
La nostra mirada sobre la reforma de la casa Consistorial d’Altea, la plaça i les seues connexions urbanes.
——————————————————————————————————————————
La proposta es centra en integrar tres idees principals del punt de partida per la millora integral de l’àmbit urbà i la creació d’una nova centralitat a Altea de Baix.
– La primera és la peatonalització ordenada de la plaça front l’ajuntament i les artèries que hi arriben o se’n van mitjançant la posada en valor de l’entorn de la Casa Consistorial tot facilitant les connexions entre les dos parts d’Altea. Considerem que la revitalització de l’espai ha de centrar-se a crear espais on les persones s’emplacen sota ombres i espais diàfans per a celebració d’ esdeveniments. D’esta manera s’aconsegueix crear el nou pol urbà principal d’Altea Baix, tal i com la Parròquia de la Nostra Senyora del Consol s’alça com l’altre d’Altea Dalt. Posant-los, ambdós, en relació visual per la seua il·luminació subtil, però preeminent de la resta d’edificacions.
– La segona, emfasitzar i integrar l’eix de comunicació de la passarel·la connectant la plaça actual entre dos espais a diferents altures per a gaudir de l’espai urbà de distinta manera tal y como passa ara entre les dos partes de la vila. La conjugació d’ambdues places i la passarel·la aconsegueixen crear una peça única que macla els dos pols del municipi integrant-hi les vies de tren com un element singular més sempre des d’un enfocament respectuós i accessible del vianant.
– La tercera caracteritzar l’edifici de la Casa Consistorial conjunta amb l’ampliació com a element que no desentone amb l’entorn residencial però destacar la seua funció institucional pel buidatge d’encristal·lats i el balcó de representació amb els nous espais enfocats més versàtils que suggerisquen transparència entre el govern municipal i la població. S’hi opta per la construcció d’una nova planta completament pública per a la celebració d’esdeveniment socials, zona d’exposicions que inclouen una gran terrassa basada en criteris sostenibles amb vistes privilegiades cap a la Serra de Bèrnia, Altea Dalt i la mar. Vegetació autòctona i manteniment escàs adoben el conjunt final.+
El document que vam presentar al Concurs fet pel Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Alacant i la batlia va ésser aquest:
La ressenya crítica en forma d’article ha vingut de la mà de l’arquitecte i periodista de Mutxamel (L’Alacantí) resident a Porto (Portugal), en Carles Pastor i Garcia amb l’enllaç que ve tot seguit
https://www.blesarqestudio.com/va/projectes/concursos/concurs-de-idees-ampliacio-ajuntament-d-altea
PS: Bo, un tercer premi. Aquesta vegada amb dotació econòmica. D’altres vegades eixe mateix lloc tercer a la Plaça de l’Església d’IBI, fou sense.
El jurat ha dit això de la nostra proposta:
El jurado propone conceder el tercer premio al trabajo con el lema:
B00001
Se destaca la destreza funcional en la conexión de la Altea de Dalt con la de Baix, con
un paseo arquitectónico en una rampa reconocible intuitivamente, que desembarca en
una plataforma elevada y relacionada visualmente con la plaza principal del
ayuntamiento. Se valora la ocupación de la planta de ático para actividades municipales.
El jurado habría valorado una imagen institucional más clara del edificio, una menor
ocupación del espacio público de la plaza para mejorar su versatilidad de uso, una
permeabilidad de la misma hacia el interior, y extender el ámbito de actuación al
espacio ubicado entre el edificio y las vías del tren.
Un llibre avantguardista de base deconstructivista que impregnà totes les altres disciplines. És a dir, que de-construïa el “discurs” anquilosat que havia generat el postmodernisme i la filosofia feble. Aquella que relativitzava i banalitzava tot, fins i tot, el terrorisme d’estat. Recorde un episodi revelador en el llibre d’en Tschumi, professor de la Architectural Association of London, qui organitzà amb els seus alumnes uns actes d’instal·lacions arquitectòniques a alguns barris de Derry, (en gaèlic la capital d’Irlanda del nord, el que els anglesos, llavors, en deien Londonderry, si bé recordeu) i la policia britànica desplegada allà els confonen com a membres de l’IRA prohibint-los les actuacions urbanístiques.
