Una entrevista ben interessant a Ramon Sans sobre la Transició Energètica del segle XXI

En aquesta entrevista és capaç de condensar el treball de molts d’anys i una molt bona conducció d’en Lluís Reales en Betevé en el programa Terrícoles.

https://btv.playty.com/player#/video?autoplay=1&id=242-789

St. Tomàs i Sant Felip Neri de València. 1ª Església oratiana de València

L’obra dissenyada per mossèn Tomàs-Vicent Tosca i Mascó. L’anomenat “frare de les ratlletes”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Primera església-parròquia moderna que seguia el canon de les esglésies de conquesta jaumines i d’influència jesuïtica borjània.

“A Balears és un error polític no apostar pel multifons en renovables”

Gonçal Seguí, gerent de la Xarxa Leader Menorca

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– Quins són els punts forts dels municipis balears per a una transició 100%  a energies renovables?

L’ha de liderar el govern de les Illes Balears, si bé és cert que l’element aglutinador dels municipis menorquins ha de ser el Consell Insular,  junt amb la resta d’administracions autonòmiques, de l’Estat i d’Europa.

Consider un error polític autonòmic no haver fet una aposta forta pel multifons. Europa aposta per ajuntar els esforços dels fons Feader (desenvolupament rural) que ara gestionem els grups Leader, amb els fons Feder (que gestiona la Conselleria d’Innovació del govern balear). Una gestió conjunta des dels Grups Leader amb representació de tots els municipis i  les illes menors (Formentera, Eivissa i    Menorca) hauria suposat disposar de millor pressupost i hauríem pogut fer extensiva la mateixa estratègia,  però arribant també als nuclis urbans dels pobles (que la majoria són d’una mida petita o mitjana), coordinant les mateixes estratègies, però arribant també als nuclis de població, a escoles, hospitals, poliesportius, etc.

– Quina relació es manté amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, la Xarxa dels grups Leader a Catalunya i les seves homòlogues europees?

La sintonia d’estratègies i de manera de funcionar és total i de fet ha sigut un èxit la participació conjunta en projectes de cooperació com el de Responsabilitat Social Empresarial (Garrotxa Lider), el projecte Gustum (Leader Urgell-Pla d’Urgell) i en aquests moments el projecte estrella per l’estratègia de Menorca, l’ENFOCC (Ripollès Ges Bisaura).

Menorca és un territori petit i, per geografia i ubicació, és tancat. Per tant, cal fer doble esforç per a poder eixamplar horitzons i recordar que el món no acaba al far d’Artruix.

Esperam impacients que l’Euroregió de l’Arc Mediterrani  sigui un altre element clau que ajudi a coordinar esforços i a convèncer que la paraula Leader no ve de l’anglicisme “liderar”, sinó d’un acròstic francès, que vol dir crear lligams. Els grups Leader estan per fer créixer la xarxa: per lligar els esforços públics amb els privats, etc.

– Quina és l’estratègia que l’Associació Leader de Menorca vol impulsar en energies renovables per al període 2017-2022?

Inclou tres accions claus que van amb la línia de combatre el canvi climàtic i  afavorir un canvi de model energètic.

a) Promoure la millora de l’eficiència energètica y la implantació d’energies renovables, prioritàriament amb biomassa, especialment a les explotacions agràries, ramaderes i a les industries agroalimentàries.

b) Incentivar la restauració i el condicionament d’aljubs, cisternes i altres elements de recollida d’aigua a les explotacions agràries. Conjuntament amb el foment d’intervencions que minimitzin la contaminació de l’aigua a les explotacions (per exemple, filtres verds).

c) Participació de forma activa dins el projecte de cooperació ENFOCC (Energia Forest i Canvi Climàtic) que promou el Leader del Ripollès i lluita per la mitigació i adaptació al canvi climàtic i el foment de l’economia circular

– Quins tipus de projectes que es preveu impulsar i quina competitivitat empresarial requereixen?

