La cantant joveníssima del grup que fusiona tota mena d’estils no surt de la penombra, com si no volgués ser centre de res més que d’allò que diu i insinuant el que diria. Té la veu marcadament nasal i afrancesada perquè qui l’escolti pari esment, també, al que no canta. I quan converteix en cant
La claror del dia no portava gens de rancúnia ni es deixava endur per cap prejudici. Fendint l’horitzó que li permetia no tenir cap pensament tèrbol ni atribolat, no es planyia de no conèixer cap discjòquei de renom, ni cap cantant de reggaeton, ni d’haver entrat mai a cap discoteca enorme plena fins a vessar
Ens és tan necessari armar una intifada contra l’envaniment de tot el que ens limita el desig persistent i ens omnipresencia la precarietat que no val gens la pena cridar al buit que som molt més que una resposta condreta a una pregunta insidiosa i toixa.
Voldria saber fer dir punyentment a un piano el punt d’angúnia que no el deixa fer a plaer, que l’amenaça i l’intimida, que li mostra ribells de sang encara calenta perquè s’anguniegi; que li separi el dit poderós de la llaga mare que fa que tot el que l’envolta li tiri pedres. Voldria expressar en
Com més mig acluquem els ulls més clar veurem el joc d’ullals que ens calen per esquinçar prou la carn tirosa de les hores. Per això cal callar per fer-nos sentir, per poder demostrar nítidament que percaçam el mot clau, la paraula deu.
La muntanya s’engoleix el tren estibat de badocaires vinguts de lluny quan les ombres encara cerquen els volums, just en el moment en què les tortugues donen per acabada la còpula. Qui ha obert, neguitós, la finestra no para esment en res d’això, només acluca els ulls per tornar a sentir ben nítid el so
“De vegades, durant una temporada també es posaven a la venda altres bestioles: precisament aleshores hi havia una dotzena de sargantanes, originàries de Mallorca, fredes, negres, amb la panxa blava, que en Pilgram alimentava donant-los talls de cucs de la farina i, per postres, raïm”. Aquest paràgraf fa part del conte “L’aurelià”, de Vladímir Nabókov,
La veu poètica d’Antoni Vidal Ferrando és ben identificable. Una veu que sempre diu sense estridències, com si no trencàs cap plat, però que trepana sense misericòrdia; assenyala nítidament els dits i les llagues que cal furgar per imperatius de dignitat. I això fa a “Si entra boira no tendré on anar”, Premi Carles Riba
Demà, és sant Llibre, el dia que fan festa les Jordines, els Jordis i variants, i les roses. És la festa més civilitzada, si va a dir ver: celebrar tots els mons i totes les històries possibles, amb els seus corresponents personatges; tots els pensaments i les vies d’oxigen que obren en tots els camps
Segons sembla, és probable que alguns establiments hotelers de les illes hagin de tancar o, si més no, hagin de reduir la seva cabuda perquè un nombre important de treballadors fixos discontinus –o els que podrien signar un contracte de treball- no es poden incorporar a la feina perquè no troben lloguers dignes a preus
Qui feia camí cap a la mar silenciosa posà un voltor on més falta feia per desembromar els panorames ferits als ulls i a les mans oferidores, i fer callar el xerric turmentós del plany i evitar les portades de les paraules que reneguen de les disfresses i s’acaren sense protecció a l’origen embastardit del
Jakov és macedoni, fa més de set anys que abandonà ca seva ningú no sap per quines raons i acabà a Palma vivint en i del carrer. Alcohòlic sever, fa un any i mesos requerí hospitalització per problemes respiratoris seriosos que res tenien a veure amb la covid. Indocumentat –li robaren els papers- i caquèctic,
Havia perdut l’adjectiu primcernut i no sap ben bé per què l’ha trobat contemplant les clívies. No són lligadores, les flors acampanades i l’adjectiu, per molt que s’afanyi a trobar-hi el detall o el motiu que els encolli. En no ser l’efecte penetrant de la bellesa que exhalen les flors, que s’hi mira a l’hora
Avui, dia de Pasqua, també és el dia Mundial de l’Hemofília, el Dia Mundial de la Lluita Camperola, el Dia de les Padrines i dels Padrins joves, el Dia de l’Apreuament de les Rates Pinyades i el Dia Europeu de la Informació Juvenil. També celebren el sant els Acaci, Anicet, Arnoald –de Metz-, Robert –de
Pier Paolo Pasolini veié en l’Evangeli segons sant Mateu, en una lectura que va fer a Assís, tanta poesia com energia vital i decidí de transmetre-ho cinematogràficament amb una força aclaparadora. Segons digué, hagués pogut desmitificar la figura de Crist i tot el que s’ha construït al seu voltant, però tanmateix no hagués pogut desmitificar