elements resistents i de pas “descarregar” l’edifici.DERROCAMENTS.- Estos hauran d’anar de la mà de la racionalitat i el sentit comú de la bona pràctica constructiva. En principi les fatxades no presenten un estat preocupant.
Com a pràctica preventiva i termòmetre de les operacions a realitzar es realitzarà la confecció de testimonis en totes les zones que presenten clavilles. Per a això es triaran estratègicament diversos espais de la mateixa – 30 x 30 cm2 – el qual es netejarà de revestiments, pols, pintura, etc. es prepararà una porció d’algeps viu que amb paleta s’adherirà al parament i clavilla amb un grossària de 5 mm. en forma de diàbolo deixant sobre l’estretor la clavilla. Quan assequen es datarà. Datant igualment les successives revisions periòdiques.
Es demoliran primerament les envans, canyissos, instal•lacions, fusteries, vidrieries, etc. Sempre en sentit descendent. Es portarà una actuació coordinada de demolició i execució, forjat a forjat, substituint d’esta manera la totalitat dels forjats sense requerir de fitació de fatxada ni la pràctica del buidatge íntegre i fitació de fatxades. Amb això es demolirà les escales actuals, que NO SÓN ORIGINALS ja que en la del núm. 25 arranca sobre un perfil metàl•lic – sent de volta de maó en pla -, en el núm. 27 és el fruit dels condicionants del magatzem de l’antiquari.En primer lloc cal revisar i desmuntar o demolir tot el que supose un perill imminent d’afonament com a antenes ximeneres, trossos de cornises, rajoles, coixinets, etc. Preveient per mitjà d’inspeccions successives els possibles desmuntatges de cobertes (teules, bigues, corretges, etc.) Prenent especial compte dels dos últims cossos de l’edifici de cap per a la seua demolició total o parcial. Ítem per a zones de goteres, filtracions, baixants de pluvials, i les interiors, junt amb fatxades, que provoquen seriosos problemes, per fugues, en este tipus de forjats.Els solats es mantindran el temps necessari ja que suposen la capa de repartiment i regularització de forjats. Ítems revoltons. Cal dir que alguns forjats han perdut la planor.
Es col•locaran proteccions especials adherides a fatxades o/i bastides, malles atapeïdes, etc. a bon entendre del constructor, que eviten qualsevol perill sobre els transeünts.
La demolició de barandats i fàbriques de rajoles es realitzarà a mà. En 1r lloc seran els que estiguen clavillats. Després les fàbriques de rajola d’1/2 peu o més. En este últim cas es prendran mesures per a evitar tot tipus d’accident, com ara, apuntalaments puntuals, corretges, etc. en biguetes, llindes, etc.Igualment, en el moment oportú, es pretén l’eliminació del pilar central, cap al final de la intervenció el treball del qual se suplantarà en els nous forjats per mitjà de biga encastada als murs de la fatxada C/Corretgeria i mitgera de fons. A determinar en el projecte d’execució.
Simultàniament es repicaran els paraments vistos exteriors per a traure els morters mixtos i morters d’algeps de la fatxada posterior. Interiorment de desmuntaran els barandats, així com algunes zones entaulellades sobre murs portants.
Alçament de paviment de taulell hidràulic i doblegat de paviments i moquetes, en algunes zones.
Amb tot net i lliure d’elements que pogueren impedir una intervenció còmoda i exempta de perills.
Les baranes de balcons seran retirades i protegides a lloc segur, per a la seua reubicació al final de la intervenció, prèvia reparació que descrivim en l’apartat de

TANCAMENTS METÀL•LICS.FONAMENTACIÓ: No es toca ni s’altera del seu estat original. Açò és gràcies a què les dimensions del propi edifici són molt reduïdes i els murs existents segons seccions i conservació de fàbriques seran els que sustenten els nous forjats que es realitzen.ESTRUCTURA.- L’estat de la construcció és degut tant a per l’antiguitat, com per la desídia i mal ús anterior, així com les intervencions dels segles XIX i XX. Es requerirà una intervenció profunda i detallada, veient el cas per cas, de cada element portant individualment. En síntesi podem agrupar-los en 2 conjunts :1) les fàbriques de rajola de murs de càrrega
2) les bigues i biguetes de forjats i altres elements horitzontals de sustentació.El cant previst és de 27 cm (22+5). Tal cèrcol interior perimetral s’anirà ancorant a la fatxada per mitjà d’ancoratges metàl•lics a manera de golfos passants, caragolats al mur des de l’exterior amb plaques de repartiment cajeadas en fatxada. Amb això fem solidari el mur de càrrega existent i els elements resistents horitzontals.

