VANDELLÒS. POLIESPORTIU

 

Aquesta proposta implementa els continguts establerts en l’Annex número 3 del Plec de clàusules administratives que regeixen aquest concurs:

Pavelló triple esportiu PAV-3 i en quant a vestidors els corresponents a un pavelló doble esportiu PAV-2 per compartir amb al piscina coberta els vestidors. Pel que cal connectar ambdues peces arquitectòniques, tot i que creem noves entrades en el pavelló perquè puguen funcionar amb independència.

Millores incorporades als requisits bàsics:

– S’ha creat un segon espai polivalent a l’entrada, en cota ± 0’00, que ordena les circulacions i alhora serveix d’àrea per a desenvolupar altres activitats per a infants, gent gran, etc; a l’entrada del pavelló que permet la vigilància des del control. Així com de la –possible- incorporació d’usuaris des de la piscina. Fins i tot per a lliurament de premis i d’altres actes.

– S’hi ha afegit un espai per a instal·lació de graderies telescòpiques per tal d’augmentar la capacitat d’aforament del públic en ocasions puntuals.

– L’escala situada junt al rocòdrom té les funcions d’evacuació des de cota 0’00 per a públic i d’element de realització de ràpel especial.

– En la primera àrea del accés en primera planta hem creat un petit espai per a fer ioga, al qual es port accedir per l’escala i l’ascensor. Espai separat i tranquil respecte de la resta més sorollós.

S’hi ha implementat un sistema de generació d’electricitat fotovoltaica amb panells en coberta i amb plaques en coberta en dents de serra que tenen l’orientació de màxim aprofitament segons la ubicació de la parcel·la. Amb la necessitat d’amortitzar per un període de anys per a ser rendible. A més, en tres de les façanes –amb alguna component d’orientació sud- s’ha implementat una sèrie de plaques fotovoltaiques de vidre acrílic amb connexió a bateria i xarxa general.

 

PETER RICH. L’ARQUITECTE MANDELIÀ (1)

L’arquitectura no acaba en la materialitat,
doncs, cal donar-li finalitats. Peter Rich.

 

Fa uns mesos el meu company d’estudis, professor de la UPV-ESCOLA D’ARQUITECTURA, amic i director de la meua futura tesi doctoral, Fernando Vegas, va organitzar una Conferència al CTAV amb Peter Rich (1945. Johanesburg), l’arquitecte sudafricà que al meu entendre planteja una nova visió del nostre quefer professional. Un arquitecte blanc amb l’ànima negra passeu-me la frase retòrica joecockeriana.

Un home que coneix tota l’arquitectura occidental però que és capaç de desvelar-nos els  seus orígens ancestrals en el continent africà. Una nova envestida contra l’occidento-centrisme.

Ell visqué l’apartheid racial al costat de les comunitats rurals negres. Quan perfectament -i còmoda- podria haver-ho fet amb l’elit blanca.  La què remenava les cireres en aquella època premandeliana.

Com ell explica va haver de triar entre romandre en la seua comunitat o afegir-se als negres protestataris de la revolta com a actvista anti-apartheid i eixir-ne malmès, que és el que li demanava el cos.

Ell tria una tercera via més fecunda: anar a viure amb les comunitats negres rurals  i aprendre’n d’elles per a poder-ho explicar al món alhora que l’aprenentage implimentaria en la seua obra.

Pertany a allò que es digué The New generation for an Open World. Una generació que en els darrers 30 anys ha intentat explicar-nos des d’un punt de vista desprejuiciat -i obertament- l’existència de les diverses cultures africanes. Una confrontació franca amb l’eurocentrisme i l’americano-centrisme per a fer-nos entendre noves dreceres.

Unes cultures que, per contraposició a l’esdevenir oficial occidental, s’aprèn i transmet majoritàriament amb les femelles, no pas amb els mascles.

L’AFRICA GENIUS

El genius loci africà, ens diu Rich, és un imperi comandat per dones. El seu coneixement començà estudiant un grup particular situat a la cosrta prop front Madagascar. Un grup humà que no marca el territori. Arribant a estudiar 17 grups humans. Uns estudis que passen per Eritrea, Etiòpia, Sudan, Tanzània, etc.

Peter Rich ens explica que a l’igual que els occidentals tenim el meridià de Greenwich com a inici, a l’Àfrica el meridià inicial que tenen és aquell que traça verticalment el globus terraqui des de la desembocadura del riu Nil cap avall, tot seguint una alineació aproximadament vertical que travessa els grans llacs africans. És l’existència d’aigua – o no- la que estructura el continent.