Tindran 8 línies temàtiques, a més de les tres anteriors. La novetat d’aquest període és donar major importància al projectes propis del grup i als projectes programats (amb alguna administració local, insular o autonòmica), en detriment de les convocatòries públiques que resten reduïdes a pocs projectes i centrats en les línies estratègiques escollides durant el procés participatiu realitzat durant els últims mesos.

 

“Una ciutat mai serà intel·ligent sense un territori circumdant intel·ligent” Albert Puigvert

Albert Puigvert, gerent de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya

Albert Puigvert

– De quina manera els Grups d’Acció Local de Catalunya impulsen la transició a un model energètic basat en les renovables?

– Fa uns anys que treballem en la promoció de l’eficiència energètica, les energies renovables, la gestió forestal i la lluita contra el canvi climàtic, conjuntament amb el projecte de cooperació territorial ENFOCC (Energia, Forest i Canvi Climàtic), liderat per l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, conjuntament amb els 11 Grups d’Acció Local de Catalunya. Des d’octubre de 2016, s’ha contemplat la Transició Energètica del segle XXI de Ramon Sans Rovira com a puntal i prioritat, com una oportunitat d’or per els nostres territoris rurals de cara a la seva modernització, sobirania energètica, generació de noves oportunitats de negoci i com a element clau per millorar la competitivitat de les nostres pimes. Alhora, pel que fa a la recuperació de la biomassa forestal com a recurs endògen i la revalorització de la fusta per a la construcció, pot ajudar a generar ocupació, gestió territorial sostenible, millora ambiental, preservació de la biodiversitat i lluita contra el canvi climàtic.

Ha sigut una sort col·laborar amb Ramon Sans, amb qui estem adaptant el seu treball TE21 a l’àmbit més concret dels municipis i les comarques rurals, que suposen el 73% del territori català.

– En quin punt es troba el projecte?

– Per fer viable i aconseguir una ràpida transició energètica calen tres elements clau, que estem treballant en paral·lel:

1- Sensibilització i transferència de coneixement a la població, agents econòmics i institucions. 

Hem desenvolupat una eina on-line gratuïta per a l’autodiagnosi del consum energètic de les pimes (ENEGEST), implementant la comptabilitat energètica a les administracions públiques  i treballem a les escoles per introduir la cultura de l’eficiència energètica i les renovables.

2- Convenciment dels gestors tècnics i administradors polítics de la urgència i necessitat d’aquesta transició que permeti un marc legal i eliminació de barreres administratives. Estem desenvolupant un sistema de càlcul per calcular per als municipis i comarques el cost efectiu de fer la transició i la valoració de no fer-la. D’aquesta manera, esperem accelerar el procés de canvi, posant els números sobre la taula i fent-ne coneixedors als gestors públics i al món polític dels avantatges econòmiques (i no diguem ambientals i socials).

3- Alineació de recursos humans i econòmics per construir les infraestructures necessàries que permetin la transició. Amb el treball de càlcul que hem de desenvolupar els propers mesos, haurem dimensionat els recursos econòmics necessaris, des d’un punt de vista local, per fer la transició (amb un període de retorn sorprenent pels primers càlculs que hem fet) i intentarem promoure tant la mobilització de recursos públics (fons europeus), privats (empresa i ESEs), així com el que ja està passant a d’altres països d’Europa sobre les cooperatives d’inversió ciutadanes.

– Quins són els punts forts dels municipis i comarques de Catalunya per a una transició energètica 100% a renovables?

– Les zones metropolitanes, industrials i urbanes, grans consumidors energètics, no disposen del recurs bàsic per generar energia mitjançant renovables (sòl, espais ventats, corrents aigua, forest…). En canvi, sí que els tenim els territoris rurals de Catalunya, en alguns casos de matriu i propietats públiques. Caldria doncs, desplegar una estratègia per concretar la generació energètica en els territoris, adaptada a les seves potencialitats i capacitats. Això hauria de suposar una nova entesa urbana-rural de cara al subministrament energètic, més enllà del que ja està passant amb l’oci, el gaudi de la natura o l’alimentació.

