Unifamiliar entre mitgeres a Marina Alta. Dwelling single Family in work process

Aquesta unifamiliar es troba en procés de construcció.

Es tracta d’una obra complexa des del punt de punt de vista estructural per què és arrancada des del el primer pis per haver un negoci en planta baixa que no ha aturat la seua activitat.

https://www.josepblesa.com/projectes

 

 

Síntesi Numèrica de la Transició Energètica Segle XXI pel País Valencià

 

Els resultats finals són producte de l’aplicació dels valors medians unitaris de cadascuna de les variables anyals -tretes d’organismes oficials homologats- aplicades al mètode general establert per l’enginyer industrial i inventor en Ramon Sans i Rovira.

 

 

 

 

 

D’avinguda de l’OEST a Avgda. d’Isabel-Clara Simó Monllor

L’actual avinguda de l’OEST és una de les arteries més controvertides de la urbanística del Cap i Casal. Fenomen que es perllonga al llarg de tot el segle XX  amb tot de va-i-véns polítics sent un cas poc estudiat des del meu punt de vista.  I que caldria aprofundir per entendre la situació de dependència i col·laboracionisme polític indígena. Per això, segurament, ha estat poc analitzat, si més no, des del punt de mira a què faig referència.

Sí, amb un acriticisme quintacolumnista i col·laboracionisme colonial que fa eriçonar les neurones, com per exemple F. Taberner Pastor, arq. (València entre el ensanche y la reforma interior.1987, pàgines 84-86).

Ben diferent és l’obra de l’historidor en Daniel Benito i Goerlich, qui sense tindre un bri de valencianisme polític, sí que té rigor intel·lectual i sap nodrir-se’n de les descobertes de les falsificacions de propietats fetes des de Madrid amb les desamortitzacions de convents i altres propietats per especuladors a les ordres d’Alcalá Galiano com Ramon López  per Real Órdenes d’adjudicacions a València, per a apalancar el poder forà, com sí fa J. Brines i Blasco (El desarrollo urbano de València en el siglo XIX, la incidencia de la desamortización de Mendizábal.  Pàg 394.València 1978) que va exhumar aquests robatoris a distància en les seues investigacions.

Aquestes són les raons darreres d’aquell subjecte imperial, per a adonar-nos-en de què es tracta allò d’España.

 

El projecte d’obertura de l’Avinguda de l’OEST fou encarregat per dissenyar a l’arquitecte municipal Frederic Aymamí, en 1907 dins del Pla  de Reforma Interior, en 1908 fou portat al ministeri de Madrid, demanant des d’allà ésser modificat i reformat fins a 1010. S’hi aprovà en 1912 i, després de tanta burocràcia, fou arxivat en els calaixos, oblidant-se’n en els posteriors planejaments. 

En 1940, en entrar les tropes españoles a València i el seu ariet, els membres  La Falange, fou recuperat per a enriquir els membres del dit cos d’ocupació que anaven desembarcat al Cap i Casal. Doncs amb les expropiacions en la València ocupada es pretenia recuperar els 1.360 metres que uniria la plaça de sant Agustí (antic portal del sud) amb el pont de Sant Josep (situat en l’antic portal de la muralla a nord-oest).

L’ample original d’Aymamí, era de 25 metres d’amplada enllaçant una sèrie de squares o places, i els falangistes pretenien que fóra de 50 metres, tot enderrocant-hi i esventrant tot el barri del Carme. I ells, amb els solars afectats edificar-hi al llarg de tot eixe quasi quilòmetre i mig com a botí de guerra.

Per sort, calia enderrocar tres palaus (un d’ells, el dels Exarchs) que pertanyien a famílies valencianes que havien estat al costat dels vencedors d’aquella contesa i l’operació només es va dur a cap entre la plaça de Sant Agustí i l’actual plaça de Bruges (part posterior del Mercat Central). Aquest episodi, que jo sàpiga mai no ha estat estudiat en aprofundiment.

Observeu el llenguatge usat pels ocupants (tant a València com a Barcelona) n’era “ejército de Ocupación” mentre quan entren a Madrid n’és “ejército de liberación“.

El llenguatge mai no és innocent:

Com passa sovint l’avinguda de l’OEST, en aquesta època va passar a dir-se Avinguda del Baró de Càrcer. És a dir, rebé el nom del primer batle franquista de València, que en fou en Joaquim Manglano i  Cucaló de Montull. Tanmateix, com passà amb la Diagonal, que mai els barcelonins vam deixar de dir-li Diagonal a l’oficial Avenida de José Antonio Primo de Rivera.

