“VIL·LA SORRA’s LOGO”

Hem quedat els vuitens (8è classificat) de 48 participants amb només 3 estrangers: un japonès, un estudi barceloní i nosaltres; la resta italians. Aquest és nostre text explicatiu:

 

 

“This proposal LOGO about competition “VILLA SORRA’s LOGO” is intended to become a known brand so, working both ways, with or without letters as title and subtitle.

 

It works to underline the history of Reggio Emilia, its environment, architecture, and landscape from Villa Sorra which belong to own the place of exceptional roots.

These features are aimed through the color palette around the Villa, its green surroundings, and the soft coloring of its food, art-&-craft products.

If you would apply it to any place –independently its size- is always possible. As you can see on cards, bottles, bags, napkins, urban spots for advertising, fabric flags to receive any great event that to be presented.

This logo brings hidingly up the implementation of the Aurea Section on throughout the whole logo design. Put the light on the relation between Nature pattern and Emilia’s human facts.

Even, moreover, you can pick each component element up, and separately you can join in a new composition to adapt to others without losing its own character.

Because Villa Sorra’s shape recuts the skyline joining both: Sky to Earth.

This is its strength to show from the subtle way means this Logo.”

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

ACTE DE VIOLÈNCIA ESPAÑOL CONTRA L’ESCULTURA D’ENRIC MESTRE

UNA ESCULTURA PÚBLICA DESAPAREGUDA, OBRA D’ENRIC MESTRE.

 

Tots, alguna vegada o moltes, hem vist / contemplat –en anar cap a l’aeroport de Manises, des de València– la presencia destacada de la seua escultura cerámica (580 x 800 x 100 cms) inspirada en la forma potent d’una ALA DELTA, amb colors blaus en degradació i un fort dibuix geomètric, que reforça l’estructura concebuda.

Obres Públiques l’hi va encarregar allà per l’any 1984.

Això de l’ART, amb majúscules, és la força tel·lúrica d’aquesta terra incansable.

I eixe ACTE VANDÀLIC el producte d’un Estat polític putrefacte i anorreador de societats civilitzades.

De fet, el catedràtic Enric Mestre, tenia ja preparades, al seu taller, algunes plaques ceràmiques per a fer reparacions a l’escultura.

No ha estat la primera vegada que, al llarg d’aquests anys, l’han pintat, picat o colpejat.

Hi ha gent així, que no respecta el patrimoni públic comú.

Vandalisme plural i pense que, encara hui, inevitable, per molta pedagogía que es puga fer a favor de l’educació artística compartida.

El fet vertaderament sospitós es que, fa uns dies el mateix Enric Mestre es va desplaçar a Manises, per a adquirir diversos materials per a seguir experimentant al seu estudi-taller.

I en arribar, al gran revolt que condueix cap a l’entrada de l’aeroport, va girar el cap, com ha fet sempre, per a saludar la seua peça… i l’escultura no hi era ja.

Máquines i camions removien / acumulaven la terra, prop de la carretera i del pont.

Preocupació, gestions, preguntes a l’Ajuntament, a l’aeroport, als ministeris implicats, a les persones que hi eren…

Ninguna sabia donar una explicació justificativa de la desaparició de la peça cerámica d’Enric Mestre, sense haver rebut, com calia, per la seua part, cap información o communicat, al respecte, de les possibles autoritats intervinents, com autor de l’escultura; subjecte, doncs, d’uns drets morals, propis de la seua autoria.

Tot fent la recerca de la misteriosa desaparició que hi han aparegut en diversos mitjans… sense poder trobar una mínima pista.

Per aquest motiu he redactat el present escrit informatiu… per si a les xarxes socials podem rastrejar algún fil conductor del que ha passat a la rotonda de l’aeroport…

També pense comunicar el fet a les associacions culturals implicades. Aquestes aventures institucionals (vandàliques) que afecten al patrimoni cultural no poden deixar a part les bones practiques… que tant ventilen els poders polítics, en interessar-los el tema.

