ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: plurifamiliar

Plurifamiliar a Avgda de Burjassot/c. de la florista. València (2-2)

Deixa un comentari
COMPOSICIÓ.
Llenç de carrer corredor: finestra+arbre.
És axial. De caràcter clàssic, rememora les intervencions vieneses loosianes. Un cos basamental. Un cos mig pautat pels cossos volats que agafen el gris blavós. Sobre un grana rogenc vidrat. La junta del maó és continua que reforça l’horitzontalitat. El cos de coronació és una marquesina volada sobre el carrer. Conservem el gris suau albí de l’execució acurada. Les escales cargolen sobre el seu interior i ventilen per la part superior. I il•luminen el buc de l’escala. Tant la planta primera com l’ultima té la possibilitat lúdica de l’exterior a l’aire lliure. Habitatge complet als extrems i dúplex central. La terrassa es situa a la part davantera que dóna vistes al carrer. La façana interior marca la intimitat. Una superfície tibant blanca relluu a l’interior. Tots els paraments interiors conserven un blanc de neu. Així cadascú se l’apropiarà amb els seus colors que el diferencien dels veïns. La inserció de marquesines amb pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània.
MATERIALITZACIÓ.
Materials normals:

  • Estructura portant i murs de soterrani: formigó armat.
  • Façanes interiors del pati: monocapa sobre murs de tancament de tres fulles ceràmiques.
  • Façanes a carrer: fàbrica de Maons vidrats amb junt horitzontal seguit. Aplacat de peces prefabricades de ciment blanc per a pintar. Basament de pedra artificial colorejada en negre-gris.
  • Portam exterior: alumini lacat al forn, color gris blavós fosc.
  • Distribucions interiors: envans de 10 cm.
  • Revestiment interior: enlluïts pintats amb p. Plàstica. Blanca
  • Revestiment exterior de pati: monocapa.
  • Paviments: marbre en general i gres en estances humides.
  • Portam interior: tauló DM contraxapat de faig clar.
  • Instal•lacions de gas.
  • Telecomunicacions d’acord a normativa.
  • Coberta amb perfils estruïts i plegats industrials. Fent de protecció, interior poliestirè extruït d’alta densitat. Mitgeres pluvials resoltes amb perfilaria cargolada a la fàbrica.
  • Ram de manyà: acer galvanitzat pintat amb esmalt.
  • Trencaaigües i paviments d’elements comuns amb pedra artificial de resines.

22 HPO a Tavernes Blanques. Architettura Povera.

Deixa un comentari

Aquest fou un edifici ideat per a habitatge de protecció oficial. Que, finalment, es va fer per al mercat lliure.

Amb un preu d’eixida de 140.000,00 € amb traster i plaça de garatge inclosa. Donaven façana als carrers de Colom i Mare de Déu dels Desemparats, de la localitat de l’Horta Nord. La singularitat formal dels barandats dels balcons era per a amagar les condensadores d’aire condicionat. Com veiem hem fracassat en eixe aspecte. Tanmateix manté una intencionalitat estètica que no veuríem pel poble sinó anys després en actuacions de tan baix cost. És la secció àuria la que ordena la composició d’aitals fragments fronterers.

Així com la tipologia d’eixample que deixava el dúplex al bell mig per a donar eixida a les dos façanes pels laterals i que no quedaren sense ventilació com a habitatge interior.  Parlem de l’any 1999. Les fotos són tot just d’aquesta vesprada. 15 anys després manté un  cert decorum.

Plurifamiliar a Paterna. Architettura Povera.

Deixa un comentari

Edifici entre mitgeres situat en la cantonada de c/ Mare de Déu del Pilar cantó C/ Mare de Déu dels Desemparats, de la Vila de Paterna. Prevalien els criteris de sostenibilitat, de “fer ciutat” urbans i de “monumentalitzar” una bossa degradada del barri de l’Eixample que havia quedat entre les grans construccions del desenrotllisme dels seixanta i setanta del segle passat que havia quedat engolida i despersonalitzada. No quedava una altra-donat el caràcter especulador del promotor i constructor de caure retuts a unes tipologies d’eixample per la magnitud del solar i la seua profunditat, adobada també per la mentalitat conservadora dels compradors.

 

Ahir mateix vaig tornar, com sempre faig, a veure com s’havia incardinat la peça en el context i vaig creure que havíem passat de ser un niu de rates a la peça de referència més dinàmica de tota la contornada.

