Regina Ferrando

Després d’un llarg any de pandèmia, envoltat de dubtes, incerteses, por i vicissituds, se’ns planteja una mena de solució que no ens plau a tots perquè no ens deixa abandonar la incertesa i estem massa acostumats a les seguretats a qualsevol preu.

Doncs, mireu, per primera vegada en la nostra esquifida història, estem davant d’un mateix problema, del qual ningú, ara per ara, en coneix la solució i tots, TOTS, anem a les mateixes palpentes, tenim les mateixes dificultats i estem igualment exposats.

Virtuts de la situació: que tots estem allà mateix i que tots, inclosos científics, polítics i personal sanitari, sense excepció, s’han posat junts a treballar per un mateix objectiu: la resolució del conflicte sanitari. En contrapartida, en haver-hi molts diners que s’hi belluguem hi ha una florida de les perversitats humanes que sovint es fixen molt amb els guanys i massa poc en les persones.

I la resta de la humanitat estem ballant al bell mig d’aquesta barreja d’interessos, amb l’única intenció, nosaltres sí, de salvar la pròpia pell, la de la nostra família, amics, coneguts i el màxim del col·lectiu humà.

És evident que tots plegats som conillets d’índies d’un gran experiment a nivell global que esperem que surti bé. No ens hem mogut de la por i la incertesa, però sí que alguns hem decidit jugar un joc, que al principi ens podia semblar macabre i que ara, en la mesura que més persones s’hi comprometen s’ha convertit en solidari.

Així, molts ens hem apuntat a fer confiança als nostre científics i investigadors, convençuts de la seva honestedat i de la seva professionalitat, tenint en compte que és un dels col·lectius que més ha sofert, juntament amb tots els sanitaris de primera línia, perquè, a part se ser vulnerables com el que més, han hagut d’estar a càrrec dels més vulnerables que han patit aquesta malaltia i acompanyar tots aquells que han hagut de marxar sense l’escalf del seus éssers estimats.

Hi ha moments a la història en què és inevitable prendre partit. Quedar-se al marge és una manera grollera d’eludir la pròpia responsabilitat i, per tant de negar al col·lectiu la solidaritat que ens correspon.

Junts, amb un interès comú, serem capaços de posar el punt i final a aquest període negre que ens ha trasbalsat, ha canviat les nostres vides, però també la nostra manera de veure les coses. Hem de continuar lluitant amb l’esperança d’un món  millor on els conflictes que fins ara ens han tenallat arribin a desaparèixer. Som éssers de llum destinats a eradicar la foscor i hem de maldar perquè les foscors de l’egoisme s’esvaeixin i puguem bastir el món millor que som cridats a construir.

I junts ho aconseguirem, en la mesura que abandonem els nostre interessos personals i ens aboquem a fer viables els interessos col·lectius. Posem-nos-hi tots, units en força.

Regina Ferrando i Ferran

Trobaràs els escrit publicats, amb anterioritat, al web: reginaferrando.simplesite.com   

e-mail:regina@reginaferrando.cat

6 de maig de 2019