Les menudències guanyen a les transcendències, proclama el profeta i coc en cap del casal dels intocables nostrats, de la mateixa manera que la contundència dels detalls marca indeleblement el batec de la vida tota. Per això, assenyala el profeta en coc, la vida humanal no val més que la d’un me o la d’un gall. Efectivament, si desapareguessin les abelles i amb elles la pol·linització, ho sap tothom, la supèrbia humana podria extingir-se. I la nostra extinció, la humana, per ventura seria beneficiosa per a les altres espècies que pateixen la nostra vilesa.
I com diu el senyal castellà de la fotografia, no tirarem enderrocs i escombraries on sigui, on ens trobem, però també cuidarem els marges, molt millor de com ho feim amb els marginaires, i la vellesa que no pot pus dels ametllers. I també deixarem d’abocar ciment i asfalt on no cal, i farem que la terra pugui nodrir els fruits que és capaç de fer retre. Un pla menut, al detall, que tanmateix no interessa als que ens imposen els interessos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!