Lamentable i indignant. el que estem vivint, en aquest cas…

Hi som, doncs, a la nostra terra. Una terra conquerida amb violència als seus ciutadans…que mai no cessa.

És la nostra TERR*RRA, però no tenim el domini sobre ella, encara, ni tan sols de nosaltres mateixos, els seus ciutadans.

Però el tindrem a no tardar //*//

L’arquitectura crítica és violència.

 

Un article de fa uns anys arrere

 

https://blocs.mesvilaweb.cat/josep_blesa/?p=256900

M⊡dular (Honorable Mention). Mòduls x COVID-19

We have just received an Honorable Mention from Italy for this job.

“Nowadays the human being is suffering a pandemic disease (COVID-19) with huge devasted consequences.

Designers and manufacturers must be committed to providing support in this emergency situation.

The idea was born small drawings which show here:
 

 

The modular design M⊡. 

 

 

 

 

 

The modular design MO. is characterized by its flexibility, fluidity, and convertibility to be

a workspace, a domestic environment, a small living room within an exhibition, or a

multiple emergency module.

The main idea of the design is based on the inverse symmetry that implements the

separation of each patient and provides functionality to the set, providing not only the

necessary comforts to patients but also the needs required by healthcare professionals.

MO. begins from a grill of 600 x 600 cm x 300 cm, by a Dutch pattern 30 x 30 cm in both

directions.

We are choosing to develop the last option so that it can be used in these cases. It is

centered on a module, but the organization and interconnection between the pieces are

possible by creating lattice systems for the development of a continuous modular

building since we are seeing large spaces these days to care for infected patients.

 

These modules are made using a wood reticular system 6×6 by Cesare Roversi. We want

to study the behavior of materials, especially wood, in relation to the virus COVID-19.

There are several reasons to believe that its behavior against the virus is better

compared to steel or plastic.

After doing some research we have discovered that the virus lifetime lasts three to four

days on those surfaces, but on wood, fabrics, or paper it only survives between one to two

days. Moreover, COVID-19 just lives 4 hours on a copper surface, but cuprous oxide paints

and coating are toxic.

 

 

 

 

 

 

The first idea when you think of an emergency module is cold, lonely, bed-filled spaces with no privacy.

 

A cross in the centre of the composition organizes the space in four rooms.

Each room can be used for a different activity with privacy but, at the same time, giving

fluidity and flexibility to the spaces so that the medical attention could be as fast as

possible.

The program contains two rooms with beds, sanitary material and support furniture for

both patients and employers. It also contains a restroom for staff and for family visitors.

All this in a warm environment with kind materials and vegetation that acts as a filter

and contributed to creating a positive atmosphere.

Finally, there is a meeting space with controlled lighting and acoustic materials to

respect privacy.

The design also incorporates a fabric curtain with guides to offer privacy to patients.

 

 

 

 

 

Because of this, the solution we offer is to varnish the wood with a

copper-based natural essential oil, improving our wooden material design by covering it

with a varnish composed of thymol plant around 1’6 %.

The Square: This aspect creates tension between the planets and points involved. Tension is necessary in order to stimulate action, but too much tension translates to stress.                          The planets involved in a square are acting at cross purposes.                                                         With squares, we may overdo and run into countless obstacles before we “get it right”. However, squares force us out of complacency and get the ball rolling. Squares are often more difficult when we are young, as these aspects force us to grow and learn our lessons.

Unifamiliar entre mitgeres per a R.S. / One row-house for R.S.

Aquesta intervenció naix d’una situació estranya com és la solsida de un parell de forjats en una rehabilitació que estaven fent els propietaris amb un parell d’arquitectes guardonats en 2016 pel Col·legi d’Arquitectes.

Atribuïsc la fallida a una praxis dolenta del constructor que, en situacions de crisi, els tècnics ens deixem arrossegar per la necessitat i la manca de previsions.