Aquesta gran oportunitat no està exempta de riscos si no es té cura de que els beneficis es quedin al territori mitjançant la creació d’ocupació i sempre d’una forma respectuosa amb el medi. Tenim exemples de males praxi en aquest sentit: el desplegament de l’energia hidràulica en els seus inicis al Pirineu, canalitzada cap a la ciutat i al marge dels pobles propers, o que està passant amb l’eòlica, en mans de grans corporacions allunyades del territori.

– Es pot dir que la Xarxa Leader fa una acció de grup de pressió per equilibrar l’activitat rural respecte a la urbana a Catalunya?

– La Xarxa i els grups d’accio local que en formen part són, per definició, l’estructura de defensa i promoció dels territoris rurals de Catalunya davant les administracions i el territori. Tenim un repte immens que és el d’harmonitzar les dinàmiques urbanes amb els territoris rurals que, subsidiàriament, en permeten l’existència i subministraments de la seva activitat (recursos fòssils i materials, alimentació, oci, energia…). Una ciutat mai serà intel·ligent sense un territori circumdant intel·ligent. Per tant, hem de passar de l’smart city a l’smart land o l’smart rural. De territoris intel·ligents i serens que complementin les dinàmiques urbanes i rurals d’una forma harmònica, durable i sostenibles en el temps, recursos i població.

– Quina relació manté al Xarxa Leader de Catalunya amb les seves homòlogues europees? 

– Formem part de la Red Espanyola de Desarrollo Rural i de la Xarxa Europea. Col·laborem en diversos fòrums de defensa dels territoris rurals, com ara Euromontana, sobre territoris muntanyencs, i Rureners, centrada en territoris rurals per a renovables.

“Amb una transició 100% a energies renovables, l’Euram s’estalviaria 970.000 M€ des d’ara i fins al 2050”

Per Ramon Sans Rovira

Amb el meu treball La transició energètica del segle XXI (TE21) desmunto la gran quantitat de fal·làcies i errors de comptabilitat per aturar o demorar la imprescindible i necessària  transició energètica. Demostro amb dades ben concretes, rigoroses i contundents que una transició cap el 100% renovable és absolutament viable tant econòmicament, com energètica, com territorial i, sobre tot, climàtica i mediambientalment.

El model inicialment s’aplica a Europa dels 28 i amb més detall a Catalunya, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya i França.

La TE21 s’ha traduït en més de 200 intervencions, conferències i entrevistes a mitjans de comunicació a Catalunya, Espanya i a la Unió Europea, i l’explico als meus dos llibres El col·lapse és evitable (gener 2014) i La darrera oportunitat (febrer 2016), de l’Editorial Octaedro. Recentment l’he ampliat a un de general per a municipis i comarques de Catalunya i l’anomeno TE21 Municipis i comarques.

També he fet el càlcul per a l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) del que a continuació presento resultats abreujats.

Xifres econòmiques

Les Comunitats Autònomes que formen l’Euroregió de l’Arc Mediterrani pagaran de factura exterior acumulada per compra de combustibles fòssils (en cas de no fer la TE21), d’avui a 2050 les següents xifres: Catalunya més de 600.000 milions d’euros, el País Valencià més de 300.000 milions i les Illes Balears més de 200.000 milions. Cal tenir en compte que la inversió per passar a 100% renovables, doblant la potència necessària per assegurar el subministrament, és de l’ordre de 60.000 milions per Catalunya, de 40.000 milions per al País Valencià i de 30.000 milions per a les Illes Balears.

Però a la factura exterior s’hi ha d’afegir el transport, les refineries, la distribució, els impostos i els guanys de les grans empreses energètiques que tot sumat conforma la factura ciutadana acumulada, que és el que els habitants de l’Euram pagaran d’avui a 2050 per compra de combustibles líquids, de gas i d’electricitat si seguim amb el model actual, que dona una xifra astronòmica superior a 1,5 bilions d’euros.

