ARCHILETTERS

“La sostenibilitat és l’harmonització de l’ús de recursos proporcionats per l’univers per tal de realitzar les activitats existencials, tot evitant-hi l’exhauriment de tots dos: Recursos i Activitats”.

Josep Blesa 28/nov./2012

La proposta es regeix per l’harmonització compositiva en la què els elements protagonistes s’uneixen creant-hi una atmosfera assossegada i inspiradora. La idea principal és la integració entre el medi natural amb el contrast urbanita del Passeig Neptú, constituint un espai puntejat i homogeni que s’obre a la mar Mediterrània,  submergint-se en un ambient diferent al què hom pot trobar-se en els entorns propers d’altres poblacions.

El xibiu s’assenta sobre una plataforma de fusta que levita sobre l’arena, tot permetent crear visuals marines per damunt d’ombrel·les i banyistes. L’estructura de la construcció-edifici és formada per una retícula definida de pilars redons de fusta natural.

Dintre d’ella, com si foren castells d’arena, emergeixen dos blocs que alberguen els usos comuns (banys públics i gratuïts) i usos privats (magatzems). Sobre aquests blocs s’hi crea un element diferenciador, a tall de pèrgola i recoberta en la seua part inferior, remembra com a un element permeable que evoca les restes nàufrags que arriben a vora de mar que gronxen amb la brisa marina.

Ells, hi són los encarregats de tancar i definir la geometria, tot creant un element permeable cara als vents procedents de la mar.  Aquest contacte físic ve reforçat per la transparència visual entre tots dos i totes les altres direccions.

S’hi dóna una especial importància a l’ús de materials autòctons, com ara, fustes tractades amb llurs certificats de reposició d’arbres. Endemés de canya, canyots, espart, cànem, palma, jute, etc. convertits en trenats de llata i teles d’estera i elements que, perfectament recreen una indústria que hi havia estat arrelada a la Safor i les Marines, i alhora servirà per a rellançar industrialment, per tal d’aprofitar a l’ensems la neteja de rius com el Serpis, Vaca, Girona o el Gorgos.

Por això evoca un cert minimalisme des d’una construcció sostenible i natural a partir de materials de proximitat. Tradició pròpia de les Comarques Centrals.

La construcció fixa i desmuntable: ens permet la permanència durant l’hivern mitjançant el tancament del paral·lelepípede que abraça banys i magatzem amb un tancament mòbil de  fusta enllistonada sobre uns marcs. Fora de temporada i mercès a tal tancament, les dues construccions i la barra/taulell s’hi integren, tot generant un “balcó al mar” per al gaudi de residents i visitants, on es pot celebrar petits esdeveniments o classes de ioga, pilates, etc.

Una altra idea forta i fonamental en aquest projecto és la sostenibilitat. S’hi cerca un consum zero de tots els components i elements, integrant-hi panels solars que permeten cobrir les exigències d’A.C.S., electricitat i il·luminació de baixo consum com Led’s amb bateries que carreguen de dia i funcionen en enfosquir. Així com l’acumulació d’aigua, reciclatge de residus emmagatzematge en dipòsits sobre banys i magatzems o sota l’arena de la plataforma. S’insereix la utilització de materials reciclats, elaboració de baixa emissió de CO₂. L’ús de materials tradicionals en els nuclis del xibiu ens permet d’eliminar els transports llargs i garantir un bon acoblament dels materials, com a elements de bon comportament en la zona que no requereixen de manteniment. En tractar-se d’un espai obert i protegit del sol, que aconsegueixen espais d’esplai i lleure en els dies d’estiueig.

La combinació d’aquests elements dissenyats a propòsit que hi concorren naturalment, en creen una arquitectura multisensorial que s’assenta en harmonia amb el medi natural que l’ambient actual ha foragitat, proporcionant un refugi natural i còmode dels elements creant-hi una sensació plaent i de sociabilitat.

El dia 14 de novembre de 2018 va eixir el resultat del Concurs per a l’elaboració del Projecte i Execució de l’Oficina del Canvi Climàtic de l’ajuntament de València. Oficina que està regida per la Fundació Observatori del Canvi Climàtic. Podria dir que l’hem guanyat, però no ha estat així. Una sèrie d’imponderables ho han impedit.