La Llei 07/1997 de liberalització generalitzada del mercat pel ministre Sr Rato ens va deixar als peus dels cavalls. I guaita que a mi m’agrada el mercat lliure, però amb un mercat transparent de lliure competència i no mediatitzat per milers de trampes i paranys.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En eixa situació dramàtica els propietaris es dirigiren al COATV per a demanar per algun arquitecte que els poguera defensar en la demanda civil que anaven a interposar contra els tècnics. Els donaren un llistat i enviaren a cadascun un escrit on explicaven a grans trets la circumstància. En el dit llistat es trobava el nostre estudi.

Nosaltres ens negàrem a passar pressupost sense veure abans la situació. Dient-los textualment: “…en este Estudi no hacemos bunyols sin verlos antes….”, la qual cosa cap dels altres els va dir d’anar a veure in situ el cas. El que els va fer decantar per nosaltres.

Vam muntar l’informe de demanda i es fa produir el judici, el qual vam guanyar, però sense la contundència que el cas requeria, doncs, els pèrits de part de les asseguradores i  tribunals funcionen amb un gran greamialisme corporativista allunyant-se de la realitat constructiva i els costos de mercat. De res serveix si et donen la raó però t’han minvat un 40 % del total del que caldria haver rescabalat els propietaris damnificats.

I ara entra la creativitat més artística, aquella de fer felices les persones directament. Estem acabant el projecte:

Aquella que demana mantindre el màxim per a no depassar el pressupost. Que el resultat, a la llarga, siga una peça autosuficient energèticament i econòmica.

Acoblar l’espai al programa familiar.

Fer-hi que cada espai siga el lloc on es produeixen esdeveniments i trobades familiars, amicals i vitals de tota mena.

Que fluïsquen els espais i l’aire. Que penetre la llum. Que aculla el verd indispensable.

La serenor de les vistes. Heus el projecte que hem acabat aquesta setmana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

Unifamiliar entre mitgeres a Marina Alta. Dwelling single Family in work process

Aquesta unifamiliar es troba en procés de construcció.

Es tracta d’una obra complexa des del punt de punt de vista estructural per què és arrancada des del el primer pis per haver un negoci en planta baixa que no ha aturat la seua activitat.

https://www.josepblesa.com/projectes

 

 

Síntesi Numèrica de la Transició Energètica Segle XXI pel País Valencià

 

Els resultats finals són producte de l’aplicació dels valors medians unitaris de cadascuna de les variables anyals -tretes d’organismes oficials homologats- aplicades al mètode general establert per l’enginyer industrial i inventor en Ramon Sans i Rovira.

 

 

 

 

 

D’avinguda de l’OEST a Avgda. d’Isabel-Clara Simó Monllor

L’actual avinguda de l’OEST és una de les arteries més controvertides de la urbanística del Cap i Casal. Fenomen que es perllonga al llarg de tot el segle XX  amb tot de va-i-véns polítics sent un cas poc estudiat des del meu punt de vista.  I que caldria aprofundir per entendre la situació de dependència i col·laboracionisme polític indígena. Per això, segurament, ha estat poc analitzat, si més no, des del punt de mira a què faig referència.

Sí, amb un acriticisme quintacolumnista i col·laboracionisme colonial que fa eriçonar les neurones, com per exemple F. Taberner Pastor, arq. (València entre el ensanche y la reforma interior.1987, pàgines 84-86).

Ben diferent és l’obra de l’historidor en Daniel Benito i Goerlich, qui sense tindre un bri de valencianisme polític, sí que té rigor intel·lectual i sap nodrir-se’n de les descobertes de les falsificacions de propietats fetes des de Madrid amb les desamortitzacions de convents i altres propietats per especuladors a les ordres d’Alcalá Galiano com Ramon López  per Real Órdenes d’adjudicacions a València, per a apalancar el poder forà, com sí fa J. Brines i Blasco (El desarrollo urbano de València en el siglo XIX, la incidencia de la desamortización de Mendizábal.  Pàg 394.València 1978) que va exhumar aquests robatoris a distància en les seues investigacions.

Aquestes són les raons darreres d’aquell subjecte imperial, per a adonar-nos-en de què es tracta allò d’España.