Ben al contrari si fem la transició TE21, amb la que es garanteix a més de l’energia, la creació de moltíssim llocs de treball i queden diners de sobres per recuperar l’economia i el malmès Estat del benestar.

Xifres energètiques i territorials 

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani pot ser autosuficient energèticament sense cap mena de problema usant tecnologies conegudes i actualment al mercat, doblant la potència necessària per garantir el subministrament i necessitarà ocupar de l’ordre de: 40.000 hectàrees per Catalunya (un 1,2% del seu territori), 22.000 per al País Valencià (menys de l’1% del territori) i  20.000 per a les Illes Balears (4% del territori). 

Aquí cal mencionar que, donat que es tracta de comunitats amb possibilitats d’aplicar solucions eòliques offshore (flotants i llunyanes de la costa per evitar l’impacta visual), aquestes superfícies es podrien reduir fàcilment en un 10-20% per Catalunya i País Valencià i  en un 50% o més per a les Illes Balears.

Dades mediambientals

Un cop feta la transició, l’Euram deixarà absolutament de contaminar per abocaments de CO2.  Podrem respirar un aire net i saludable tot esperant també que els països veïns i llunyans facin el mateix i així començar a revertir el gravíssim problema de l’escalfament global i les seves fal·làcies minimitzadores.

Imatges de la TE21 per a l’Europa dels 28, Catalunya, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya i França.

Reforma interior d’habitatge. (Inner Reform)

València ciutat està convertint-se un pol d’atracció del turisme centreeuropeu, que inverteix per a tindre una propietat prop de la Mediterrània. Fa un mes uns d’ells van contactar amb l’Estudi a causa del web de l’Estudi. No ens ho podíem creure. Hi havien adquirit un habitatge que els servira de sopluig vacacional i, possiblement, també de casa de retir en jubilar-se. No es situa en un lloc prop de la platja. No. Sinó en un barri popular de classe mitjana. Un edifici dels anys 1920′. A nivell interior de l’Estudi ens va encoratjar el record de la pel·lícula Portiere de Notte que desenvolupava les escenes interiors en el complex habitacional Karl Marx Hof vienès.

Els calia un “claus en mà” i van contactar amb nosaltres. Ens comuniquem en anglès. Per això no existeix cap referència que puga desvelar res. Una distribució que han volgut mantindre, unes noves instal·lacions, renovació de particions i portams tant a exterior com a interior. Com ens han comentat el que els interessava era un bon preu, qualitats mitjanes, un bon oratge i una ciutat neta, tranquil·la, i on encara l’escala fóra humana. I on els desplaçaments foren senzills com l’ús de la bicicleta que al seu país és massiu. L’existència d’un gran parc en girar la cantonada del carrer on s’ubica l’edifici ajudà molt a fer la tria.

Una molt bona notícia (per Ramon Sans i Rovira)

Amb Ramon m’uneix una amistat que es remunta a quasi un lustre. Que, si bé, no és molt sí que sembla que s’acompleix aquella dita que feia Ramon Barnils:

“la gent interessant s’acaba trobant”.

Més que interessant, pel que respecta a mi, diria que interessada.  Interessada pels afers de la Humanitat, amb majúsules. Ell com a director tècnic de la multinacional vigatana Girbau dedicada a la manufacturació de béns, equips de consum i electrodomèstics de llavanderia.

En Ramon ha publicat un parell de llibres que em semblen cabdals per al segle present:

1. La Transició energètica del segle XXI (TE21).  El col·lapse és evitable. Ediciones OCTAEDRO, SL, 2013. BCL. Escrit en col·laboració amb la musicòloga i comunicòloga Elisa Pulla.

