ARCHILETTERS

NOT TO BE A NUISANCE, BUT NOT TO GIVE FREE SERVICE

Arxiu de la categoria: BUILDERS

EL MANANTIAL

Deixa un comentari

Avui hem rebut un correu de contestació sobre el qüestionament de la nostra NO ADMISSIÓ en el concurs de Shelters (refugis) promogut per Google i el Guggenheim Museum.

És una contestació generalista i no individualitzada com pertocaria a l’esforç esmerçat.

Segurament no han sabut ‘llegir’ que aquesta proposta no requeria d’aigua, ni de llum exterior, sinó que l’auto generàvem nosaltres mateixos. L’aigua de pluja era emmagatzemada i la llum era generada mitjançant el sistema registrat de cintes de teflon de vent ideat per un jove investigador nordamericà. Precisament vam fer evident això mateix. Que encara que estiguera a tocar de la 5ª Avinguda de NY era ubicable a qualsevol lloc del món.

 La nostra proposta tenia interioritzada la pruïja de la ‘everywhere/arreu’ que el lloc no fóra determinant.
Ells, puc suposar que en veient tot d’aigua i llums han descartat joiosament sense parar-se a meditar, què els estàvem proposant.

Complíem i complim tota la resta d’ítems, i els de sostenibilitat n’eren el plus. Sols per la directriu indicada ja hi haguera calgut d’incloure-la.

Uns altres en parlaven banalment d’ecologia però sols d’una manera formal. I ací s’acaba el discurs-plany.

El concurs era homenatge al gran Frank Lloyd Wrigth. Recorde que King Vidor feu una pel·lícula que em deixà ben marcat des de ben jovenet: El Manantial.

The Fountainhead (El manantial) feia una defensa d’en Wrigth en una època anterior en què ell havia estat malvist als USA per qüestions de faldes i extravagàncies diverses i caigut en desgràcia i sense encàrrecs. Hi havia també barrejada la caça de bruixes macarthianes anticomunista front a les qüestions preguerra freda…..ara que sé una miqueta d’anglès -no massa tampoc- vos he traduït una miqueta del que diu Howard Roark / Wrigth (Gary Cooper) en la seua defensa.

sI
Hi ha una fonda discrepància ètica en aquest discurs: els arquitectes, com qualsevol professió, treballem i ens dediquem a gaudir del que fem, però és indestriable de la societat per a QUI / i amb que TREBALLEM.

En aquella època també s’esdevingué el famós afer de Dalí i aquell disseny de banyera recoberta amb una pell d’òs d’una botiga de la 5ª Avenue que acabaria en els tribunals.
 
 

Al llarg dels temps, hi ha hagut homes que obriren nous camins armats sols amb llur pròpia visió.

Els grans creadors, pensadors, artistes, científics, inventors, estigueren molt sols contra els seus contemporanis.

Cada nova idea fou rebutjada, cada nou invent fou denunciat i perseguit, però els homes amb visió de futur continuaren endavant. Batallaren, sofriren i pagaren, però van véncer.

CAP creador impulsa un desig de satisfer llurs germans. Ací discrepe moltíssim . Els seus col·legues i germans odiaven el present que els oferia. La seua veritat era l’únic motiu. El seu treball l’únic objectiu.

Ell sostindria la seua veritat contra tot i contra tothom.

Amb la seua integritat per bandera única. Vivia per a si mateix, i tan sols per viure per a si mateix va ser capaç d’assolir cotes que són per a la glòria de la humanitat…


Dessota us dese el que m’han enviat i un altre vídeo amorós.

Date: Tue, 1 Sep 2009 18:45:33 -0400
Subject: Design It Shelter Competition Submission
From: foundation@guggenheim.org

Dear JOSEP BLESA,

Thank you for your submission to the Guggenheim’s Design It: Shelter Competition. After carefully reviewing your shelter design, we have determined your submission did not follow the project specifications: www.guggenheim.org/new-york/education/sackler-center/design-it-shelter/shelter-requirements

One or more of the following reasons may have contributed to your shelter not meeting the competition specifications:

  • Shelter was larger than 100 sf (9.3 sm) (the interior/sheltered space)
  • Shelter was taller than 12 ft (3.6 m) (the entire shelter)
  • Submitted an incorrect file type
  • Shelter was not geo-located in Google Earth correctly
  • Shelter contained running water, gas, or electricity
  • URL/link to Google 3D Warehouse did not work
  • SKP file was too large and did not upload into or download from Google 3D Warehouse
  • Submitted the shelter via email after the competition closed (including the 24 hour extension)


Of the nearly 1200 submissions we received, approximately half of the submitted shelters met the competition guidelines. We realize that many of you invested substantial time and creativity on your submissions, and we could not be more thrilled with your enthusiasm and engagement in the project.

