marginàlies

“De vegades, durant una temporada també es posaven a la venda altres bestioles: precisament aleshores hi havia una dotzena de sargantanes, originàries de Mallorca, fredes, negres, amb la panxa blava, que en Pilgram alimentava donant-los talls de cucs de la farina i, per postres, raïm”.

Aquest paràgraf fa part del conte “L’aurelià”, de Vladímir Nabókov, inclòs a “Senyals i símbols”, recull seleccionat i traduït per Marta Nin, editat per Godall Edicions. El conte, evidentment, és deliciós i m’ha sorprès molt agradablement trobar-me amb aquesta referència a Mallorca. No sé si Nabókov va venir mai a Mallorca cridat per les papallones, com diuen que els escarabats cridaren l’interès inicial de l’Arxiduc Lluís Salvador per les illes Balears i Pitiüses. Nabókov des dels 7 anys col·leccionà papallones i durant l’any 1941 en dibuixà milers d’ales i genitals per al Museu de Zoologia Comparada de Harvard. I en aquest conte, precisament, el protagonista té una botiga de papallones.

I fins que m’he trobat amb la dotzena de sargantanes mallorquines a la botiga nabokoviana de Paul Pilgram, atenent l’afecte tan bonifaci que em feia la lectura, em deia que, a l’hora de recomanar la lectura corrent, activa i crítica, no ens hem d’oblidar de dir que llegir és, també i sobretot, salut.