Tornant, de bell nou, al tema de les biblioteques, cal dir, després de l’exposició inicial, que han de ser espais arquitectònics on es conjuminen una sèrie de fets:
-El respecte entre tots els seus usuaris.
– La igualtat entre ells.
-La col·laboració i la sinergia entre diferents per a millorar la informació i el coneixement de qui hi acudeix.
– Que ha d’ésser un espai social inclusiu i acollidor.
– D’estudi i reflexió individual i –a poder ser- col·lectiva.
– Una biblioteca escolar o pública, és sempre un espai social i col·lectiu. A tenor d’açò recorde Joan_Francesc Mira, que me’l trobava molts matins a la del col·legi d’arquitectes estudiant l’arquitectura dels Borja, on Fina Alberola, la dona d’Alfons Cucó, ens feia de bibliotecària i es sabia tots i s’havia llegit o fullejat molts d’ells per a catalogar-los.
– Una biblioteca en el sentit de mediateca té uns objectius que cal preservar i programar de bestreta.
-Qui acudeix a una és perquè té unes necessitats vitals concretes i llurs rectors han de donar solucions ad hoc.
– Les biblioteques han de ser espais fluids i flexibles. No estancs com ens passava en la de la vella UPV, plena de caus privats insonoritzats i estancs sense finestral i on només entrava llum per claraboies zenitals.
– L’espai cal que siga suggerent i que la vista, de tant en tant, guaite cap a l’infinit per a relaxar-se.
– L’arquitectura d’una biblioteca cal que siga destil·lació del seu temps i de la seua societat.
– Avui en dia, mitjançant la digitalització i internet en un petit espai podem encabir tot el saber d’una època. Produint-se un efecte paradoxal: la desglobalització de la globalització. Si des de final de la 2ª guerra mundial els centres de poder havien intentat acaparar i atraure les ments més meravelloses, avui cada lloc del món ha de ser un centre de coneixement de la totalitat del món i llurs infinites formes descentralitzades.
A tomb d’açò fem un discret repàs històric:
1) La Biblioteca d’Alexandria. Egipte. De Ptolomeu II (285-246 a. C) sent cremada en temps de Juli Cèsar. Amb 40.000 volums i centre del coneixement hel·lenístic.
1. Reconstrucció per NixPixMix (treta d’internet). Curiosament els egipcis denominaven les biblioteques com a casa dels llibres o de la vida. Aquesta és la més coneguda.
A Bétera, a 1 d’Octubre de 2020
Josep Blesa i Morante, arquitecte.
En representació d’Estudi d’Arquitectura Josep Blesa, SLPU.
Entre d’altres més, com ara, Amsterdam, Halifax, Tallin, Milan i Berlín.
Una conferència d’en Ramon Marrades i Sempere, director estratègic de la Marina de València,
al LINNAFOORUM ‘‘UUS VANASADAM – HEA ÜHISRUUM‘‘ a Tallinn (Estònia)
.
PS: llàstima que diga “balenzia” en anglès….però vaja, la projecció és impressionant.
En el fons tot estava ací. En el Think Tank de Compromís anomenat FUNDACIÓ NEXE.
https://fundacionexe.org/publicacions/la-ciutat-construida/
Chema SEGÒVIA, David ESTAL i Ramon Marrades (LA CIUTAT CONSTRUÏDA) hereua directa
de LA CIUTAT DESITJADA d’en Josep SORRIBES.
https://www.amazon.es/ciutat-desitjada-Val%C3%A8ncia-passat-Arguments/dp/8481311758
Un projecte amb intervenció sostinguda durant massa temps. Un edifici de finals del segle XIX, afectat per totes les circumstàncies imaginables. Una esperança al 2002, una ressurecció al 2008, una traïció al 2011, una enrocada fatal al 2016, una fiblada nostra i un laisez faire laisez passer al 2019. Encara roman buit l’edifici. Em buscaren el voraviu i em trobaren.
