marginàlies

Arriba el capvespre amb un solo de trompeta que ho fa tot creïble, que ho torna tot aigua, que a tot hi posa perfum de llimona. Recorda que ha somniat que una dona deia uns versos extraordinaris asseguda a l’ampit d’una finestra amb cortines fetes de ganxet que emblanquinaven la llum que fendia amb interès d’entomòleg. I recorda que ha tengut peresa d’aixecar-se per escriure’ls i ara es lamenta de no recordar-ne cap paraula. No sap què hi fan, en l’intent de recordar el somni, un grup d’abelles que amb els seus  cinc ulls reconeixien la seva veu i les fa dansar com si en els fiblons hi duguessin sabatilles de ballet. Què deien els versos? Oli a la mar, el pit sagnant d’una oronella… pot ser. I l’olor de llimona que intensifica el solo de trompeta.