marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de desembre de 2022
0 comentaris

PERFUM DE LLIMONA

Arriba el capvespre amb un solo de trompeta que ho fa tot creïble, que ho torna tot aigua, que a tot hi posa perfum de llimona. Recorda que ha somniat que una dona deia uns versos extraordinaris asseguda a l’ampit d’una finestra amb cortines fetes de ganxet que emblanquinaven la llum que fendia amb interès d’entomòleg. I recorda que ha tengut peresa d’aixecar-se per escriure’ls i ara es lamenta de no recordar-ne cap paraula. No sap què hi fan, en l’intent de recordar el somni, un grup d’abelles que amb els seus  cinc ulls reconeixien la seva veu i les fa dansar com si en els fiblons hi duguessin sabatilles de ballet. Què deien els versos? Oli a la mar, el pit sagnant d’una oronella… pot ser. I l’olor de llimona que intensifica el solo de trompeta.

L’ARMADURA DE L’HIMNE
13.06.2020 | 7.56
A TOCAR DE LA MAR
03.01.2016 | 5.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.