Ací, els ciutadans continuaren dient-li AVINGUDA DE L’OEST.

En els darrers dies sona pel Cap i Casal, la possibilitat de dir-li Avinguda d’Isabel-Clara Simó i Monllor (escriptora).

Nosaltres, a l’Estudi, des de fa prop més d’un any vam intentar de donar-li una nova concepció quasi peatonalitzant tot el recorregut -tot trencant la planeïtat mitjanjant alterons, petites dunes, monticles, etc  inserint-hi canals d’aigua, vegetació a doll, llocs on asseure’s i interaccionar alhora que mantinga els usos comercials, de passeig i esplai per a emplaçar-se els vianants residents i turistes, protegint-los dels vehicles i carril bici, com puguen tindre les avingudes de referència contemporànies sense oblidar l’ús d’accés de vehicles, autobusos, taxis, etc.  que podeu veure en aquesta galeria d’imatges o si voleu acudir directament al web del nostre Estudi d’Arquitectura i veure’n en gran les imatges, si cliqueu ací

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escoleta Infantil a Massamagrell.

Ací un recull de d’imatges i dades des d’una humil casa de poble reconvertida en Escoleta per a infants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aula d’ESO i Biblioteca d’Escola

La intenció és crear una mena d’espai i entorn per la docència basada

en la sostenibilitat i l’autosuficiència.

On els límits entre l’endins i l’enfora resten absolutament difuminats i

siguen irrellevants. On la interacció entre els infants de diverses

edats puguen conviure cohabitant espais sempre comuns.

Si voleu conèixer distribucions i implantacions punxeu l’enllaç

situat inferior. 

 

https://www.josepblesa.com/projectes/escolar-docent/2017-18.-ala-de-secundaria-i-biblioteca-d-escola

 

El perquè València és una de les ciutats amb més projectes innovadors d’Europa?

Entre d’altres més, com ara, Amsterdam, Halifax, Tallin, Milan i Berlín.

Una conferència d’en Ramon Marrades i Sempere, director estratègic de la Marina de València,

al LINNAFOORUM ‘‘UUS VANASADAM – HEA ÜHISRUUM‘‘ a Tallinn (Estònia)

.

PS: llàstima que diga “balenzia” en anglès….però vaja, la projecció és impressionant.

En el fons tot estava ací. En el Think Tank de Compromís anomenat  FUNDACIÓ NEXE.

https://fundacionexe.org/publicacions/la-ciutat-construida/

Chema SEGÒVIA, David ESTAL i Ramon Marrades (LA CIUTAT CONSTRUÏDA) hereua directa

de LA CIUTAT DESITJADA d’en Josep SORRIBES. 

https://www.amazon.es/ciutat-desitjada-Val%C3%A8ncia-passat-Arguments/dp/8481311758

 

Projecte de conservació i manteniment d’edifici de finals de segle XIX

Un projecte amb intervenció sostinguda durant massa temps. Un edifici de finals del segle XIX, afectat per totes les circumstàncies imaginables. Una esperança al 2002, una ressurecció al 2008, una traïció al 2011, una enrocada fatal al 2016, una fiblada nostra i un laisez faire laisez passer al 2019. Encara roman buit l’edifici. Em buscaren el voraviu i em trobaren.

 

Aquest apunt o entrada està lligat amb aquest altre que vaig fer fa una pila d’anys.

Oficina del Canvi Climàtic de la Batlia de València

El dia 14 de novembre de 2018 va eixir el resultat del Concurs per a l’elaboració del Projecte i Execució de l’Oficina del Canvi Climàtic de l’ajuntament de València. Oficina que està regida per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. Podria dir que l’hem guanyat, però no ha estat així. Una sèrie d’imponderables ho han impedit.

I va estar la nostra proposta la adjudicatària d’aital competició.

Però no va poder-se portar a cap. Circumstàncies estranyes ho han impedit. Silencis pregons així ens ho indiquen, si més no, certa renuncia a reproduir el concurs, aquesta vegada sense publicitat i en una tria de 5 empreses de dubtosa inclinació envers l’activitat front el canvi climàtic, la sostenibilitat, la producció d’energia provinent de fonts inexhauribles.

Parcel·la R-10. Santa Anna. Gandia

Concurs parcel·la R-10. Sant Anna. Gandia.

Solució elaborada en els darrers 4 dies abans de finalitzar la competició.