El dia 14 de novembre de 2018 va eixir el resultat del Concurs per a l’elaboració del Projecte i Execució de l’Oficina del Canvi Climàtic de l’ajuntament de València. Oficina que està regida per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. Podria dir que l’hem guanyat, però no ha estat així. Una sèrie d’imponderables ho han impedit.
I va estar la nostra proposta la adjudicatària d’aital competició.
Però no va poder-se portar a cap. Circumstàncies estranyes ho han impedit. Silencis pregons així ens ho indiquen, si més no, certa renuncia a reproduir el concurs, aquesta vegada sense publicitat i en una tria de 5 empreses de dubtosa inclinació envers l’activitat front el canvi climàtic, la sostenibilitat, la producció d’energia provinent de fonts inexhauribles.
Prototip de cèl·lula mínima habitable.
. A partir d’un contenidor del Port de València sense sostre (d’aquells que només duen una lona per tapar-los). El repte és la seua comercialització i la possibilitat de crear un entramat a partir de diverses unitats. Preu d’unitat bàsica: autosuficient amb aigua calenta sanitària ACS, autogeneració elèctrica, finestres motoritzades, alarma anti-intrusió: bany separat-estar-dormitori-cuina. 19.900,00 €.
Complint tots els requeriments legals. A més de les 3 R (Reutilització-Reciclatge-Reducció) com a hipòtesi d’aplicació.
L’enllaç al WEB Ací
La nostra proposta extensible a les cinc entrades a la Marina de VLC.
Heus ací les làmines presentades amb les seccions longitudinals i transversals de l’espai urbà definit.
A Leganés. (Madrid. Spain). La idea d’arrancada és quasi la de “l’objet trouvé”, la seqüenciació de pedres d’un jardí Zen. Deixant-hi closques i buidant l’interior tot unificant mitjançant un pla que unifica totes les diferents colves i deixa el pas de túnel per a accedir als blocs d’habitatges.
La nostra opció consisteix a no ampliar, sinó, crear un edifici d’escultures modernes deixant l’edifici antic amb les del fons existent.
La solució implementada consistia a punxar l’accés al mig.
Cercava arribar a la recepció tant des del carrer de la Font Nova com des del Mercat que tenen previst construir al solar veí.
Per una altra banda hom cercava la segregació funcional como representem en l’esbós de colors. Tothom, aleshores, parlava de contenidors i volums únics, nosaltres dispersàvem volums per a que, al remat, semblés una escultura-edifici.
Separant funcions com veiem en l’esbòs entre maternal independent, les urgències en semi-soterrani i l’assistència normal distribuïda entre la planta baixa sobre-elevada i la planta primera.
La implementació de la prefabricació i la industria de la construcción en edificis que, fins a eixe moment, 1991, havien estat construïts sempre d’obra, maó caravista, etc.
I ací podeu conèixer les plantes distribuïdes
[slideshare id=114471325&doc=csalutvilamarxant-toteslesplantes-180914125426]
I n’afegim, també, un disseny a propòsit del merchandising i packaging que podríem fer-hi.
A continuació mostrarem un exemple de packaging, aplicable a tota mena d’objectes, tant de papereria, com aquells d’ús quotidià.
