Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (8).

30 de maig de 2020

Diaris i revistes

(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes errades, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte): La

El virus i l’italià (8).

29 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs..., Llibres i literatura

(La sèrie comença aquí) La relació de persones que ens han ajudat a l’A. i a mi a entendre millor Itàlia i la seva cultura la tancaré amb un parell de noms més. Tot i això, espero que la nostra fada de la fortuna continuï aportant-nos en el futur noves i sàvies coneixences i que,

“Com estàs, Montserrat?”: la nova Ona Llibres obre les portes.

28 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs..., Llibres i literatura

El dilluns passat va obrir les portes la nova llibreria Ona en un local de grans dimensions i obert a múltiples funcionalitats situat en el número 94 del carrer de Pau Claris de Barcelona. Coneixedors de la meva relació amb la històrica llibreria Ona de la Gran Via, primer, i després amb la del carrer Gran

El virus i l’italià (7).

26 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs...

(La sèrie comença aquí) Hi ha fotografies mentals dels dies que som feliços. O si més no, dels dies que ens sentim a prop de la plenitud. Amb més o menys fulls tothom en té un àlbum. Ara us explicaré una de les meves fotografies, ambientada a la Toscana. La data correspon a un dels

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (7).

23 de maig de 2020

Diaris i revistes

(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes errades, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte): La

Una ‘amaca’ de Michele Serra i un poema confinat de Mariangela Gualtieri.

22 de maig de 2020

El passat dilluns, dia 18, fent la meva repassada matinera de La Repubblica vaig fixar-me en l’article de ‘L’amaca’ (aquest), la secció que cada dia publica el periodista Michele Serra (Roma, 1954). Primer em va cridar l’atenció el títol, en el qual hi havia l’expressió ‘nuovo di zecca’ que ja va motivar un apunt (aquest) que

El virus i l’italià (6).

20 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs...

(La sèrie comença aquí) A través d’alguna persona coneguda que ara soc incapaç de recordar, a finals de febrer de 2007 l’A. i jo ens vàrem posar en contacte amb la Maria Teresa Gómez Horta, l’única guia catalana acreditada al Vaticà, per veure si entre el 8 i l’11 de març -dates previstes per a

La irresistible temptació de les falses etimologies: ‘nuovo di zecca’ / ‘nou de trinca’.

19 de maig de 2020

Batalletes, Llengua

Els qui tenim el vici de jugar amb les paraules, estrafer les expressions i estirar fins al límit el seu significat amb l’objectiu de dir les coses no pas pel seu nom sinó d’una manera diferent a l’habitual caiem molt sovint en la temptació de les falses etimologies (*). No estem sols: tenim una llarga

Picasso, el retrat de Gertrud Stein i la iuca de l’escultor Ros Sabaté.

18 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs...

Conta la llegenda que quan Picasso, l’any 1906 a París, va pintar el retrat de la seva protectora Gertrud Stein començava a superar l’època rosa i feia les primeres aproximacions al cubisme. Continua contant la llegenda que quan va tenir el quadre enllestit va veure que el rostre no li havia quedat com ell volia i va

Algunes coses boniques d’aquesta setmana segons Gabriele Romagnoli (6).

16 de maig de 2020

Diaris i revistes

(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha escrit aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que publica de dilluns a divendres a La Repubblica. Gaudiu-la força, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes errades, dispenseu-me: l’he feta jo en pla totalment autodidacte): La

El virus i l’italià (5).

15 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs..., Llibres i literatura

(La sèrie comença aquí) Una setmana de maig de 2017 i una altra, també de maig, de 2018 el nostre grup de veterans es va dedicar a conèixer Sicília amb una mica més de deteniment. El primer any la meitat occidental, la de Palermo (és a dir, la que en cap moment té vistes de l’Etna),

“Dos somnis”, de Sanjosex: un gran disc… i un concert en viu dissabte a la tarda.

14 de maig de 2020

Ja fa dies que vaig decidir que parlaria aquí del nou disc que, després de quatre anys de silenci, acaba de treure el bisbalenc Carles Sanjosé, conegut en el món de la solfa i els pentagrames com Sanjosex (vegeu aquí la seva pàgina web) però, embrancat com estic en la sèrie dedicada a Itàlia, havia anat

D’interès pels subscriptors de les Totxanes.

13 de maig de 2020

Blocs i blocaires

Deu ser algun efecte col·lateral del confinament però he detectat que en el darrer mes i mig el nombre de lectors que s’han subscrit a aquest Bloc ha crescut a un ritme superior a l’habitual . El procediment per subscriure-s’hi és molt senzill i, a més a més, no suposa cap cost econòmic, és reversible

El virus i l’italià (4).

12 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs..., Llibres i literatura

(La sèrie comença aquí) Un dia de començaments d’octubre de 2011, vagarejant pels carrerons estrets que van a desembocar al Pont de Rialto –en el districte (allí en diuen ‘sestiere’) de San Marco de Venècia— em va cridar l’atenció una llibreria no gaire gran en l’aparador de la qual s’exhibien tres o quatre llibres amb la

Els viatges que no s’han pogut fer (des de dintre del parèntesi).

11 de maig de 2020

Batalletes, Gent, llocs...

Nota prèvia: L’apunt d’avui té un cert aire de lamentació que m’agradaria aclarir de bon començament. Ho dic perquè suposo que en els temps que estem vivint un escrit com el que ara llegireu pot semblar una frivolitat ja que hi ha gent amb maldecaps infinitament més greus que els que hi exposo. Tanmateix, no