Amb una setmana més hagués estat molt més definit i complert.
Anem atrafegats  🙁

 

La pieza insertada es de huella rectangular en una relación entre largo y ancho próxima a la sección áurea, en edificación abierta. Orientación prácticamente E-O. Quedando los lados más largos a cara sur y norte. El régimen de vientos que indicamos en el siguiente esquema nos lleva a crear un diseño donde el viento sea un aliado para disminuir la incidencia solar y crear canales para reducir la temperatura y el bochorno estival. Aderezado con la implantación de vegetación.

Se pretende es marcar un hito referencial entre las otras promociones del entorno. Establecer un equilibrio entre intimidad y los espacios abiertos en su interior. Un reequilibrio entre una atmósfera urbana y la rural. Una dialéctica entre el individuo y la colectividad, asimismo como una invitación con sus amigos y vecinos del bloque como de sus vecinos para generar comunidad y barriada. Delimitando lo íntimo y abriéndose a la actividad colectiva. Abriéndose al interior con un gran patio que permite sentir la comunidad y a la vez abrirse hacia el espacio urbano del entorno. Se parte de un bloque edilicio rasgado por su mitad devenido en dos bloques gemelos.

Dando lugar a 30 VPO, 4 de las cuales son dúplex.

Creando espacios comunes que comparten actividades cotidianas y logísticas. Lavandería, ludoteca infantil, sala de juegos, de reuniones, espacios de encuentro de jóvenes en las terrazas cubiertas y compartir el máximo de instalaciones comunes como si de una pequeña Hoff se tratara pues se trata de apoyar la creación de una Cooperativa de Vivienda.

Como estas agrupaciones no tienen por qué ser homogéneas se han creado diversas tipologías de unidades familiares en función de la diversidad familiar actual. Creando desde unidades de habitación individuales o de pareja hasta con 3 dormitorios abarcando el máximo abanico de posibilidades.

 

La Construcción ideada se basa en la prefabricación industrializada de componentes.

Estructura de Hormigón armado prefabricado incluso los muros de contención de sótano. Estructura portante volada y forjados de losas nervadas prefabricadas.

Muros exteriores de hormigón visto con cara interior de capas de aislamiento y tabiques de cartón-yeso sobre subestructura de perfilaría tipo Pladur. Falsos techos igualmente.

 

Oscurecimiento: incorporación de persianas correderas de acero galvanizado por inmersión sobre guías entre forjados que permitan crear fachadas dinámicas frente la incidencia de agentes climatológicos.

Todas las instalaciones transcurren por el falso techo de los corredores que han subido por los huecos rectangulares creados entre los tramos de escalera junto a los pasillos de distribución de accesos a viviendas.

Se prevé centralizar todos los servicios comunes.

Pavimentos cerámicos. Mobiliario contrachapado de DM por ambas caras. Igual que puertas lacadas con diferentes colores.

  1. de doble hoja con cámara de deshidratación [4+16+(3+3)] sobre carpintería de aluminio lacado en diferentes colores.
  1. agrupan al máximo los elementos húmedos para unificar bajantes y todos ellos tienen ventilación natural para evitar los shunts. Las divisorias son móviles y provisionales en cuanto a modificar las distribuciones que nos hagan los espacios fluidos con la capacidad de engrandar o empequeñecer según las necesidades. Por ello las instalaciones se llevan a las medianeras.

 

Cubierta vegetal para crear el máximo aislamiento de manera económica y que permita la creación de huertos urbanos en ella que pueden acoger envelats a discreción.

Las placas solares en cubierta para generar ACS para todas las viviendas con suelos radiantes programable individualmente desde la entrada a casa privada.

Espacio de reserva para colocación deplacas fotovoltaicas para cuando llegue el momento legislativo de la autogeneración.

Incorporación de espacios en planta baja para albergar contenedores de residuos y su clasificación por materias.

Prototip: MINIMUM SPACE

Prototip de cèl·lula mínima habitable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

. A partir d’un contenidor del Port de València sense sostre (d’aquells que només duen una lona per tapar-los). El repte és la seua comercialització i la possibilitat de crear un entramat a partir de diverses unitats. Preu d’unitat bàsica: autosuficient amb aigua calenta sanitària ACS, autogeneració elèctrica, finestres motoritzades, alarma anti-intrusió: bany separat-estar-dormitori-cuina. 19.900,00 €.

Complint tots els requeriments legals. A més de les 3 R (Reutilització-Reciclatge-Reducció) com a hipòtesi d’aplicació.

 

L’enllaç al WEB Ací