La idea que generà l’edifici com a contenidor d’activitats cívico-socials és la d’amarre dels grans vaixells sent atracats per petits remolcadors al moll. Aquest contenidor serà el primer d’una sèrie. Sorgeix com el pioner per a atracar el Poble Nou de la Mar a la seua façana marítima. S’atraca a la vora mediterrània d’una petita ciutat. Fóra absurd atracar una nau partida en dos o tres. Cada “remolcador” que construïm constitueix un norai al què aferrar amb una soga la nostra ciutat i botar l’ancora al mar. Per això hem figurat una forma de remolcador senzill, quasi buit per dintre com un catamarà per omplir-lo de càrrega.
La idea senzilla i forta inherent a l’entorn proposada que advoca per ésser la xicoteta resposta de contrapunt a la degradació. Obert pel costat de llevant i nord, tancat a migjorn i ponent. Per qüestions purament climatològiques, tal i com es feia amb les cabanyes originals. Allò petit és bell, per tal de posar en valor el caràcter social i de reunió en aquesta àrea per a desenvolupar la vida normal i comunitària en aquesta població. Un propòsit que requerirà desenes d’intervencions semblants.
El funcionament hom pretén ser lloc comú d’encontre de la diversitat creativa i l’intercanvi. Confluència de tendències i debat.
Introducció de la fluïdesa espacial. D’aquí l’ús de grans finestrals que facen penetrar la llum i l’entorn immediat a transformar.
Talment com un laboratori de noves idees. De debat. Que ens puguem observar sense recels.
Introduint-hi els valors mediambientals, sostenibles i llur tecnologia tant passiva com activa.
Amb aquesta estètica dels casups de pescadors del Portitxol de Xàbia hem volgut inserir al Centre Cívic.
Açò que aportem és un senzill avant-projecte a desenvolupar. Esquemàtic. Hem deixat en el plotter l’obertura i eixida a la terrassa vegetal, l’obertura entre el vestíbul-hall i l’espai multi-ús al jardí obert veí, la definició de la sala d’exposicions-vestíbul-jardí….ídem amb la multi-usos per a conferències. La divisòria en tres del mateix espai per a representacions. Les instal·lacions que nos conduïsquen a aconseguir acostar-nos-en a un triple objectiu:
Edifici energia quasi zero – Edifici de emissions zero- Edifici de despesa quasi-zero.
La Qualificació de projecte i la Certificació energètica final ha de ser A.
No la B només, sinó anar més enllà. Estalvi i auto-generació. Són les condiciones auto-imposades. El que té una implicació molt potent sobre el disseny i el pressupost disponible. Amb la pretensió, quan es modifique la legislació des de Brussel·les, sia possible aconseguir un edifici de consum energètic realment quasi-zero.
Alçat EST. Accés
Alçat OEST
Alçat NORD
Alçat SUD
DISTRIBUCIÓ:
PLANTA BAIXA
Estança | Sup. m2 | Estança | Sup. m2 | ||
1 | Gimnàs | 100,76 | 7 | Barra – cafeteria | 19,75 |
2 | Vestidors 1 | 25,00 | 8 | Camerino + WC | 34,16 |
3 | Vestidors 2 | 26,77 | 9 | Circulació horitzontal P.B. | 36,90 |
4 | Aula Taller 1 Cuina | 45,02 | 10 | Hall–Café-exposició- recepció | 157,30 |
5 | Aula Taller 2 Ceràmica | 47,99 | 11 | Sala multiusos | 150,21 |
6 | Cuina | 17,14 | 12 | Terrassa exterior polivalent | 201,55 |
PLANTA PRIMERA
Estança | Sup m2 | Estança | Sup m2 | ||
13 | Aula 1 Música | 48,33 | 16 | W.C. + Neteja + magatzem | 42,37 |
14 | 4 Despatxos | 61,39 | 17 | Instal·lacions | 8,78 |
15 | Aula 2 Ordinadors | 45,13 | 18 | Circulació horitzontal P1 | 22,10 |
Secció longitudinal esquemàtica per l’espai exterior, la doble altura, escales, aules i gimnàs.
