marginàlies

Demà, és sant Llibre, el dia que fan festa les Jordines, els Jordis i variants, i les roses. És la festa més civilitzada, si va a dir ver: celebrar tots els mons i totes les històries possibles, amb els seus corresponents personatges; tots els pensaments i les vies d’oxigen que obren en tots els camps perquè la llibertat pugui córrer a l’ample.

He tengut la sortada de viure aquest goig des de rere la parada, el lloc dels llibreters; com a escriptor convidat a signar i a conversar amb els lectors, i com a lector que reverencia els llibres. I des dels tres angles la vivència és la mateixa: el guster calfredant de veure com el llibre és capaç de concitar tanta atenció a una veritable gernació de gent. No deixa de ser una raresa, certament, que civilitza –ja m’enteneu- distingeix i valora els que feim els Països Catalans.

No ens deixem endur pel reduccionisme del mercat que imposa, al final de la jornada, la llista dels llibres més venuts. L’autèntica llista hauria de ser la dels llibres més llegits i comentats. Així i tot, demà és obligat sortir al carrer i mirar, remenar i comprar llibres tenint sempre present que de “llibre” a “lliure” només hi va una lletra.