La seua via d’aprenentage la començà amb un grup particular els N’medebe fins estudiar desset grups humans. S’ajudà de la col·laboració d’un matemàtic amic que el portà a determinar que aquests assentaments humans tenien la mateixa lògica matemàtica interna com creix la vegetació, ço és, d’acord amb la secció àuria.

Les tribs, els grups humans s’empoderen de l’assentament, però no se l’apropien, i això ho fan mitjançant embelliment i enriquement de l’entorn. Per això a un home de negocis occidental difílment li pot attraure les formes tradicionals africanes, ens diu l’arquitecte i antropòleg, Peter Rich.

Intuïció i estudi que en el món occidental ha estat advertida per reputats arquitectes d’avantguarda com Maximiliano Fucsas i Bernard Tschumi que han girat els ulls vers Àfrica.

Com en tota cultura hi ha clars i foscors. Com per eemple que les lesbianes i homosexuals eren col·locats a banda i fora dels recintes.

Els materials eren els que tenien a prop, eren els locals, però del mateix lloc, i això té un valor intrínsec d’autosuficiència.

Els africans s’estimen la penombra i construeixen llurs recintes amb la idea de parar l’enlluernadora llum solar -per excés- sense privar-se de tindre vistes cap a l’espai infinit. La relació íntima amb la terra és una mica de “tu a tu” per això colpegen el terra amb les seues branques per a demanar-li que l’univers els siga venturós. Quasi demanant explicacions davant les malvestats naturals. Tot convertint l’espai cobert en recinte sagrat. Eixes penombres s’aconsegueixen amb la vegetació, com ara, plantes enfiladisses, no amb persianes, brise-soleils, verandes, etc.

Rich , per contraposició, fa una crítica a l’arquitectura occidental avisant-nos de que n’hi ha massa actualment. Hem perdut l’encís per aquesta sensació amb tant de vidre, que després cal dominar mitjançant elements superposats per tal de gestionar-hi l’excés.

Estudià els assentaments del poble Massai, que encara són pastors. Quasi l’origen de la nostra espècie.

 

Qui estiga interessat a conèixer una mica més la seua obra, ací teniu l’enllaç al seu web.

Paga la pena de visualitzar-la. Us en sorprendrà. Totes aquelles pruïges que que hui en dia ens capfiquen del món arquitectònic aquells ancestres nostres ja les havien pressentit.

PS: NO TENIEN CAP MÉS ARGUMENT TRANSCENDENT QUE EL PRESENT I LLUR SUPERVIVÈNCIA COL·LECTIVA.

 

NITIDEZ

Una plaça dividida en dos espais per l’església.

Una solución dura. Terapèutica. Diríem minimalista. Paradoxalment i curiosament arrelada al tipus de plaça castellana tradicional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

234 Fotos d’Arquitectura a Venècia.

234 Fotos de la recent Biennal de Venècia d’Arquitectura 2018. Fetes per en John Hill, l’arquitecte novaiorqués autor del blog “A Daily Dose of Architecture”. La qual ha atorgat reconeixements amb El Lleó d’Or a grans trajectòries tant merescudes com la del historiador i crític Kenneth Frampton als seus quasi 90 anys.

Del Pavelló belga EUROTOPIE , l’autor novaiorquès hi diu ENCERTADAMENT:

“National participations that responded to the main exhibition’s “Freespace” theme (not all did so or necessarily had to) tended to empty their pavilions to provide, well, “free space.”

Belgium filled their pavilion with concentric step and gave out books that explained what exactly “Eurotopie” means.

2018 Venice Architecture Biennale

Un fracàs, un esperó.

AUTOCRÍTICA:

No sempre l’encertem. Però serveix per a corregir allò per on hi ha vies d’aigua en la nau.

Cal més qualitat plàstica + valor arquitectònic.

Cal explicar-ho millor. 

Quan hi ha 15 dies només cal sintetitzar.

Minimalisme és de difícil comprensió.

N’Autxa !  

Cal improvisar menys.

Manifesta la manca pràctica concursal.

Calen Plantes de distribució més estructurades i visualment més atractives.

Alçats més audaços.

//e.issuu.com/embed.html#15031000/60689295

Proposta de Centre Sociocultural per al barri de Malilla (València)

Una entrevista ben interessant a Ramon Sans sobre la Transició Energètica del segle XXI

En aquesta entrevista és capaç de condensar el treball de molts d’anys i una molt bona conducció d’en Lluís Reales en Betevé en el programa Terrícoles.

https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=242-789

St. Tomàs i Sant Felip Neri de València. 1ª Església oratiana de València

L’obra dissenyada per mossèn Tomàs-Vicent Tosca i Mascó. L’anomenat “frare de les ratlletes”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Primera església-parròquia moderna que seguia el canon de les esglésies de conquesta jaumines i d’influència jesuïtica borjània.