-Vista del vestíbul-recepció des del corredor junt a escala i ascensor mirant vers la terrassa com a lloc de trobada. Podem veure a besllum el pujar i baixar de la gent com el tràfec de l’ascensor pel vidre de separació
L’espai de vestíbul d’entrada o Hall és un espai a doble alçària. Un espai de claredat, de transparència i d’atracció obert a dos dels seus murs amb cristalleres. Un far d’atracció. Un espacio clarejat per la llum natural. Interaccionant-hi entre interior i exterior. Que pot obrir-se a la manera de contenidor multiusos, per a la recepció i vigilància. Per a emplaçar-se prenent quelcom amb amics mentri-mentres es veuen exposicions o representacions de qualsevulla mena en companyonia.
Un espai central que pot ser complementari o completar, en caso de necessitat, tant el de multiusos que s’enretire els panells com obrir l’encristal·lat que uneix l’espai exterior de terrassa polivalent immediata.
Això provoca que puga haver una interacció entre llurs usuaris i la possibilitat de crear una petita Biblioteca que ajude a “emplaçar-se” en aquells espais comuns, d’interacció, de relax compartit.
Sala multiusos també s’obre al vestíbul com a la terrassa exterior. En té la capacitat de dividir-se, alhora en 3 sub-espais internos. S’ha optat també per donar-li doble altura, per si calgués realitzar una activitat que ho requirís.
El nucli de “cuina” junt a “cafeteria” prop de l’entrada i l’aula de “cuina/gastronomia” s’hi han agrupat en proximitat per depurar i deixatar els productes oliosos en receptacles soterrats a l’efecte.
La Comunicació vertical escala i ascensor hidràulic es deixa en el corredor per a que siga filtrada per recepcionista i control. Es produeix en un nucli central al què s’accedeix des del passatge de PB i arriba a 1ª planta. En Projecte s’hi desenrotllarà el seu accés a terrassa superior per a manteniment tant vegetal com foren implantar horts urbans, bé com manteniment d’instal·lacions a desenvolupar en coberta.
A propòsit de la inserció de tecnologies aquest edifici pretén ser un cas pràctic que explique com funciona la sostenibilitat, tant passiva com activa. Un centre cívic d’interés pedagògic.
La PB de l’edifici ha de visualitzar i situar llurs usuaris diversos. Com a Centre de Majors, però també d’atracció per a d’altres edats. És absurda la pràctica segregacionista per edats.
Sala Multiusos i camerino (amb llurs lavabos i aseos) conformen una unitat funcional.
El petit i curt corredor és estructurant. Què condueix a les Aules de cuina i de ceràmica situades en P.B. per poder portar totes les eines i estris de manera còmoda.
Al final del corredor – a tall de tap- hi és el compacte Gimnàs i dos vestidors connectats interiorment amb el primer. Directament.
El Gimnàs, tal i com suggereixen les previsions de doble alçària situat i orientat vers el sud, doncs, s’usarà per a exercicis i s’il·luminarà suaument en meitat superior amb un frente de U-Glass, què és de fácil manteniment.
A la Planta 1ª s’ha traslladat l’Aula de música, que precisa un aïllament acústic superior i l’Aula d’informàtica i ordinadors junt als 4 despatxos, encloent-hi el de direcció que exercisca el control, així com també de magatzems (al final del corredor) que separa ambdues aules i l’espai d’ instal·lacions junt a ascensor i en la columna de cuines, instal·lacions, lavabos, WC, útils d’endreçar etc. Els despatxos, per llur dimensionat, són susceptibles i espais d’ús d’associacions veïnals.
La terrassa exterior és orientada vers nord de tal manera que la closca en esbiaixada cobert amb plaques solars i fotovoltaiques produïsca ombra en la parte inferior. Plaques que seran direccionables, tot cercant la incidència solar i impedint-hi el sobreescalfament en estiu i sí el caldejat en hivern.