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La Transició energètica del segle XXI (TE21). La darrera oportunitat.  (Editorial Octaedro SL, 2016)

 

 

 

 

 

 

 

Amb ell tinc una doble tasca encomanada. De feed-back. Una a ell, per tal d’implementar els mateixos inputs al País Valencià, en què en el primer llibre va fer estudiant el cas del Principat, que ell va dir que faríem plegats, i una segona, que, recentment m’ha encomanat ell, després d’abandonar el CMES, al qual pertanyíem tots dos des de la seua fundació, per divergències sobre les directrius a abordar imminentment, consistent en desenvolupar la part  urbanística i arquitectònica dels inputs aplicables en aquestes àrees per a fer la dita transició. Si bé, crec, que el “tratge” em ve gran, segurament, és una bona avinentesa per a créixer al costat d’un gegant com ell des d’un punt de vista – sempre innovador- i, com diu ell, per a crear disrrupcions en allò que és l’statu quo, procedent de la posada en crisi dels Codis Europeus de l’Edificació i l’aplicabilitat directa en productes dedicats a la fabricació de components i elements constructius, per a encarar l’esdevenidor amb garanties reals d’eficàcia i eficiència.

Ell ha estat tota la seua vida un pràctic durant tota la seua vida professional, amb més d’una trentena de patents aprovades a Brussel·les, que han convertit la seua empresa en una multinacional que competeix arreu del món.

I ara, després de la jubilació, fa un recull d’experiències alçant els ulls sobre com recollir l’experiencia teòrica, però no d’erudició, ans el contrari, com a bon enginyer no entén el món sense la seua aplicabilitat directa i traçabilitat en manufacturar allò que s’idea.

Us dese el darrer article que té unes explicacions substancioses per al moment històric que vivim:

Una molt bona notícia

El Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya (PNTEC), després d’amplis tràmits de consultes a experts i entitats per part de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), ha passat el tràmit d’aprovació del govern de la Generalitat. Ara resta el pas d’aprovació del Parlament. Permeteu-me la gosadia de dir-vos que aquest fet a mi em genera especial emoció ja que vanéixer amb molts inputs del meu treball i llibre

La transició energètica del segle XXI (TE21), El col·lapse és evitable (Editorial Octaedro 2014).

En ell desmunto la gran quantitat d’errors de comptabilitat i de fal·làcies per aturar o demorar la imprescindible i necessària transició energètica i demostro amb dades ben concretes que una transició, que anomeno TE21, cap al 100% renovable és absolutament viable tant econò- micament, com energètica, com territorial, com, i sobretot, mediambiental. Vegeu les conclusions del meu treball, que parlen per si mateixes:

Quant a xifres econòmiques, Catalunya pagarà de factura exterior acumulada per compra de combustibles fòssils, d’avui a 2050, més de 630.000 milions d’euros, quan la inversió per passar a  100%  renovables,  doblant la potència necessària, és de 70.000 milions. Però a la factura exterior s’hi ha d’afegir el transport, les refineries, la distribució, els impostos i els guanys de les grans empreses energètiques, que tot sumat conforma el que anomeno la factura ciutadana acumulada, que és el que pagarem els catalans d’avui a 2050 per compra de combustibles líquids, de gas i d’electricitat si seguim amb el model actual, que dona l’astronòmica xifra de 1.580.000 milions d’euros (1,58 bilions d’euros).

Ben al contrari si fem la transició TE21, amb la qual garantim a més de l’energia la creació de moltíssims llocs de treball i queden diners de sobres per recuperar l’economia i el malmès estat del benestar.

Quant a xifres energètiques i territorials, Catalunya pot ser autosuficient energèticament sense cap mena de problema usant tecnologies actualment al mercat, doblant la potència necessària per garantir el subministrament i necessitarà ocupar de l’ordre de 39.000 hectàrees, només un 1,22% del territori català.

Quant a dades mediambientals, Catalunya, feta la transició, deixarà absolutament de contaminar per abocaments de CO . Podrem respirar un aire net i saludable tot esperant també que els països veïns i llunyans facin el mateix i així començar a revertir el gran problema de l’escalfament global i les seves fal·làcies minimitzadores, problemes que tracto en el meu nou llibre

La transició energètica del segle XXI (TE21), La darrera oportunitat (Editorial Octaedro 2016).