I va estar la nostra proposta la adjudicatària d’aital competició.

Però no va poder-se portar a cap. Circumstàncies estranyes ho han impedit. Silencis pregons així ens ho indiquen, si més no, certa renuncia a reproduir el concurs, aquesta vegada sense publicitat i en una tria de 5 empreses de dubtosa inclinació envers l’activitat front el canvi climàtic, la sostenibilitat, la producció d’energia provinent de fonts inexhauribles.

Una solució industrialitzada. Una traslació dels ítems d’oficines i centres d’investigació a un complex educatiu de secundària.

*********************************************************************************

*********************************************************************************

https://www.josepblesa.com/projectes/escolar-docent/2018-i.e.s.-la-patacona.-alboraia

Sobre la Zona Zero del Cabanyal: Un avant-projecte de Centre Cívic.

I n’afegim, també, un disseny a propòsit del merchandising i packaging que podríem fer-hi.

A continuació mostrarem un exemple de packaging, aplicable a tota mena d’objectes, tant de papereria, com aquells d’ús quotidià.

• Conceptualització arquitectònica

• IDEA GENERATRIU:

La idea que generà l’edifici com a contenidor d’activitats cívico-socials és la d’amarre dels grans vaixells sent atracats per petits remolcadors al moll. Aquest contenidor serà el primer d’una sèrie. Sorgeix com el pioner per a atracar el Poble Nou de la Mar a la seua façana marítima. S’atraca a la vora mediterrània d’una petita ciutat.  Fóra absurd atracar una nau partida en dos o tres. Cada “remolcador” que construïm constitueix un norai al què aferrar amb una soga la nostra ciutat i botar l’ancora al mar. Per això hem figurat una forma de remolcador senzill, quasi buit per dintre com un catamarà per omplir-lo de càrrega.

La idea senzilla i forta inherent a l’entorn proposada que advoca per ésser la xicoteta resposta de contrapunt a la degradació. Obert pel costat de llevant i nord, tancat a migjorn i ponent. Per qüestions purament climatològiques, tal i com es feia amb les cabanyes originals. Allò petit és bell, per tal de posar en valor el caràcter social i de reunió en aquesta àrea per a desenvolupar la vida normal i comunitària en aquesta població. Un propòsit que requerirà desenes d’intervencions semblants.

El funcionament hom pretén ser lloc comú d’encontre de la diversitat creativa i l’intercanvi. Confluència de tendències i debat.

Introducció de la fluïdesa espacial. D’aquí l’ús de grans finestrals que facen penetrar la llum i l’entorn immediat a transformar.

Talment com un laboratori de noves idees. De debat. Que ens puguem observar sense recels.

Introduint-hi els valors mediambientals, sostenibles i llur tecnologia tant passiva com activa.

Amb aquesta estètica dels casups de pescadors del Portitxol de Xàbia hem volgut inserir al Centre Cívic.

Açò que aportem és un senzill avant-projecte a desenvolupar. Esquemàtic. Hem deixat en el plotter l’obertura i eixida a la terrassa vegetal, l’obertura entre el vestíbul-hall i l’espai multi-ús al jardí obert veí, la definició de la sala d’exposicions-vestíbul-jardí….ídem amb la multi-usos per a conferències. La divisòria en tres del mateix espai per a representacions. Les instal·lacions que nos conduïsquen a aconseguir acostar-nos-en a un triple objectiu:

Edifici energia quasi zero – Edifici de emissions zero- Edifici de despesa quasi-zero.

La Qualificació de projecte i la Certificació energètica final ha de ser A.

No la B només, sinó anar més enllà. Estalvi i auto-generació. Són les condiciones auto-imposades. El que té una implicació molt potent sobre el disseny i el pressupost disponible. Amb la pretensió, quan es modifique la legislació des de Brussel·les, sia possible aconseguir un edifici de consum energètic realment quasi-zero.

• ALÇATS: 

Alçat EST. Accés

Alçat OEST

Alçat NORD

Alçat SUD

DISTRIBUCIÓ:

PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

• ORGANITZACIÓ INTERNA:

Secció longitudinal esquemàtica per l’espai exterior, la doble altura, escales, aules i gimnàs.