L’orientació de la peça arquitectònica ha sigut fonamental d’acord a les estances i usos interns i externs.
Apareixen el segon slidershare superior
VISTA EN ESBIAIX DES DEL NORD-EST: Veiem la realització amb concret blanc d’alta resistència. Observem l’accés principal que deixa penetrar la llum. També el grans finestral esgarrats. Fóra recomanable l’ús d’algun element de control de la llum.
En la façana nord, que dóna al gimnàs, tenim la doble altura i l’entrada de llum a través del parament de U-glass.
Vista des de l’angle sud-est. Veiem la continuïtat espacial de vestíbul i Sala Multiusos amb la terrassa exterior. Per això té una concepció polivalent espacial. La representació de la infografia amb el seu fondo actual nos impel·leix a acoblar dit entorn a la implantació d’una peça contemporània, que sia respectuosa amb tipologies tradicionals del barri/ciutat.
Vista D’OCELL des de l’angle SUD-OEST. En ella podem apreciar l’ús de la coberta vegetal que infon un gran estalvi energètic i d’ús només veure-hi els horts urbans, manteniment d’instal·lacions com ara l’ascensor, el parallamps i climatització.
Plaque solars i fotovoltaiques, eixides de fums, etc. que no s’han traçat per ser motiu de major profunditat que aquest mer avant-projecte i ideació.
Hom planteja el disseny d’un logo que representa el volum de l’edifici, amb forma de nau a la deriva. Aquest logo s’usarà tant per al packaging, com per a la representació gràfica del centre a nivell intern i extern.
S’hi presenta de la següent forma que hem col·locat al segon slider:
D’una banda, el logo anirà acompanyat de la denominació del centre “Centre Cívic Cabanyal-Canyamelar”, que alhora s’utilitza el joc de la inicial per tal de representar els 4 elements. S’aprofita la inicial per a augmentar la seua grandària considerablement i emfasitzar la designació del Cabanyal-Canyamelar, coincidint-hi amb la sigla del Centre i de Cívic.
Prenent idees dels seus antecendents ambientals, geogràfics i culturals vam idear una solució que revertia la idea de Frank Lloyd Wright per al Guggenheim de Nova York.
Si ell recorria interiorment les diverses plantes, nosaltres ho feiem per l’exterior com a punt de guaita mòbil del conjunt de la ciutat.
Al buit central passarien tots els esdeveniments, àdhuc, petites simulacions de terratrèmols. Mentre els ascensors panoràmics traginaven visitants fins el cinema Imax instal·lat a l’última planta.
Vam aportar-hi dos solucions de vídeo:
I la 2ª muntada per l’Àlex Carbonell, més Heavy Metall, més sincopada visualment. On s’hi implementava el procés constructiu prefabricat i l’organització urbanística de l’entorn proper.