“A Balears és un error polític no apostar pel multifons en renovables”

Gonçal Seguí, gerent de la Xarxa Leader Menorca

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Quins són els punts forts dels municipis balears per a una transició 100%  a energies renovables?

L’ha de liderar el govern de les Illes Balears, si bé és cert que l’element aglutinador dels municipis menorquins ha de ser el Consell Insular,  junt amb la resta d’administracions autonòmiques, de l’Estat i d’Europa.

Consider un error polític autonòmic no haver fet una aposta forta pel multifons. Europa aposta per ajuntar els esforços dels fons Feader (desenvolupament rural) que ara gestionem els grups Leader, amb els fons Feder (que gestiona la Conselleria d’Innovació del govern balear). Una gestió conjunta des dels Grups Leader amb representació de tots els municipis i  les illes menors (Formentera, Eivissa i    Menorca) hauria suposat disposar de millor pressupost i hauríem pogut fer extensiva la mateixa estratègia,  però arribant també als nuclis urbans dels pobles (que la majoria són d’una mida petita o mitjana), coordinant les mateixes estratègies, però arribant també als nuclis de població, a escoles, hospitals, poliesportius, etc.

– Quina relació es manté amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, la Xarxa dels grups Leader a Catalunya i les seves homòlogues europees?

La sintonia d’estratègies i de manera de funcionar és total i de fet ha sigut un èxit la participació conjunta en projectes de cooperació com el de Responsabilitat Social Empresarial (Garrotxa Lider), el projecte Gustum (Leader Urgell-Pla d’Urgell) i en aquests moments el projecte estrella per l’estratègia de Menorca, l’ENFOCC (Ripollès Ges Bisaura).

Menorca és un territori petit i, per geografia i ubicació, és tancat. Per tant, cal fer doble esforç per a poder eixamplar horitzons i recordar que el món no acaba al far d’Artruix.

Esperam impacients que l’Euroregió de l’Arc Mediterrani  sigui un altre element clau que ajudi a coordinar esforços i a convèncer que la paraula Leader no ve de l’anglicisme “liderar”, sinó d’un acròstic francès, que vol dir crear lligams. Els grups Leader estan per fer créixer la xarxa: per lligar els esforços públics amb els privats, etc.

– Quina és l’estratègia que l’Associació Leader de Menorca vol impulsar en energies renovables per al període 2017-2022?

Inclou tres accions claus que van amb la línia de combatre el canvi climàtic i  afavorir un canvi de model energètic.

a) Promoure la millora de l’eficiència energètica y la implantació d’energies renovables, prioritàriament amb biomassa, especialment a les explotacions agràries, ramaderes i a les industries agroalimentàries.

b) Incentivar la restauració i el condicionament d’aljubs, cisternes i altres elements de recollida d’aigua a les explotacions agràries. Conjuntament amb el foment d’intervencions que minimitzin la contaminació de l’aigua a les explotacions (per exemple, filtres verds).

c) Participació de forma activa dins el projecte de cooperació ENFOCC (Energia Forest i Canvi Climàtic) que promou el Leader del Ripollès i lluita per la mitigació i adaptació al canvi climàtic i el foment de l’economia circular

– Quins tipus de projectes que es preveu impulsar i quina competitivitat empresarial requereixen?

Tindran 8 línies temàtiques, a més de les tres anteriors. La novetat d’aquest període és donar major importància al projectes propis del grup i als projectes programats (amb alguna administració local, insular o autonòmica), en detriment de les convocatòries públiques que resten reduïdes a pocs projectes i centrats en les línies estratègiques escollides durant el procés participatiu realitzat durant els últims mesos.

 

“Una ciutat mai serà intel·ligent sense un territori circumdant intel·ligent” Albert Puigvert

Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya

Albert Puigvert

– De quina manera els Grups d’Acció Local de Catalunya impulsen la transició a un model energètic basat en les renovables?

– Fa uns anys que treballem en la promoció de l’eficiència energètica, les energies renovables, la gestió forestal i la lluita contra el canvi climàtic, conjuntament amb el projecte de cooperació territorial ENFOCC (Energia, Forest i Canvi Climàtic), liderat per l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, conjuntament amb els 11 Grups d’Acció Local de Catalunya. Des d’octubre de 2016, s’ha contemplat la Transició Energètica del segle XXI de Ramon Sans Rovira com a puntal i prioritat, com una oportunitat d’or per els nostres territoris rurals de cara a la seva modernització, sobirania energètica, generació de noves oportunitats de negoci i com a element clau per millorar la competitivitat de les nostres pimes. Alhora, pel que fa a la recuperació de la biomassa forestal com a recurs endògen i la revalorització de la fusta per a la construcció, pot ajudar a generar ocupació, gestió territorial sostenible, millora ambiental, preservació de la biodiversitat i lluita contra el canvi climàtic.