Parlem una mica del document de la Generalitat que porta les sigles PNTEC. L’objectiu és clar i contundent: assolir un model basat al 100% en energies renovables a l’horitzó dels anys 2050. Aquí val la pena mencionar que no es cau en la clàs- sica fal·làcia tan usada mundialment d’“economia baixa en carboni”, que l’únic que pretén és seguir amb més del mateix (nuclears i CCS) tot maquillant, millor dit amagant la punyetera realitat al temps que minimitzant el canvi climàtic.

Per assolir la missió i els objectius del Pacte Nacional, els eixos estratègics d’aquesta nova política energètica catalana són:

Eix 1. Garantir el dret fonamental d’accés a l’energia i la defensa dels drets dels consumidors.

Eix 2. Garantir l’abastament energètic de Catalunya i la qualitat i fiabilitat dels subministraments energètics.

Eix 3. Assolir el màxim nivell d’estalvi i l’eficiència energètica en l’economia i societat catalanes.

Eix 4. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables, fonamentalment les autòctones.

Eix 5. Fomentar la recerca i la innovació energètiques com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials.

Eix 6. Democratització de l’energia i participació de la societat en la definició del nou model energètic.

Eix 7. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la Unió Europea.

Coses que en el meu entendre queden en el tinter i que en podem parlar en un altre article que podria tenir per títol “El nou paisatge energètic”:

La veritable democratització de l’energia, que per fer-ho bé ha de ser distribuïda i participada. El tancament de les nuclears: no podem seguir assumint el risc d’un accident nuclear, que a part de les víctimes que causaria es perdrien de per vida 450.000 hectàrees (10 vegades més que la superfície necessària per fer la TE21).

L’emmagatzematge d’energia: les renovables generen bàsicament energia elèctrica. Per emmagatzemar-la les bateries són insuficients, cal treballar fermament l’hidrogen.

La nova i molt diferent mobilitat: vehicles elèctrics i autò-noms, trens i transport públic i immensa reducció de camions, avions i vaixells.

La construcció i l’urbanisme: eficiència en construcció i aïlla-ments. Urbanisme tenint en compte els espais ocupats i l’incidència del Sol.

Les transferències: el punt més complex que depèn d’un govern assentat a la capital del regne que, increïblement, en lloc d’afavorir una transició energètica afavoreix els interessos dels seus amiguets i els propis via portes giratòries.

 

 

 

LA NOSTRA PROPOSTA DE LOGOTIP PER AL PDECAT

Ens vam presentar al concurs de disseny del logo del Partit Demòcrata Europeu Català per tal d’exercitar-nos en pugna amb els grans publicistes. Sabíem que teníem amb l’entrebanc d’ésser uns diletants que, de tant en tant, hem dissenyat cartells per a promocions immobiliàries i articles gràfics de venda.

La professió de dissenyador gràfic requereix d’un gran domini d’una extensa gamma d’eines conceptuals: semiòtica, tipografies, imagineria, història de la iconografia, etc.

Però nosaltres no tenim vergonya !

Més que res, perquè confiàvem a fer un logo diferent, punyentcarregat de significació per a crear la marca. El primer inconvenient fou la lletgesa i llargària del nom: partit-demòcrata-europeu-català. Una llonganissa. Per tant calia escapçar-lo i reduir-lo. Volíem mostrar l’europeisme intrínsec, però No l’actual, sinó aquell que era  de les nacions d’Europa, no dels actuals estats, per això mantenim les estrelles de la U.E. en referència mariana, fugim del blau-marí i inserim un blau més atzur mediterrani. Alguns ens han dit que quedava massa americà, doncs és clar, conceptualment volíem  pouar sobre el sentit humanista i, sentit col·lectiu, de la gènesi dels EUA front el populisme d’extrems que tant de mal produí a Europa durant el segle XX. Una de les estrelles hi havia d’ésser la de la llibertat d’Estat Català de les dotze marianes, per això l’incardinem dins de la C, seguida de l’A brossiana, com a peça rotora d’eixa nova Europa del segle XXI.