SUPERFíCIES | |||||||
UNITAT | ÚTIL | DESCOBERTA | CONSTRUÏDA | PP
E. COMUNS |
CONSTRUÏDA
+ PP.EC |
TOTAL
CONSTRUÏDA |
|
BLOC 1 | |||||||
vivenda A1 | 1 | 43,20 | 12,15 | 50,40 | 10,14 | 60,54 | 60,54 |
vivenda A2 | 1 | 45,00 | 12,15 | 51,85 | 10,43 | 62,28 | 62,28 |
vivenda A3 | 4 | 44,75 | 12,15 | 51,85 | 10,43 | 62,28 | 249,11 |
vivenda B | 3 | 70,00 | 81,90 | 16,47 | 98,37 | 295,12 | |
vivenda C | 6 | 70,00 | 13,20 | 84,15 | 16,93 | 101,08 | 606,45 |
TOTAL HABITATGES | 15 | 1273,50 | |||||
elements comuns planta 0 | 27,45 | ||||||
elements comuns planta 1 | 92,90 | ||||||
elements comuns planta 2 | 92,90 | ||||||
TOTAL E.C. | 213,25 | ||||||
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI | 596,10 | ||||||
BLOC 2 | |||||||
vivenda A2 | 2 | 45,00 | 12,15 | 51,85 | 10,41 | 62,26 | 124,53 |
vivenda A3 | 4 | 44,75 | 12,15 | 51,85 | 10,41 | 62,26 | 249,06 |
vivenda B | 3 | 70,00 | 81,90 | 16,45 | 98,35 | 295,05 | |
vivenda C | 6 | 70,00 | 13,20 | 84,15 | 16,90 | 101,05 | 606,31 |
TOTAL HABITATGES | 15 | 1274,95 | |||||
elements comuns planta 0 | 27,45 | ||||||
elements comuns planta 1 | 92,90 | ||||||
elements comuns planta 2 | 92,90 | ||||||
TOTAL E.C. | 213,25 | ||||||
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI | 597,75 | ||||||
BLOC 3 | |||||||
vivenda A2 | 4 | 45,00 | 12,15 | 51,85 | 9,40 | 61,25 | 245,02 |
vivenda A3 | 4 | 44,75 | 12,15 | 51,85 | 9,40 | 61,25 | 245,02 |
vivienda B | 4 | 70,00 | 81,90 | 14,85 | 96,75 | 387,02 | |
vivenda C | 8 | 70,00 | 13,20 | 84,15 | 15,26 | 99,41 | 795,30 |
TOTAL HABITATGES | 20 | 1672,35 | |||||
elements comuns planta 0 | 27,45 | ||||||
elements comuns planta 1 | 114,65 | ||||||
elements comuns planta 2 | 114,65 | ||||||
TOTAL E.C. | 256,75 | ||||||
SUP. CONSTRUÏDA SOTERRANI | 780,80 | ||||||
TOTAL EDIFICACIÓ sobre rasant | 4220,80 | ||||||
TOTAL EDIFICACIÓN sota rasant | 1974,65 | ||||||
TOTAL EDIFICACIÓ | 6195,45 |
Aquesta proposta implementa els continguts establerts en l’Annex número 3 del Plec de clàusules administratives que regeixen aquest concurs:
Pavelló triple esportiu PAV-3 i en quant a vestidors els corresponents a un pavelló doble esportiu PAV-2 per compartir amb al piscina coberta els vestidors. Pel que cal connectar ambdues peces arquitectòniques, tot i que creem noves entrades en el pavelló perquè puguen funcionar amb independència.
Millores incorporades als requisits bàsics:
– S’ha creat un segon espai polivalent a l’entrada, en cota ± 0’00, que ordena les circulacions i alhora serveix d’àrea per a desenvolupar altres activitats per a infants, gent gran, etc; a l’entrada del pavelló que permet la vigilància des del control. Així com de la –possible- incorporació d’usuaris des de la piscina. Fins i tot per a lliurament de premis i d’altres actes.
– S’hi ha afegit un espai per a instal·lació de graderies telescòpiques per tal d’augmentar la capacitat d’aforament del públic en ocasions puntuals.
– L’escala situada junt al rocòdrom té les funcions d’evacuació des de cota 0’00 per a públic i d’element de realització de ràpel especial.
– En la primera àrea del accés en primera planta hem creat un petit espai per a fer ioga, al qual es port accedir per l’escala i l’ascensor. Espai separat i tranquil respecte de la resta més sorollós.
S’hi ha implementat un sistema de generació d’electricitat fotovoltaica amb panells en coberta i amb plaques en coberta en dents de serra que tenen l’orientació de màxim aprofitament segons la ubicació de la parcel·la. Amb la necessitat d’amortitzar per un període de anys per a ser rendible. A més, en tres de les façanes –amb alguna component d’orientació sud- s’ha implementat una sèrie de plaques fotovoltaiques de vidre acrílic amb connexió a bateria i xarxa general.