ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

L’ARCADI DE GIRONA

Deixa un comentari

Benvolgut amic…… excusa’m per haver tardat uns dies en aquesta meva resposta…..

En aquets moments, cinquanta-dos anys després d’haver començat la meva vida d’Arquitecte, he deixat la dedicació executiva d’aquesta benaurada professió.

Em sento i considero un privilegiat havent pres aquesta decisió, per que estic desenvolupant activitats que feia temps que em rondaven pel cap i que volia tenir temps per tirar endavant, i , a més, havent arribat a aquesta situació en bon estat de salut i energia per fer-ho possible.

No he abandonat la Arquitectura, això mai !!…, però dedico tot al temps a l’estudi i l’aprofundiment de les meves conviccions, escrivint, reordenant i testimoniant tota la feina feta, que és molta, participant en Jurats d’Arquitectura de tota mena a sol·licitud del Col·legi d’Arquitectes, i donant conferències.

A més, continuo essent professor de la Escola d’Arquitectura La Salle, de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull, de la qual soc un dels professors que la van fundar, sota la demanda del meu bon amic, l’arquitecte Robert Terradas.

Segueixo doncs, donant classes a la esmentada Escola, encara que , des de fa més d’un any, amb raó de la crisi del Covid, les classes, sessions crítiques, i altres contribucions les hem de fer no presencials.

En aquest sentit, la meva Escola ha fet un esforç espectacular, i disposem de mitjans audiovisuals inversemblants fins aquets moments, distancies de seguretat, equips de pantalles interactives, càmeres de seguiment de professors , micròfons automàtics,…. que contribueixen a mantenir la activitat i a la diversitat que tenim, amb més de la meitat dels alumnes repartits pel món , cosa que fa que hàgim de fer-ho en català, castellà ( n’hi ha molts de sud-americans…. (pocs peninsulars…) , i anglès (en raó de tenir estudiants dels Països Nòrdics, de les antigues Repúbliques soviètiques, d’Alemanya i França, la Xina…i no s’acaba aquí….). (Encara aquest matí he fet una classe sobre la evolució de les tipologies en habitatge en els darrers anys……)

Total : que estic prou bé i gaudeixo d’aquesta situació…..

Comprendràs doncs, que no pugui acceptar el generós honor de compartir amb tu la feina en el Concurs Internacional de la FUNDACIÓ RAIMON a Xàtiva, que em menciones.

He llegit en diverses ocasions, les teves opinions i articles a través de VilaWeb, i veig que compartim els desitjos de Llibertat i Democràcia pels Països Catalans, cosa que, a més de saber de la teva vàlua professional, em reconforta també, al tenir un amic tant destacat en el País Valencià.

Rep, doncs, una forta abraçada ¡¡*¡¡

Arcadi Pla i Masmiquel

WEB D’ARCADI

PS: Quan Vicent Partal en parla de “nació contra nació” diria que és molt més, l’Arcadi estigué amb mi des que era un senzill estudiant d’arquitectura.

Ajudant-me i enviant-me projectes seus, per a poder-me servir de models durant la meua etapa d’estudiant en les assignatures de Projectes i, després, en el Projecte Final de Carrera.

Posteriorment, ell, ja desenvolupava una brillant sèrie de projectes modèlics i reeïxits a Montgrí, a l’Estartit, a Girona, destacant-hi el projecte de la restauració i conservació de l’abadia de Montserrat  que va fer-li arreplegar tota mena d’elogis, com a l’enorme arquitecte-mestre que és.

Sent-ne, un dels pocs que conserva el bon gust pel dibuix fet a mà i una traça fidedigna del que s’esdevindrà la inserció de la seua arqutectura en l’espai urbà.

El seu mestratge des de Girona m’ha acompanyat tota la meua vida professional i el seu capteniment al servei d’aquest poble ha estat una mena de guiatge permanent per a cada encàrrec que hem tingut.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.