marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 d'abril de 2022
0 comentaris

L’HOME EN BECEROLES

Pier Paolo Pasolini veié en l’Evangeli segons sant Mateu, en una lectura que va fer a Assís, tanta poesia com energia vital i decidí de transmetre-ho cinematogràficament amb una força aclaparadora. Segons digué, hagués pogut desmitificar la figura de Crist i tot el que s’ha construït al seu voltant, però tanmateix no hagués pogut desmitificar la mort.

Intentà fer la pel·lícula a Palestina, però la trobà massa occidentalitzada. Volia apropar-se a la humilitat de l’home en beceroles i trobà el seu territori a la seva Itàlia, a Cutro, Crotone i Matera. Allí també hi trobà la Maria jove, l’al·lota de 14 anys Margherita Caruso, que amb el seu esguard absolut ho transmet tot i que ja adulta serà interpretada per Susanna Maria Colussi, la mare de Pasolini.

No li varen caldre excessives paraules, a Pasolini, per dir el que volia –en tenia prou amb el paisatge i l’expressió dels intèrprets- però va ser prou generós amb la selecció musical per acabar de d’arrodonir el seu Evangeli: de l’original de Luis Enríquez Bacalov i Carlo Rustichelli, passant per fragments de “La Passió segons Sant Mateu” de Bach i passatges dels seus concerts per a violí i oboè en re menor i del concert per a violí en Mi major; seguint pel Mauerische Trauermusik en Do menor i Quartet-dissonant, de W. A. Mozart; la Cantata número 1 d’Alexander Newski, de Sergei Prokofiev; i acabant amb el Glòria de la Missa Luba i l’Espiritual negre “Sometimes I Feel Like a Morherless Child”.

Inesgotable.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.