COBERTES.- Són de dos tipus :

1) Teulades : El cobriment serà formalment, del mateix tipus que la de l’estat actual encara que no constructivament. Es teularà amb teula reutilitzada àrab que no estiga deteriorada.
La coberta de C/ corretgeria núm. 27 es farà sobre forjat pla nou, emprimació d’oxiasfalt, capa de regularització, sobre el qual es realitzarà un entramat de barandatets conejeros sobre el qual se situarà un tauler ceràmic d’1 full, capa de regularització, pintura Cotefilm i es teularà superiorment amb un pendent > 30 %. Entre els carrers dels barandatets s’incorporaran làmines d’aïllant de poliestirè extrusionat. En l’edifici de cantó, en el cassetàs d’escala amb forjat inclinat i revoltó de poliestirè expandit, s’emprimarà amb oxiasfalt, es farà una capa de regularització de morter de 2 cm. i finalment es teularà.
2) Terrassa plana : el forjat s’emprimarà amb oxiasfalt en raó a 1’5 Kg/m2, es realitzarà una capa de morter de regularització, es col•locarà una làmina de poliestirè extruït, d’alta densitat, s’omplirà amb formigó cel•lular, i sobre esta una làmina bituminosa multicapa de densitat mínima 4 Kg/m2. Capa de regularització de 2 cm, capa d’arena de 2 cm i finalment un paviment de rajola presa amb morter de ciment M-40a de 3 cm. de grossària.

L’arreplega d’aigües es realitzarà per mitjà de canaló vist en els altres dos carrers, de planxa coure ø 160 mm. Les baixants vistes (2) seran igualment de coure de ø 80 mm. en la planta baixa seran arreplegades amb tram final de fosa. Se subjectaran amb abraçadores, cada 2,50 m. i tots connectats i evacuades, les aigües, a la xarxa general de clavegueram.

MORE OR LESS. Pavilion in Mexico D.F.

Deixa un comentari

PABELLÓN ARCHIVO
Archivo diseño y arquitectura
General Francisco Ramírez 4.
Col. Ampliación Daniel Garza. México D.F. 11840
MORE OR LESS
EXPLANATORY REPORT

1. SETTING AND COMPOSITION:
An added space to an existing being. A parallelepiped hidden between the surrounding vegetation. Other parallelepiped more in the plot. Preservation of the plant walls that separate us. The pavilion opens towards the already existing building. It does not bother but invites to enter. It invited to visit, to extend and to make the visit more comfortable and interesting. Everybody is invited to participate in a change of
information, feelings and impressions. A neutral space full of empty transparencies.
Our pavilion is raised by a step that separates us from the ground, making the pavilionwith a pure shape. It levitates. Orientation seeks, just like the archivo-building, open in the light of the East and prevent the flush light of the West. The unique plant composition sorts creating a bar storage and bar service that covers Northwest sideof pavilion.


2. WORKING:
Services bar connects the storage space and cafe-service area. The rest of the space is the empty stage that can interact with the outdoor garden. The special grid of pillars arrange the open space, together with the furniture of the pavilion. The public space is fluid and flexible. We contribute a few distributions at random but space is fluid and capable of adapting to numerous options, according to events.

3. CONSTRUCTION:
It is simple. Easily assembly and disassembly, because of its temporary and sporadic character. Minimal foundations of reinforced concrete for transmission of small loads to the ground.
Metal modular bolted structure, 2400 x 3600 mm.
Substructure of panels, 1220 x 1220 mm, from 1220 x 2440 MASISA standards mm with their dimensional tolerances.
MASISA MDF panels used in roofs, walls, partitions and floor coverings.
Inside panels will be painted with paints of bright colors specified in drawings. Floor and ceiling are gray.
The outer skin covering is resolved with HunterDouglas UVELINE panels. This panels are microperforated in windows areas, to obtain as many views as possibles to the garden, but with privacity inside the pavilion.


Thermal and acoustic insulation between the outer skin and the interior panels is made to obtain a comfortable space.
Deck is resolved in the same way of walls, with a small inclination of 3% to collect
rainwater in a small gutter to drain toward the Northwest wall. Such small network has their pipes to devise the water to the garden. The dirty waters of the cafe will be collected in a valve box that connects to the drainage system of the main building.