Ha sigut una sort col·laborar amb Ramon Sans, amb qui estem adaptant el seu treball TE21 a l’àmbit més concret dels municipis i les comarques rurals, que suposen el 73% del territori català.

– En quin punt es troba el projecte?

– Per fer viable i aconseguir una ràpida transició energètica calen tres elements clau, que estem treballant en paral·lel:

1- Sensibilització i transferència de coneixement a la població, agents econòmics i institucions. 

Hem desenvolupat una eina on-line gratuïta per a l’autodiagnosi del consum energètic de les pimes (ENEGEST), implementant la comptabilitat energètica a les administracions públiques  i treballem a les escoles per introduir la cultura de l’eficiència energètica i les renovables.

2- Convenciment dels gestors tècnics i administradors polítics de la urgència i necessitat d’aquesta transició que permeti un marc legal i eliminació de barreres administratives. Estem desenvolupant un sistema de càlcul per calcular per als municipis i comarques el cost efectiu de fer la transició i la valoració de no fer-la. D’aquesta manera, esperem accelerar el procés de canvi, posant els números sobre la taula i fent-ne coneixedors als gestors públics i al món polític dels avantatges econòmiques (i no diguem ambientals i socials).

3- Alineació de recursos humans i econòmics per construir les infraestructures necessàries que permetin la transició. Amb el treball de càlcul que hem de desenvolupar els propers mesos, haurem dimensionat els recursos econòmics necessaris, des d’un punt de vista local, per fer la transició (amb un període de retorn sorprenent pels primers càlculs que hem fet) i intentarem promoure tant la mobilització de recursos públics (fons europeus), privats (empresa i ESEs), així com el que ja està passant a d’altres països d’Europa sobre les cooperatives d’inversió ciutadanes.

– Quins són els punts forts dels municipis i comarques de Catalunya per a una transició energètica 100% a renovables?

– Les zones metropolitanes, industrials i urbanes, grans consumidors energètics, no disposen del recurs bàsic per generar energia mitjançant renovables (sòl, espais ventats, corrents aigua, forest…). En canvi, sí que els tenim els territoris rurals de Catalunya, en alguns casos de matriu i propietats públiques. Caldria doncs, desplegar una estratègia per concretar la generació energètica en els territoris, adaptada a les seves potencialitats i capacitats. Això hauria de suposar una nova entesa urbana-rural de cara al subministrament energètic, més enllà del que ja està passant amb l’oci, el gaudi de la natura o l’alimentació.

Aquesta gran oportunitat no està exempta de riscos si no es té cura de que els beneficis es quedin al territori mitjançant la creació d’ocupació i sempre d’una forma respectuosa amb el medi. Tenim exemples de males praxi en aquest sentit: el desplegament de l’energia hidràulica en els seus inicis al Pirineu, canalitzada cap a la ciutat i al marge dels pobles propers, o que està passant amb l’eòlica, en mans de grans corporacions allunyades del territori.

– Es pot dir que la Xarxa Leader fa una acció de grup de pressió per equilibrar l’activitat rural respecte a la urbana a Catalunya?

– La Xarxa i els grups d’accio local que en formen part són, per definició, l’estructura de defensa i promoció dels territoris rurals de Catalunya davant les administracions i el territori. Tenim un repte immens que és el d’harmonitzar les dinàmiques urbanes amb els territoris rurals que, subsidiàriament, en permeten l’existència i subministraments de la seva activitat (recursos fòssils i materials, alimentació, oci, energia…). Una ciutat mai serà intel·ligent sense un territori circumdant intel·ligent. Per tant, hem de passar de l’smart city a l’smart land o l’smart rural. De territoris intel·ligents i serens que complementin les dinàmiques urbanes i rurals d’una forma harmònica, durable i sostenibles en el temps, recursos i població.

– Quina relació manté al Xarxa Leader de Catalunya amb les seves homòlogues europees? 

– Formem part de la Red Espanyola de Desarrollo Rural i de la Xarxa Europea. Col·laborem en diversos fòrums de defensa dels territoris rurals, com ara Euromontana, sobre territoris muntanyencs, i Rureners, centrada en territoris rurals per a renovables.