-Vista del vestíbul-recepció des del corredor junt a escala i ascensor mirant vers la terrassa com a lloc de trobada. Podem veure a besllum el pujar i baixar de la gent com el tràfec de l’ascensor pel vidre de separació

L’espai de vestíbul d’entrada o Hall és un espai a doble alçària. Un espai de claredat, de transparència i d’atracció obert a dos dels seus murs amb cristalleres. Un far d’atracció. Un espacio clarejat per la llum natural. Interaccionant-hi entre interior i exterior. Que pot obrir-se a la manera de contenidor multiusos, per a la recepció i vigilància. Per a emplaçar-se prenent quelcom amb amics mentri-mentres es veuen exposicions o representacions de qualsevulla mena en companyonia.

Un espai central que pot ser complementari o completar, en caso de necessitat, tant el de multiusos que s’enretire els panells com  obrir l’encristal·lat que uneix l’espai exterior de terrassa polivalent immediata.

Això provoca que puga haver una interacció entre llurs usuaris i la possibilitat de crear una petita Biblioteca que ajude a “emplaçar-se” en aquells espais comuns, d’interacció, de relax compartit.

Sala multiusos també s’obre al vestíbul com a la terrassa exterior. En té la capacitat de dividir-se, alhora en 3 sub-espais internos. S’ha optat també per donar-li doble altura, per si calgués realitzar una activitat que ho requirís.

El nucli de “cuina” junt a “cafeteria” prop de l’entrada i l’aula de “cuina/gastronomia” s’hi han agrupat en proximitat per depurar i deixatar els productes oliosos en receptacles soterrats a l’efecte.

La Comunicació vertical escala i ascensor hidràulic es deixa en el corredor per a que siga filtrada per recepcionista i control. Es produeix en un nucli central al què s’accedeix des del passatge de PB i arriba a 1ª planta. En Projecte s’hi desenrotllarà el seu accés a terrassa superior per a manteniment tant vegetal com foren implantar horts urbans, bé com manteniment d’instal·lacions a desenvolupar en coberta.

A propòsit de la inserció de tecnologies aquest edifici pretén ser un cas pràctic que explique com funciona la sostenibilitat, tant passiva com activa. Un centre cívic d’interés pedagògic.

La PB de l’edifici ha de visualitzar i situar llurs usuaris diversos. Com a Centre de Majors, però també d’atracció per a d’altres edats. És absurda la pràctica segregacionista per edats.

Sala Multiusos i camerino (amb llurs lavabos i aseos) conformen una unitat funcional.

El petit i curt corredor és estructurant. Què condueix a les Aules de cuina i de ceràmica situades en P.B. per poder portar totes les eines i estris de manera còmoda.

Al final del corredor – a tall de tap- hi és el compacte Gimnàs i dos vestidors connectats interiorment amb el primer. Directament.

El Gimnàs, tal i com suggereixen  les previsions de doble alçària situat i orientat vers el sud, doncs, s’usarà per a exercicis i s’il·luminarà suaument en meitat superior amb un frente de U-Glass, què és de fácil manteniment.

A la Planta 1ª s’ha traslladat l’Aula de música, que precisa un aïllament acústic superior i l’Aula d’informàtica i ordinadors junt als 4 despatxos, encloent-hi el de direcció que exercisca el control, així com també de magatzems (al final del corredor) que separa ambdues aules i l’espai d’ instal·lacions junt a ascensor i en la columna de cuines, instal·lacions, lavabos, WC, útils d’endreçar etc. Els despatxos, per llur dimensionat, són susceptibles i espais d’ús d’associacions veïnals.

La terrassa exterior és orientada vers nord de tal manera que la closca en esbiaixada cobert amb plaques solars i fotovoltaiques produïsca ombra en la parte inferior. Plaques que seran direccionables, tot cercant la incidència solar i impedint-hi el sobreescalfament en estiu i sí el caldejat en hivern.

L’orientació de la peça arquitectònica ha sigut fonamental d’acord a les estances i usos interns i externs.