Since we are only able to post the submissions that met the requirements of the competition on our Web site, we would still like to display and share your shelter with the world. Therefore, we have created a GUGGENHEIM AND GOOGE DESIGN IT SHELTER COMPETITION FLICKR GROUP for all participants in the competition. We ask that YOU upload, name, describe, and tag your shelter images and your YouTube Video here: www.flickr.com/groups/designitshelter/

To join the Flickr group:

  • Sign up as a member of Flickr or log into your existing account
  • Upload your shelter images/video to your account
  • Add your uploaded images/video to the Design It Shelter Competition Group


We sincerely thank you for your participation, and encourage you to visit the competition Web site (www.guggenheim.org/shelter) on September 7–October 10 to cast your vote for one of the ten finalists for the People’s Prize. The winners of both the People’s Prize and the Juried Prize will be announced on October 21, the 50th Anniversary of the Guggenheim Museum.

Sincerely,
The Design It Team

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS el 2 de setembre de 2009 per josep_blesa

La cultura ‘slow life’

Deixa un comentari

Un magnífic Slideshare. Vos el dese per a que repensem allò que ens explica d’una manera senzilla.
De vegades estem tan col·lapsats amb el tren de vida que portem que perdem la perspectiva més àmplia. Me l’envia un amic i l’he reconvertit, apropiat i manllevat. Supose que l’autor no li sabrà malament. De fet vull fer honor a l’autor anònim. Gaudiu-ho fins al final. L’incloc dins de la categoria BUILDERS, tot i que bé podria ser en la de COLLABORATIONS.

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS el 28 d'agost de 2009 per josep_blesa

TRAÏT, PERÒ VIU

Deixa un comentari

Traït d’antuvi pels amos
Traït per llur cobdícia.
Traït per llur ignorància
Traït aviat per obrers falsos

Traïts i enganyats, tots, pel gestor.
Traït i bandejat pel nou constructor.
Bescantat, jo, per l’administrador.
El fill de puta fiu de foragitador.

Passeu pressupost i rebaixeu !
Sa maquinació no passa trellat
Els estúpids paletes n’accediu.
Creient-ne, podríeu fer l’engalipat.

Vos hi tinc ben apamats, tothom a fita.
Munteu bastida, a set jorns us fa figa.
La seguretat, que l’ataülle la Rita.
En una setmana, en Marsell, l’elimina.

Els hi clausuren bastida
El marro se l’enduu Paquita.
Vénen a muntar-ne d’europea.
Se’ls n’hi va, al juliol, paga d’extra.

Escateu-ne capes de frontera.
Trobeu que és feta de barreja.
Rajoles, guix, calç i pedra:
calcària, foguera i maresa.

Foteu-vos ara, que la còpia
no tenia l’entrellat de burxada,
tampoc neteja a mall i maça.
l’escarpre, vos se’n torna aspre.

Piqueu-ne panys, vos hi demane !
Pensàveu colar, d’interior, l’algeps,
per comptes de guix i alabastres?
I n’hi trobem l’enganyifa de bufes.

Solta del parament, una sola, de capa.
Pressupost n’hi feia tres, de capes,
per a fer-ne una de nou mil·límetres.
On creieu que posen les grapes?
Això, em dius, n’és molt costós!
Torna-hi a abaratir cap pressupost!

Ni pedra ni argila enganxa l’algeps.
Ara, aneu-hi pets. Haver raspallat adés!
Creus que passaràs guix amb ciment?
No veus que no t’hi lliguen, dement!

Trau-n’hi polsim. Traieu-ne d’unió, el pont.
Humiteja, adesiara, esponja i parament.
Traieu de llindes i llindars, sanefa i moltlures.
Traieu cèrcols i reconstruïu voravius.

No sabeu fer motles, ni fibra de resina.
Heu d’amollar pasta que vos escanya.
La setmana que ve, vos plantaré cara.
Ull viu: trepitgeu per barana i bardissa !

Demaneu certificació, us cal liquiditat.
Certificareu ordres i llibre, crua calamitat.
No hi haurà certificació, vos arruïnareu.
Muntareu merder, vos hi despatxareu.

Vos faré callar dessota l’estafa.
Se l’haureu d’enbeinar. Maldestra.
Acabareu rialla. Sou de rualla.
Excuseu la perversa rondalla.

L’administrador, cap d’enganyifa,
prest, anirà a raure al mig de via.
No seràs al primer que faig xixina.
Malgrat ser, servidor, de bonhomia.

Emperò, enemic de badoqueria.

