Haikus

Alguns haikus del llibre Haikus en temps de guerra, escrit el novembre de 2001 pel poeta Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003).

Aquests haikus fan referència a les Guerres de Iugoslàvia  (1991 – 2001)

 

A quin paisatge

poden adscriure els somnis

els sense pàtria?

 

Des del capvespre

d’una mirada incerta

l’infant pregunta.

 

L’oreig recorda

la blava llum dels dies

perduts per sempre.

 

Diré Kosovo

per dir el buit que culmina

l’horror del segle.

 

Clarors, desficis,

qui pot tornar els estímuls

de l’esperança?

 

 Algú desperta

de tant en tant la fera.

Maleït sigui!

 

Quan el vent torni

no trobarà cap arbre

ni cap mirada.

 

El vol sinistre

dels grans ocells de presa

confirma l’ombra.

 

Enrera queden

els dies plàcids. Ara

tot són angoixes.

 

Absurda, lenta

s’allunya la corrua.

Cap on fa via?

 

El buit per tota

resposta, quan més falta

fa una mà estesa.

 

La pau, pregonen,

i amb la boca petita

criden la guerra

 

Es repeteixen

un altre cop les velles,

tristes imatges.

 

Les giragonses

del record, com un ritme

per sobreviure.

 

No hi ha fanfarres

pels perdedors, sols l’ombra

que els acompanya.

 

Des de l’angúnia

del fang i la misèria

hi ha uns ulls que ens repten.