• Sud: Gimnàs amb la llum natural del U-Glass i espai d’exercici físic.
• Este: Vestíbul de accés / recepció / cafeteria / Exposicions/ actes, etc. amb la llum natural del matí que nos caldege l’espai a doble altura des de primera hora fins el migdia.
• Oest: Sala Multiusos i ceràmica amb la llum natural des del sud en la primera hora de vesprada por finestres corregudes en la 2ª que caldrien de protecció adequada front la llum rasant molesta a les vesprades. La concepció és de CATAMARÀ de construcció senzilla a base de tres murs convergents a mode de 3 quilles que contenen dos dipòsits d’activitats diverses.  S’ha cercat, així, una fluïdesa espacial mitjançant la possibilitat d’unir i separar espais en funció de les necessitats actuals i futures. Tot intentant defugir de  segregació  excessiva i tancada. Aquesta peça arquitectònica ha de funcionar com a esperó expansiu urbà i social. 
• La mateixa organització d’espais en vertical i horitzontal s’ha concebut a partir de la hipòtesi de realitzar l’obra amb la màxima implicació de la prefabricació en pro de la reducción de temps de construcció i de costos per poder guanyar en qualitats d’acabats, llur durabilitat i desmuntatge en acabar son cicle de vida útil .
• Es important també fer penetrar l’exterior circumdant que ens remembre que cal ser regenerat igualment.
• Hom es tracta de tamisar l’entrada de llum exterior per estalviar al màxim el consum interior de manera passiva.
• Sud: Terrassa exterior amb llum natural permanentment durant tot l’any i, alhora, servisca de parasol per a les activitats desenrotllades en planta baixa.
• Matisant i minvant a voluntat la seua incidència segons l’ estació climatològica.

• REPRESENTACIONS VOLUMÈTRIQUES. INFOGRAFIES:

Apareixen el segon slidershare superior

VISTA EN ESBIAIX DES DEL NORD-EST: Veiem la realització amb concret blanc d’alta resistència. Observem l’accés principal que deixa penetrar la llum. També el grans finestral esgarrats. Fóra recomanable l’ús d’algun element de control de la llum.

En la façana nord, que dóna al gimnàs, tenim la doble altura i l’entrada de llum a través del parament de U-glass.

Vista des de l’angle sud-est.  Veiem la continuïtat espacial de vestíbul i Sala Multiusos amb la terrassa exterior. Per això té una concepció polivalent espacial. La representació de la infografia amb el seu fondo actual nos impel·leix a acoblar dit entorn a la implantació d’una peça contemporània, que sia respectuosa amb tipologies tradicionals del barri/ciutat.

Vista D’OCELL des de l’angle SUD-OEST. En ella podem apreciar l’ús de la coberta vegetal que infon un gran estalvi energètic i d’ús només veure-hi els horts urbans, manteniment d’instal·lacions com ara l’ascensor, el parallamps i climatització.

Plaque solars i fotovoltaiques, eixides de fums, etc. que no s’han traçat per ser motiu de major profunditat que aquest mer avant-projecte i ideació.

• DISSENY GRÀFIC I INDUSTRIAL:

Hom planteja el disseny d’un logo que representa el volum de l’edifici, amb forma de nau a la deriva. Aquest logo s’usarà tant per al packaging, com per a la representació gràfica del centre a nivell intern i extern.

S’hi presenta de la següent forma que hem col·locat al segon slider:

D’una banda, el logo anirà acompanyat de la denominació del centre “Centre Cívic Cabanyal-Canyamelar”, que alhora s’utilitza el joc de la inicial per tal de representar els 4 elements. S’aprofita la inicial per a augmentar la seua grandària considerablement i emfasitzar la designació del Cabanyal-Canyamelar, coincidint-hi amb la sigla del Centre i de Cívic.

Prenent idees dels seus antecendents ambientals, geogràfics i culturals vam idear una solució que revertia la idea de Frank Lloyd Wright per al Guggenheim de Nova York.

Si ell recorria interiorment les diverses plantes, nosaltres ho feiem per l’exterior com a punt de guaita mòbil del conjunt de la ciutat.

Al buit central passarien tots els esdeveniments, àdhuc, petites simulacions de terratrèmols. Mentre els ascensors panoràmics traginaven visitants fins el cinema Imax instal·lat a l’última planta.

