marginàlies

A Can Gazà l’eclecticisme campa a l’ample, com ha de ser en una llar singular amb tints ben precisos de surrealisme. En atansar-se Nadal –temps, d’altra banda, gens benvingut per als estadants per raons profundes- aquest eclecticisme arriba al seu zenit en el muntatge dels ornaments que tipifiquen aquestes festes.

L’encarregat d’aquesta tasca és el coc gazanenc, Jaume Santandreu, que en cada escenificació invita a la bellesa i a la reflexió –a la bellesa de la reflexió-, com no pot ser d’altra manera en un esperit inquiridor sense indulgència. Enguany ha muntat el betlem a l’entrada noble del casal, damunt una caixa mallorquina que resisteix cops i corcs, tot canviant les figures per tres símbols: l’Alcorà, la Bíblia i el bust d’un Buda. I per exasperar més l’eclecticisme, un arbre artificial nadalenc que no els aombrar-los, sinó que els il·lumina.

El resultat no pot ser més espectacularment inspirador.