A Paterna vaig descobrir el mateix problema que tenien a Berlín: l’existència de grans illes de cases (mansanes) que deixaven  molt d’espai interior per a fer Hof o patis interiors de trobada i ús comunitari.  A Paterna no era possible tanta generositat espaial, i vaig endegar una sèrie de projectes sobre allò que hom anomenà EL PROJECTE COMÚ EUROPEU: L’HABITATGE SOCIAL. I  vaig prendre-hi de referència algunes obres d’Oswald Mathias Ungers, en aquest context a Berlín.

L’organització funcional consistirà en el següent:
• Planta Soterrani 2: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Soterrani 1: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Baixa: dedicat a vestíbuls, vivendes i locals.
• Planta 1a ,2a i 3a: dedicat a vivendes.
• Planta àtic: dedicat a vivendes.
Quant a l’exigència de la normativa vigent a l’existència d’una plaça de garatge per vivenda, cal dir que en este edifici la dita exigència se supera amb escreix ja que tenim 27 vivendes i 45 places de garatge.

La composició morfotipológica de l’edifici és d’un sol cos, clarament llegible des de l’exterior, amb una interposició de zones ixents i entrants, i amb una trama de buits molt definida.

La composició s’ha establit, en plantes, segons els criteris de distribució d’edificis entre mitgeres, per això s’articulen al voltant dels patis de llums. És a dir amb base a criteris d’habitabilitat, intentant de dotar cada vivenda del màxim d’espai servit i el mínim de servidor. Ubicant en la totalitat de les vivendes com a mínim 3 dormitoris, a excepció d’una vivenda d’àtic que tan sols té dos dormitoris. Tots compten amb dos banys i una cuina, a excepció de la dita vivenda d’àtic que tan sols te un bany. L’estesa de roba es fa en la terrassa comuna de coberta de l’edifici.


La composició de la façana és de caràcter clàssic ordenant-se en alçària segons basament, un cos central i la coronació de marquesina per mitjà de la reculada amb unes zones terrassades perquè d’aquesta manera poder-hi regularitzar les distribucions respecte a la façana.

Plurifamiliar a Emperador (Architettura Povera)

Deixa un comentari
EMPERADOR_11-03-04 100003 EMPERADOR_11-03-04 099002EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
El solar on situarem l’edifici és el resultat de l’enderroc de dos vivendes unifamiliars, situades en l’Av. Barcelona, 28 i 30 d’Emperador.
Cal dir que en la unifamiliar sítia en l’Av Barcelona, 28, en l’actualitat hi ha adossada una església i la mateixa, disposa d’un porxe o magatzem en la seua part superior que s’accedix per mitjà d’una escala existent en la dita vivenda, és a dir, en l’interior del nostre solar, i que per tant també serà derrocada ja que se sustenta amb l’estructura actual de la dita vivenda però, queda contemplat la reposició de la mateixa en forma i posició idèntica, i per tant, la dita església no patix cap menyscabament per la realització de la nostra edificació, és més, la dita escala queda infinitament en millors condicions que en les que es troba en l’actualitat. Quant a la zona posterior d’eixa mateixa mitgera amb l’església, cal dir que hi ha la sagristia de la pròpia església la qual disposa d’un buit orientat al corral actual de la vivenda existent, per tant tal com s’observa en el pla adjunt es realitza un pati de 2,00×2,00 m per a respectar d’esta manera les condicions d’il•luminació i ventilació de la dita sagristia.
COMPOSICIÓ
La composició resultant procedix dels requeriments següents:
1) Un promotor xicotet però amb idees i ambició de resultats arquitectònics dignes.
2) Un solar difícil. Prou car en la seua compra.
3) Una necessitat tindre uns resultats econòmics no caòtics.
4) L’anterior hipòtesi de partida ens porta a un esgotament de l’edificabilitat.
5) Unes vivendes dirigides a compradors jóvens.
6) Una imatge projectada sobre l’entorn urbà que millore i dignifique, encara que sense grans pretensions, l’existent.
7) Una reglamentació ordenancista, que deixa poc marge per a l’evocació i la sorpresa.
PROGRAMA.
El programa funcional establit d’acord amb les necessitats requerides per la propietat, es resumix en la inserció de 14 vivendes, totes elles de 3 dormitoris, i locals comercials, existint un nucli de comunicació vertical i un ascensor que dóna accés a les diferents plantes.
AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA.
Amb esta proposta s’intenta de conjugar tres requeriments: el 1r requeriment és el propi de la propietat que contempla el punt realista de les disponibilitats econòmiques d’un promotor xicotet en la intervenció i el seu programa de necessitats; el 2n, la inserció d’una peça arquitectònica de caràcter contemporani que, de manera suau, cree urbanitat per continuïtat amb l’entorn preexistent, i simultània i contradictòriament faça la sensació que “és fa ciutat”, és a dir, conforme el locus i que reflectisca l’existència de funcionament de la dita peça per mitjà del propi llenç de la fatxada i els seus entrants i ixents així com els seus buits; i el 3r i més important des del punt de vista social, és la motivació que tinguen accés a la compra gent jove en una zona de l´horta Nord molt abellidor i de vida tranquil•la.
Que si bé la compra del terreny és, i ha resultat cara, la construcció d’acabats es realitzarà amb qualitats mitges, però dignes, com a mitjà d’aconseguir dit objectiu.