Vam aportar-hi dos solucions de vídeo:

1. Una casolana amb música Indie d’Òscar Briz, més pausada que s’addia a la idea original.

I la 2ª muntada per l’Àlex Carbonell, més Heavy Metall, més sincopada visualment. On s’hi implementava el procés constructiu prefabricat i l’organització urbanística de l’entorn proper.

València ciutat està convertint-se un pol d’atracció del turisme centreeuropeu, que inverteix per a tindre una propietat prop de la Mediterrània. Fa un mes uns d’ells van contactar amb l’Estudi a causa del web de l’Estudi. No ens ho podíem creure. Hi havien adquirit un habitatge que els servira de sopluig vacacional i, possiblement, també de casa de retir en jubilar-se. No es situa en un lloc prop de la platja. No. Sinó en un barri popular de classe mitjana. Un edifici dels anys 1920′. A nivell interior de l’Estudi ens va encoratjar el record de la pel·lícula Portiere de Notte que desenvolupava les escenes interiors en el complex habitacional Karl Marx Hof vienès.

Els calia un “claus en mà” i van contactar amb nosaltres. Ens comuniquem en anglès. Per això no existeix cap referència que puga desvelar res. Una distribució que han volgut mantindre, unes noves instal·lacions, renovació de particions i portams tant a exterior com a interior. Com ens han comentat el que els interessava era un bon preu, qualitats mitjanes, un bon oratge i una ciutat neta, tranquil·la, i on encara l’escala fóra humana. I on els desplaçaments foren senzills com l’ús de la bicicleta que al seu país és massiu. L’existència d’un gran parc en girar la cantonada del carrer on s’ubica l’edifici ajudà molt a fer la tria.

Ens vam presentar al concurs de disseny del logo del Partit Demòcrata Europeu Català per tal d’exercitar-nos en pugna amb els grans publicistes. Sabíem que teníem amb l’entrebanc d’ésser uns diletants que, de tant en tant, hem dissenyat cartells per a promocions immobiliàries i articles gràfics de venda.

La professió de dissenyador gràfic requereix d’un gran domini d’una extensa gamma d’eines conceptuals: semiòtica, tipografies, imagineria, història de la iconografia, etc.

Però nosaltres no tenim vergonya !

Més que res, perquè confiàvem a fer un logo diferent, punyent i carregat de significació per a crear la marca. El primer inconvenient fou la lletgesa i llargària del nom: partit-demòcrata-europeu-català. Una llonganissa. Per tant calia escapçar-lo i reduir-lo. Volíem mostrar l’europeisme intrínsec, però No l’actual, sinó aquell que era  de les nacions d’Europa, no dels actuals estats, per això mantenim les estrelles de la U.E. en referència mariana, fugim del blau-marí i inserim un blau més atzur mediterrani. Alguns ens han dit que quedava massa americà, doncs és clar, conceptualment volíem  pouar sobre el sentit humanista i, sentit col·lectiu, de la gènesi dels EUA front el populisme d’extrems que tant de mal produí a Europa durant el segle XX. Una de les estrelles hi havia d’ésser la de la llibertat d’Estat Català de les dotze marianes, per això l’incardinem dins de la C, seguida de l’A brossiana, com a peça rotora d’eixa nova Europa del segle XXI.

Com si l’exposició de Jasper Johns a l’IVAM de fa uns anys no ens haguera influït!

Ja sabem que això duia aparellada una gran confusió i abarrocament del disseny contra la seua síntesi.  Però tampoc no volíem a renunciar en què creiem i expressem. Malauradament dues setmanes tampoc no ens van donar temps per depurar i millorar-lo.

La tria de la tipologia Swis, tampoc fou casual. Com la situació sud-occidental d’on surten els raigs que encalcen quatre estrelles europees.

Tanmateix, el requeriment en aquest cas ja era de divisió d’honor. La creació d’una marca. Ja ens vam presentar amb les mateixes condicions al logo d’ERC. Amb tres propostes de caire japonès. I vam fracassar. Res de nou. N’estem acostumats.

En ambdós casos el resultat ha estat el mateix: un exercici d’aprenentatge. Una volta més la fugida d’aquella llufa que em penjà el meu tutor Josep-Lluís Ros i Andreu: “professionalment..ho faràs bastant bé, però mai no seràs un arquitecte estrella, doncs peques de tastaollisme i dispersió“.

