Anit, els meus preceptors posaren les figures al betlem del seu oncle Esteve, un prodigi de creativitat en el que no hi manca res –la línia del seu cel és el de Bunyola- i on hi tenen cabuda, a banda de les peces imprescindibles, les figures d’alguns membres de la família fetes amb precisió per l’oncle. Detalls infinits, en definitiva, en els que hi pots perdre el temps que vulguis per enjogassar l’ànim.
Per als que l’esperit nadalenc va escarransit o està definitivament apagat, veure l’interès i el goig dels preceptors col·locant les figures en el lloc que consideraven millor, encenia novament la flama de la il·lusió. I no cal amagar-se’n.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!