Com si l’exposició de Jasper Johns a l’IVAM de fa uns anys no ens haguera influït!

Ja sabem que això duia aparellada una gran confusió i abarrocament del disseny contra la seua síntesi.  Però tampoc no volíem a renunciar en què creiem i expressem. Malauradament dues setmanes tampoc no ens van donar temps per depurar i millorar-lo.

La tria de la tipologia Swis, tampoc fou casual. Com la situació sud-occidental d’on surten els raigs que encalcen quatre estrelles europees.

Tanmateix, el requeriment en aquest cas ja era de divisió d’honor. La creació d’una marca. Ja ens vam presentar amb les mateixes condicions al logo d’ERC. Amb tres propostes de caire japonès. I vam fracassar. Res de nou. N’estem acostumats.

En ambdós casos el resultat ha estat el mateix: un exercici d’aprenentatge. Una volta més la fugida d’aquella llufa que em penjà el meu tutor Josep-Lluís Ros i Andreu: “professionalment..ho faràs bastant bé, però mai no seràs un arquitecte estrella, doncs peques de tastaollisme i dispersió“.

Amb el pas dels anys m’adone que, certament, el retrat fou bastant fidedigne.  Nogensmenys, eixe tastaollisme condueix a tindre una curiositat foramida per tot allò que és art en el sentit més planer del terme. Per a mi , tot allò que afecta el món.

El que condueix a un eclecticisme que a hores d’ara sembla malatís i mal vist.

El dia que en faça la síntesi serà gloriòs !

https://issuu.com/josepblesa/docs/2016-11-18.lliurament

L’ESPAI PÚBLIC EN LA VALÈNCIA REPUBLICANA

En Joan Olmos i Llorens, enginyer de camins, canals i ports,  i professor de l’Escola Supeior d’arquitectura adscrita i fundadora de la Universitat Politècnica de València, i exdirector d’Infraestructures de la Generalitat Valenciana en l’època de Joan Lerma,  ha publicat a Levante-EMV aquest article força revelador.

A més a més , hi ha un article d’en José Maria Azkàrraga, professor de fotografia de l’Institut Lluís Vives, com a introductor del concepte d’arqueologia de la fotografia, en què compara preses des del mateix punt de vista actualment amb les fotos antigues fetes en una altra època des del mateix lloc i n’extrau conseqüències de la modificació del perfil urbà per tal d’entendre l’evolució urbana dels espais públics. Si no podeu obrir el Slideshare pitgeu ací

DEMÀ: SIMPOSI SOBRE EL PARC DE L’ALBUFERA, ARA

23 de novembre de 2016

logo

 

El futur del Parc Natural de l’Albufera, a debat

El simposi, organitzat per la Universitat de València, cerca la participació de tots els agents implicats i s’emetrà per streaming

 El Parc Natural de l’Albufera, ara, és el títol del simposi que tindrà lloc els dies 25 i 26 de novembre, al Jardí Botànic, amb l’objectiu de generar un espai de debat al voltant de l’Albufera amb  les aportacions dels i les participants: personal científic i tècnic, agents socials, així com assistents presencials i virtuals. El contingut de les dues jornades, organitzades per la Universitat de València, serà retransmès en directe per streaming a través de la pàgina http://mediauni.uv.es/parcalbufera i es podrà seguir per les xarxes socials amb el hashtag #albuferaara.

 Per a més informació, feu clic ací.