4. LIGHTING:
We aim to be sustainable, economical, based on the penetration of natural light, through the pavilion’s skin. Cozy inside. Lighting at night will be with linear fluorescent bulbs of energy-saving lights, following the longitudinal lines of the pavilion. Indirect lighting from decorative elements hidden in cafe bar and shelves.

5. FURNITURE:
Furniture benches and desks are part of the general construction made with MASISA panels, with a very simple shape, and painted in white as the main building.

19 habitatges a c./ de Pepeta, 27-29. València

Deixa un comentari

Quan a començaments del segle XX la ciutat s’expandeix defora les muralles medievals les propietats de la perifèria foren subdividides i urbanitzades en solars heterogenis allargassats i estrets que s’adaptaven a la topografia del terreny, fruit de la parcel•lació agrària precedent. És en període dels anys ’20 en què s’implantà una ordenació parcel•lària d’eixample. Aquesta mantenia certes preexistències agrícoles que pretenia salvar. És el cas dels barris de Tendentes i Marxalenes, situats entre els del Pla de la Saïdia i d’Orriols. En aquesta època la perifèrica urbana, que no suburbana, per ser la primera corona de la ciutat moderna ens llega edificacions de minso valor que s’estructuraren com a edificacions d’eixample en filera de poca profunditat de 3 o 4 plantes. Amb patis d’illa que eren ocupats metòdicament per indústries gairebé postmenestrals. Mecànics, queviures, magatzems agraris, manyeries, etc.

És en l’etapa actual en que per la pressió residencial i l’augment del valor del sòl a tota la ciutat s’ha procedit a realitzar la seua substitució edilícia. Esperonada per l’estrangulament entre la segona corona (abans suburbana i ja consolidada) i el llit del riu com a espai estructurador d’est a oest de tota la metròpoli. I aquí és on s’emmarca aquesta promoció d’habitatges en l’actualitat.

Com a fet remarcable cal advertir que l’edificació s’emplaçava sobre una necròpoli romana. Els arqueòlegs hi han trobat més de vuit tombes durant els set mesos que duraren les excavacions.

La llenca de la part de ciutat és la situada entre la via de circulació del marge esquerra del riu Túria i la nova via que conforma el carrer de ruaia que enllaça c./ Visitació i c/ de Sagunt.

El tipus d’intervenció és allò que s’anomena en cercles arquitectònics actuals “per incisió” en sengles edificis que són substituïts. S’hi conjumina i consolida en l’operació una tendència tradicional a l’hibridisme que hi havia caracteritzat la zona. Això impulsa a que la generadora del projecte siga la secció mixta que és una acció explícita del projecte a l’hora de plantejar la diversitat funcional. Diversitat en plantes i diversitat en altura.

A. Tres nivells de soterrani. A la zona hi ha molta manca de garatges vinclats a habitatges.

B. Una planta baixa dedicada a sengles comercials, amb possibles entre plantes.

C. Una planta d’oficines en primera i resta d’habitatges. Combinant els d’un dormitori, tipus apartament, fins a 3 dormitoris. Símplex i dúplex.

Dificultats en què ens hem trobat:

1. L’escassetat de profunditat edificatòria que ve marcada per l’ordenança urbanística que l’afecta. Açò ha obligat a que en certes tipologies no puguen gaudir d’espais amb ventilació de doble circulació.

2. La necessitat d’anar a gran llums per escometre tot el programa que ens havíem plantejat en la zona de garatges i plantes inferiors.

3. La implementació efectiva del nou Codi Tècnic de l’Edificació.

4. I per això mateix la mancança d’espai de assolellament, en les zones interiors de l’illa de cases; doncs la coberta de l’edifici cobria l’estalvi energètic del 12 % de producció energètica en vivendes mentre que la resta d’activitat s’hi ha hagut de “compensar” mitjançant la instal•lació d’una generadora de closques d’ametla situada al pati posterior. Doncs, sols amb plaques solars, degut a la manca d’entrada de sol no s’arribava al dit percentatge.

5. Donada la situació econòmica de recessió –psicològica més que econòmica – actual per on travessem s’ha implementat un sistema mixt de construcció entre sistemes obert industrialitzats i certs elements d’obra humida, com ara l’estructura portant.

Un detall: de façana, els quatre (4) ampits quadrats i vermells de les finestres del apartaments.

EMPLAÇAMENT.
Promoció de 19 vivendes en bloc residencial, amb dos locals a nivell de planta baixa, i tres plantes de soterrani per a places de garatge i trasters en el carrer Pepeta de València.
SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA.
4550,18 m2.