Amb el pas dels anys m’adone que, certament, el retrat fou bastant fidedigne.  Nogensmenys, eixe tastaollisme condueix a tindre una curiositat foramida per tot allò que és art en el sentit més planer del terme. Per a mi , tot allò que afecta el món.

El que condueix a un eclecticisme que a hores d’ara sembla malatís i mal vist.

El dia que en faça la síntesi serà gloriòs !

https://issuu.com/josepblesa/docs/2016-11-18.lliurament

Quan estàs il·lusionat per aconseguir un disseny total malgrat que eres conscient de la impossibilitat d’abastar-ho tot t’impliques tot i que els promotors no et seguisquen del tot.

La societat actual és així. Ací i a les antípodes. Malgrat que hi ha una veueta interior que crida a fer-ho. El restaurant “Tapas Canalla” a Moraira (Marina Alta) ja és en marxa i en el camí ha quedat un parell de dissenys industrials. Una cadira i una taula.

Teníem un topall de 38 € de cost. 50 unitats i la possibilitat de comercialització futura.El mateix nom “canalla” ja induïa a fer un mobiliari fins a cert punt punxegut i perillós si usem una estètica un pèl murri.

Unes planxes d’acer de 3 m/m, una talladora de làser que només feia talls rectes, unes posts de tauler DM contraxapades, uns cargols, un soldador, una trepanadora  i uns taps de polietilè rectes i moltes ganes.

Un cert homenatge al mobiliari de Gerrit Rietveld i al neoplasticisme.

Des de 1984 que començàrem aquest treball com a estudiant d’arquitectura tècnica, després com a arquitecte a les ordres del catedràtic, però sobretot amic, en Rafael Soler i Verdú. L’home que més sap de cúpules valencianes actualment.
Possiblement les estructures antigues més agosarades de tot Europa en la seua execució. Extrem aquest força desconegut entre els propis valencians. Formàvem un equip molt cohesionat i amb força interés per la recuperació patrimonial. Presentàrem el treball en 1986 i tardaríem anys per a poder intervindre-hi. Seria en 1991, ja sent arquitecte i treballant a les ordres del mestre Soler.

Sent no poder trobar la nostra proposta. Heus ací la “literatura” sobre una proposta urbana al centre urbà de la ciutat de Sueca.

AVANTPROJECTE D’EDIFICI AMB PASSATGE

PEATONAL COMPOST DE LOCALS, HABITATGES I

 GARATGES

SITUACIÓ: CARRER DE BARRASÍ i CARRER DEL DOCTOR PESET I ALEIXANDRE

PLA REFORMA INTERIOR CARRER BARRASÍ. UNITAT DE EXECUCIÓ

 SILLA (L’HORTA SUD)

 1. MEMORIA JUSTIFICATIVA.

Aquest avantprojecte té per objectiu desenvolupar la U.E. (Unitat d’Execució) del (PRI) Pla de Reforma Interior del carrer del Barrasí a Silla.

L’unitat d’execució es va desenrrotllar mitjantçant el corresponent programa (PDAI) que tenia per únic objectiu formalitzar l’actuació unitària que permet la construcció d’un edifici integrat al seu entorn, i que funcionalitze el pas peatonal públic a través dels passatges assenyalats

El Pla General d’Ordenació preveia i mantenia l’obertura d’un vial que connectara el dit carrer amb el de la Llibertat per tal de millorar les connexions de vehicles la qual determinació trencava totalment la morfologia de les parcel.les i edificacions tradicionals, en pro de la filosofia de prevalença vehicular que primava i orientava el Pla Parcial del Polígon I de Centre Històric aprovat el 18/12/1969.

En aprovar-s’hi el PGO de 14/10/1992, hom pensà a reconduir tal situació que dóna lloc a l’actual imatge desarrollista i mancada de caràcter propi, qualitat estètica i contemporaneïtat. Les urbs no són estàtiques i cal la seua renovació, tot fent relectures que actualitzen i contemporanitzen el desenvolupament de la  societat que és la seua propietària i hereua, tot respectant-se a sí mateixa.