Gabinet de Cultura botànica i Comunicació

Eva.pastor@uv.es

Elisa.caballer@uv.es

cicbotanic@uv.es

96 315 68 00/06/24

Jardí Botànic de la Universitat de València

c/Quart, 80

96 315 68 00/17

www.jardibotanic.org

Programació:

DIES: 25, 26 NOVEMBRE 2016

LLOC: Auditori Joan Plaça
HORARI: divendres 25: de 9 a 13.30 h i de 15.30 h a 19 h. Dissabte 26: de 9:30 h a 13.30 h.

PREU I PAGAMENT: 10€. Cal formalitzar el pagament al número de compte de Caixa Popular: IBAN  ES35 3159 0066 9024 9045 4929. 

INSCRIPCIÓ: cal emplenar tots els camps de la sol·licitut (que podeu descarregar al final de la pàgina) i enviar-la a l’adreça de correu irene.ruiz@uv.es per a reservar la plaça. Una vegada us confirmem la plaça, s’ha d’efectuar el pagament al número de compte de Caixa Popular ES35 3159 0066 9024 9045 4929 i fer arribar el justificant a irene.ruiz@uv.es.

ORGANITZA: Universitat de València amb la col·laboració i el patrocini de la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament de València i la Regidoria de la Devesa-Albufera, la Universitat Politècnica de València, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i Caixa Popular.

DIRIGIT A: actors i grups d’interès en la gestió del PNA: alumnes universitaris, professorat, comunitat científica, col·lectius professionals (comunitat de pescadors, comunitats de regants), responsables polítics i de les administracions públiques (tècnics de l’administració local, autonòmica o estatal), grups actius (organitzacions independents interessades en el PNA, representants d’organitzacions ciutadanes, etc..)

DESCRIPCIÓ

Ara fa 30 anys de la declaració de Parc Natural de l’Albufera (PNA) i amb la fi de celebrar-ho, la Universitat de València ha organitzat el simposi El Parc de l’Albufera,ara, que tindrà lloc els propers 25 i 26 de novembre al Jardí Botànic.

Així, se celebraran 5 taules de treball temàtiques que abordaran diferents aspectes al voltant de la situació actual del parc: El símbol de progrés és el títol de la primera taula que tractarà la preservació dels espais naturals i el foment de la biodiversitat en el parc. El ponent general serà Mario Giménez, de SEO-BirdLife, i comptarà també amb la participació i les rèpliques d’Antonio Camacho, Tonyi Rodrigo i Maria Sahuquillo amb la moderació de la periodista Maria Josep Picó.

Maria José Viñals serà l’encarregada de la segona ponència, aquesta sobre l’ecoturisme  moderada per la periodista Anna Mateu on també hi haurà experts com Beatriz Santamarina, Paloma Mateache i Antonio Vizcaíno. La tercera taula, Recuperar l’Albufera dels anys 60 parlarà sobre la quantitat i qualitat de l’aigua i el model de gestió. Miguel Mondría, director general tècnic de l’empresa TYPSA, serà el ponent general de la taula, moderada per Miguel Martín, i amb la participació de Teodoro Estrela, Fernando Juan i Enrique Lapuente.

L’agricultura serà l’eix central de la quarta taula a càrrec de Bosco Dies, de la Fundació Assut i que tindrà també les opinions de Juan Valero, Vicente Estruch i Teresa Cháfer, amb la moderació d’Enric Navarro.

Durant la segona jornada tindrà lloc la taula sobre ordenació del territori, tenint en compte la pressió urbanística del territori oest del parc, els assentaments de població i qüestions d’accessibilitat i mobilitat, entre altres qüestions. Baix la moderació de Salomé Moreno, Joan Llinares, Mar Muñoz i Josep Vicent Boira debatran les línies generals de la ponència de Joan Olmos.

Com a conclusió del simposi, se celebrarà un debat final en què es resumiran les principals conclusions al voltant dels cinc eixos fixats.

Podràs seguir la retransmissió en directe del simposi fent clic en aquest enllaç  i amb el hashtag #albuferaara.

CONSULTA EL PROGRAMA DETALLAT DEL SIMPOSI I DESCARREGA LA SOL·LICITUD D’INSCRIPCIÓ