Plurifamiliar a Museros. Architettura Povera.

Deixa un comentari
TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
Com la parcel•la Museros 1, es troba enclavada en la mateixa zona d’eixample, tot just davant de l’anterior, i separades ambdues per un carrer. Tenint totes dues els mateixos considerants de l’entorn: la via del tren, el pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. En aquest cas ens trobem davant de l’scalèxtric del pas elevat de la carretera de Nàquera a Massamagrell, que es troba a les nostra esquena. La parcel•la més rectangular, proporcionada i limítrofa, dins de la Unitat d’Execució, ens dóna peu a experimentar i posar en crisi sobre les actuacions precedents. Sent en aquest cas molt semblant a les precedents, i no amb la longitud i encorbament que hi havia a Museros 1.
DSCN3051PROGRAMA
Repetim les hipòtesis de partida: donat el preu de la parcel•la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 95 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. Preu de mercat d’eixida: 1500 € /m2. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d’accessibilitat a gent normal, nivell econòmic mitjà ⁄ baix. Hi havia la premissa de la sostenibilitat entesa en aquell sentit en què Stephen Bayley ho explica:
The best argument for good design is that it last. The best argument for good science is that it deplores waste. I’m bored with guilty and tecnologically illiterative environmental Luddites describing a future of guilt and privation led in caves. There’s an alternative responsible future persuasively offered by Braungart and McDonough. THe survival of the planet can be re-stated in terms of stimulus, opportunity, challange and reward. Works for me’.
HPIM6257
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA. Pagoda + Architettura povera.
Les ordenances del sector obligaven a partir de la segona a enretirar-te quatre metres de la zona de vial públic. Precepte que ací, sí vam complir. L’estructura, però quedava per a formar part de la composició. Aquesta intervenció actua, igual que la Museros 1, amb cadència d’instal•lació per contrast, no analògica. Hem pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista. Malgrat la incapacitat pressupostària. Tot intentant, de nou, agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Antirretòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari.
COMPOSICIÓ.
Aquesta intervenció segueix el rastre de les intervencions precedents que semblaven casernes militars. Invertint els termes creant des de la composició un altre artefacte volgudament diferent. Un cub s’alça i és cobert per una coberta corba que suporten els pilars exempts perimetrals. El nucli de comunicació vertical queda arran de façana. Pecat capital en tot disseny comercial. La façana és caríssima, diuen els promotors. Tot s’organitza simètricament. Contradicció evident en un concepte oriental. I volgudament oriental d’imatge exterior. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna. Dos habitatges per cada planta, i ús comunitari a tothom. La inserció de marquesina a l’accés rememora el Tori dels camins del Japó. Pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània. Mescla mediterrània i oriental. Malauradament i unilateralment un dels promotors s’enrocà en la treia de colors del portam i dels parament destrossant tots els conceptes que hi havia meditat. El resultat és clarament discrepant amb l’ideat, capgirant la concepció constitueix un acte de falta de formació. Amb una frase que llançà, un dels socis promotors, acabà la diatriba: Parece un hospital con estos colores. A hores d’ara, ja estesa la moda dels dits colors, sembla que podrem desenvolupar alguna peça d’aquest caire. El mal ja és irreversible.