   

 
 

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS el 22 d'agost de 2009 per josep_blesa

BUILDERS (LEARNING BY DOING)

Deixa un comentari

De sempre he barrejat les temàtiques fent del bloc un melting pot.
Pura, que és molt més organitzada i endreçada que un servidor, ja inicià aquest bloc creant-hi una mena d’índex categòric en funció de l’autoria i la temàtica exposada. 
Aquesta setmana he començat a reordenar per categories, i hi n’ha nascut una de nova que he intitulat BUILDERS, subtitulada Learnig by doing (aprenent, tot fent) seria la traducció.
Aquesta temàtica de la construcció, en parlarà dels què, on, com, i quan construïm. Punts específics. Tractaré de minvar-ne la llargària, contràriament a com ho he vingut fent normalment. Sóc conscient de l’espessiment d’alguns apunts i el cansament tediós de llegir sobre un tema que us agafa de ben lluny, al què vos he sotmés en alguns casos. Tanmateix tothom hem d’adobar alguna cosa o un altra a casa. Un aparell, una façana, una finestra, etc. Tractem d’abaixar a la realitat quotidiana. Allunyar-nos de les grans frases dels arquitectes i llurs exègetes.

La condició constructora fa qüestionar-nos problemàtiques del món arquitectònic.  No pot haver-ne bona arquitectura, crec, si no hi ha bona construcció. Això no vol dir que, el es diga, siga una solució bona ni única. Pot haver-n’hi alternatives millors. Algunes solucions aportades són provinents d’errors comesos, abans, per un servidor. Per això s’hi reclama que aporteu les vostres experiències. Augmentant-n’hi la retroalimentació mútua.

La base  teòrica d’açò naix -també- arran la problemàtica sorgida amb la remodelació dels estudis universitaris des del Pla de Bolonya. En el qual, ens temem, que hi ha una major especialització dels estudis i una deriva envers un coneixement més superficial de cadascú, no profund, com se’ns ha volgut vendre. L’excusa de rerefons: cal una major imbricació entre universitat i empresa.
El resultat social: Sabrem menys de més coses, és la meua creença.
L’educació, com la societat, és un sistema.
Copiar fites reexides als EUA bàsicament d’investigació, comportaria copiar també certs subsistemes socials interns estadounidencs que fan que l’entrellat americà funcione, més o manco. Copiar això sense els altres ítems ens conduirà irremeiablement a un fracàs generalitzat del propi sistema europeu.

Començarem amb un tema senzill, aparentment:

Com rehabilitar els panys i elements d’aquesta façana totalment malmesa……

 en aquesta altra?


 
Dellà de la REGLA DE LES 3 R, n’hi ha un valor de coneixement i experiència dels antics gens menyspreable a l’hora de projectar de nova planta. Les construccions ens parlen de com han funcionat al llarg de la seua vida.
 
Farem una descomposició per elements d’aquesta façana.

Veure-hi el “Vull llegir més...”

Anem a descompondre-la per elements:

1. Revocs.
2. Balcons.
3. Motlures.
4. Baranes i baixants (elements metàl·lics).
5. Ràfec.
6. Pedra natural de basament.
7. Portam i  finestratge.

Entrarem en successius lliurament. Ara és massa tard….;-)

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS el 2 d'agost de 2009 per josep_blesa

En reparació

Deixa un comentari

Ahir va fer una onada de calor que apujà el termòmetre a vora 40°C, la façana està orientada a migjorn, per tant està tot lo dia pegant-li el sol. Hem decidit de començar a treballar a les 7’00 del matí per tal de minvar els seus efectes. Ahir un dels obrers va tindre un torbament o lipotímia. Sort que anava enganxat a l’arnés. Hem ordena de col·locar, a més a més, dues línies de vida al llarg i alt de la façana que fa més de 30 m. d’alçària. Per a tindre una idea vos dese els següents vídeos.

  

  http://www.youtube.com/watch?v=ONTcRc1BzfY

Sempre passa per un estil. Fem un projecte amb molta prevenció i d’abast el major que creiem que pot esdevenir. Hi ha gent que creu que és pessimisme. La realitat és que sempre pensem en que n’hi haurà més. Els edificis no s’autorejoveneixen, ans el contrari. D’ací la mentalització que cal fer en general que les construccions s’hande mantindre. No sé per què tenim una idea que els edificis són per a tota la vida, indiferentment del seu tracte acurat. Els propietaris han anat rebaixant les expectatives projectuals de la reparació. En el seu interior bategava la temor dels costos: la realitat s’imposa.
L’obertura de cales ha començat. Caldrà implementar els -meus- temors projetuals. Malauradament.

No per això les vistes deixen d’ésser fantàstiques !

Aquesta entrada s'ha publicat en BUILDERS el 1 de juliol de 2009 per josep_blesa