marginàlies

Vora el caliu, havent fent la sobretaula mirant el foc donant-ho a les històries que mai no s’esvaeixen, mirant “Persona”, d’Ingmar Bergman, i amb el moix a la falda. Probablement sigui el millor pla per a un dissabte horabaixa de tardor agitada. I deixar-te prendre per un blanc i negre esplendorós, i aconseguir entrar en el silenci eixordador de l’Elisabet Vogler, interpretada per Liv Ulmann, i la incontinència verbal de la infermera Alma, que interpreta Bibí Andersson, i que no parla debades. I veure com intentes sortir de tota mena de laberints bergmanians i adonar-te que, certament, per molt que et vulguis abstreure de la vida, la vida s’escola sempre i si no troba escletxes, les crea.