Recuperant-hi espais evocadors, alineacions i morfologies tradicionals, mitjançant la seua actualització i relectura morfotipològica. Com s’està fent, a hores d’ara, mitjançant l’Ordenança Especial de Recuperació de l’Alineació.

Salvant les distàncies d’escala urbana, podem emmirallar-nos en ciutats com ara Munic, Amsterdam o Florència i els seus conceptes d’aplicació urbanística, on en l’actualitat existeix una presa de consciència de que l’espai urbà -domèstic i públic- és un factor de qualitat de vida dels ciutadans així com l’augment de la seua peatonalització en pro de les interelacions personals, el comerç al detall, etc. En definitiva, un redescobriment del model de ciutat a la europea i la seua sinèrgia. On els vehicles tenen un ús més restringit.

Altrament, hem pogut observar la manca de garatges en semi i soterranis, fruit de la proximitat de l’Albufera, nivells freàtics alts, etc. Tanmateix les condcions tecnològiques no són les dels nostres avis. Un ús més adequat dels cotxes comporta, igualment, a aprofitar més i a esbandir dels nostres carrers tant de vehicle que estrangula les circulacions dels vianants i dels altres vehicles. Tot i que millora la custòdia d’aquests.

Temps era temps, aquesta zona comprén els teixits urbans tradicionals majoritàriament d’habitatge unifamiliar, conegudes com a cases de poble, tenint una denominació genérica de Casc Antic. L’edilícia de cinquanta anys ençà, ha comportat la substitució d’aquesta tipologia per la del ús actual global dominant del centre históric que és de Residencial Unifamiliar i Residencial Plurifamiliar. I una notable degradació urbana, cal a dir-ho, també.

La intenció d’aquest avantprojecte consisteix a conjuminar en una sola d’intervenció tot allò que se’n desprén del PRI, afegint-ne la relectura de les façanes que s’acullen a:

1)  Parament llis, a l’antiga, amb l’eliminació de qualsevol sobreïxent, tret de la marquesina superior que s’alínea amb els edificis confrontants i mitgers amb ell, en la mida del possible.

2)  Una relectura dels buits apaïsats al c./ de Barrasí, que lliga amb una visió perspectiva de major escala i penetració visual, des de la cruïlla de la rambla de la Independència.

3)  Una composició igualment apaïsada dels buits, vista des de l’estretor del c./ Dr. Peset, que encara s’esbiaixa més en els que s’endivinen venint des del c./ de la Llibertat., compostos amb la mateixa llum que l’obertura del passatge.

4)  El desnivell entre carrers s’hi salva des del c./ Dr. Peset per la inserció d’una escalinata i rampa de minusvàlids per accedir a la plataforma que és el passatge.

5)  El caràcter urbà del passatge es potenciarà amb la inserció de plantes, testos (cal recordar que a sota tenim el garatge) en superfície, escultures i llum. Alhora que serà la cota d’accés als locals i edifici domèstic són situats a planta baixa.

6)  Per últim cal advertir que totes les entrades particulars als habitatges s’hi produeixen per passadissos de relliga metàl.lica que no impedeixen l’entrada de llum i aire, no sent-ne considerades com a superfície construïda. Tenen la doble funció de pas i de brise-soleil.

7)    Igualment s’ha fet una relectura de la composició tallant l’edifici amb una marquesina a l’alçada del sostre de planta d’habitatges segona. Retirant l’edificabilitat sobrant que conforma la planta d’àtics per a evitar dita sobreelevació des dels congostos carrers, sols detectada des de la visió des de la cruïlla de la rambla.

8) Els materials que s’hi preveuen són un aplacat de marbre blanc (dolomita?) als paraments de tot l’edifici, amb franges estretes horitzontals de negre marquina.  Els elements centrals de les finestres que serveixen de separacions i ocultació de pilars, etc, aplacats enretirats de marquina igualment. Tot pel caràcter més representatiu que es vol imprimir als exteriors, mentre que a l’interior vol tindre un caràcter més quotidià (domèstic) i actual mitjançant la inserció de vidre i acers inoxidables.  L’escala serà d’escalons volats ancrats i sobreïxents des del mur de formigó vist apegat a la mitgera vista des del pati del passatge.