 

El projecte d’obertura de l’Avinguda de l’OEST fou encarregat per dissenyar a l’arquitecte municipal Frederic Aymamí, en 1907 dins del Pla  de Reforma Interior, en 1908 fou portat al ministeri de Madrid, demanant des d’allà ésser modificat i reformat fins a 1010. S’hi aprovà en 1912 i, després de tanta burocràcia, fou arxivat en els calaixos, oblidant-se’n en els posteriors planejaments. 

En 1940, en entrar les tropes españoles a València i el seu ariet, els membres  La Falange, fou recuperat per a enriquir els membres del dit cos d’ocupació que anaven desembarcat al Cap i Casal. Doncs amb les expropiacions en la València ocupada es pretenia recuperar els 1.360 metres que uniria la plaça de sant Agustí (antic portal del sud) amb el pont de Sant Josep (situat en l’antic portal de la muralla a nord-oest).

L’ample original d’Aymamí, era de 25 metres d’amplada enllaçant una sèrie de squares o places, i els falangistes pretenien que fóra de 50 metres, tot enderrocant-hi i esventrant tot el barri del Carme. I ells, amb els solars afectats edificar-hi al llarg de tot eixe quasi quilòmetre i mig com a botí de guerra.

Per sort, calia enderrocar tres palaus (un d’ells, el dels Exarchs) que pertanyien a famílies valencianes que havien estat al costat dels vencedors d’aquella contesa i l’operació només es va dur a cap entre la plaça de Sant Agustí i l’actual plaça de Bruges (part posterior del Mercat Central). Aquest episodi, que jo sàpiga mai no ha estat estudiat en aprofundiment.

Observeu el llenguatge usat pels ocupants (tant a València com a Barcelona) n’era “ejército de Ocupación” mentre quan entren a Madrid n’és “ejército de liberación“.

El llenguatge mai no és innocent:

Com passa sovint l’avinguda de l’OEST, en aquesta època va passar a dir-se Avinguda del Baró de Càrcer. És a dir, rebé el nom del primer batle franquista de València, que en fou en Joaquim Manglano i  Cucaló de Montull. Tanmateix, com passà amb la Diagonal, que mai els barcelonins vam deixar de dir-li Diagonal a l’oficial Avenida de José Antonio Primo de Rivera.

Ací, els ciutadans continuaren dient-li AVINGUDA DE L’OEST.

En els darrers dies sona pel Cap i Casal, la possibilitat de dir-li Avinguda d’Isabel-Clara Simó i Monllor (escriptora).

Nosaltres, a l’Estudi, des de fa prop més d’un any vam intentar de donar-li una nova concepció quasi peatonalitzant tot el recorregut -tot trencant la planeïtat mitjanjant alterons, petites dunes, monticles, etc  inserint-hi canals d’aigua, vegetació a doll, llocs on asseure’s i interaccionar alhora que mantinga els usos comercials, de passeig i esplai per a emplaçar-se els vianants residents i turistes, protegint-los dels vehicles i carril bici, com puguen tindre les avingudes de referència contemporànies sense oblidar l’ús d’accés de vehicles, autobusos, taxis, etc.  que podeu veure en aquesta galeria d’imatges o si voleu acudir directament al web del nostre Estudi d’Arquitectura i veure’n en gran les imatges, si cliqueu ací

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Escoleta Infantil a Massamagrell.

Ací un recull de d’imatges i dades des d’una humil casa de poble reconvertida en Escoleta per a infants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Aula d’ESO i Biblioteca d’Escola

La intenció és crear una mena d’espai i entorn per la docència basada

en la sostenibilitat i l’autosuficiència.

On els límits entre l’endins i l’enfora resten absolutament difuminats i

siguen irrellevants. On la interacció entre els infants de diverses

edats puguen conviure cohabitant espais sempre comuns.

Si voleu conèixer distribucions i implantacions punxeu l’enllaç

situat inferior. 

 

https://www.josepblesa.com/projectes/escolar-docent/2017-18.-ala-de-secundaria-i-biblioteca-d-escola