marginàlies

Fent el cafè de mig horabaixa, recordant que avui fa dos-cents trenta-un anys que morí Mozart, pensa que, on sigui, ha d’escriure sens falta que els punys es forgen en els marges de l’habitud, de la socialització que més importa a qui mana i del gregarisme que avorreix i aliena. Algú ho llegirà i per ventura hi estarà d’acord, es diu com a consol. No ho dirà, el lector interessat, però farà anar el cap en senyal d’afirmació. I també pensa que ha d’escriure que qui no té res ho té tot per acabar capolat pel germà proïsme; que el proïsme declara guerres i executa hipoteques, i et lleva sostres, i t’apuja el preu de la supervivència, i et fa sentir músiques ofensives, i frueix de fer patir els noninguns, els intocables de totes les cultures.