9)  El paviment urbà serà de pedra grisa de Sant Vicent dels Horts 30 x 30 cm.

10) Els pilars en planta baixa seran folrats de planta d’acer inoxidable. El fals sostre serà cobert amb lames de fusta envernissada d’exteriors.

2. SUPERFICIES DE L’ACTUACIÓ.

SUPERFICIES CONSTRUIDES PER PLANTES

PLANTA SOTERRANI………………………………………..478,24 m².

BLOC C/ DR. PESET ALEIXANDRE

           P. BAIXA                                                                  70,50 m².

            P. PRIMERA                                                           123,33 m².

            P. SEGONA                                                           123,33 m².

            P. ÀTIC                                                                     76,22 m².

     TOTAL SUPERFICIE BLOC………………………………393,38 m².

BLOC C/ BARRASÍ

            P. BAIXA                                                                  138,92 m².

            P. PRIMERA                                                            232,91 m².

            P. SEGONA                                                             232,91 m².

            P. ÀTIC                                                                     169,43 m².

             TOTAL SUPERFICIE BLOC…………………………774,17 m².

 ELEMENTS COMUNICACIÓ VERTICAL

            P. BAIXA                                                                 38,00 m².

            P. PRIMERA                                                           21,13 m².

            P. SEGONA                                                           21,13 m².

            P. ÀTIC                                                                  21,13 m².

             TOTAL SUPERFICIE BLOC……………………..101,39 m².

 SUPERFICIES CONSTRUIDES PUBLIQUES

            PASSATGE C/ DR. PESET ALEIXANDRE           52,83 m².

            PASSATGE C/ BARRASI                                       85,13 m².

            PATI INTERIOR                                                  106,80 m².

            TOTAL SUPERFICIE PUBLICA…………………244,73 m².

 SUPERFICIES CONSTRUIDES TOTALS

             P. SOTERRANI                                                      478,24 m².

            P. BAIXA                                                                  247,42 m².

            PATI INTERIOR (NO COMPUTABLE)                106,80 m².

            P. PRIMERA                                                            377,37 m².

            P. SEGONA                                                             377,37 m².

            P. ÀTIC                                                                     266,78 m².

             TOTAL SUPERFICIE        ACTUACIÓ  1747,18 m².

 SUPERFICIES CONSTRUIDES SUSCEPTIBLE D’APROFITAMENT

            P. BAIXA                                                      247,42 m².

            P. PRIMERA                                                 377,37 m².

            P. SEGONA                                                 377,37 m².

             TOTAL SUPERFICIE    D’ACTUACIÓ  1002,16 m².

 QUADRE RESUM DE L’EDIFICABILITAT

EDIFICABILITAT PRI BARRASI               1025,40 m²t.

EDIFICABILITAT CONSUMIDA              1002,16 m²t.

EDIFICABILITAT SOBRANT                        23,24 m²t.

             A València, a data de dèsset de desembre de dos mil tres.

            Sgt: ESTUDI D’ARQUITECTURA JOSEP BLESA S.L.U.

Un monument a la ciència. Obra del frare oratorià Tomàs-Vicent Tosca i Mascó. El “frare de les ratlletes” ens ofereix missatges simbòlics com el “compàs” presidint tot el frontó triangular. Al costat d’un rellotge de sol. Any 1736.

I qui vulga entendre, que n’entenga !

[slideshare id=44722351&doc=p03-150216041453-conversion-gate01]

Durant la dècada dels vuitanta hi hagué un concurs d’habitatge social a Berlín, simultàniament els nostres professors, encapçalats per Josep-Lluís Ros i Joan Blat proposaren que agafàrem una petjada de bloc de l’illa de cases del concurs i que hi incloguérem la nostra proposta junt a les figures arquitectòniques com Aldo Rosi (mireu-li la “cafetera” que va fotre!), Giorgio Grassi, Hans Hollein, Vittorio Gregotti, Rob Krier, John Hedjuk, etc. Considere que aquesta fou un exercici il·lusionant i engrescador. Pocs anys després vaig visitar les obres i emplaçament i considere que no haguera desentonat gens ni mica la proposta. La proposta lliurava totes les façanes i els envans eren mòbils.