La garsa espluga el llom de l’ovella, que es deixa confiada, i només hi falta una cantilena per ben acabar el quadre del migdia. Qui veu l’escena rere els vidres magres que deixen la via lliure al fred humit, somriu i recorda el temps de la vida encalmada en què se sentia créixer l’ossamenta de
En temps de confinament seria bo treballar la conversa, afinar-la, fer-la més aèria, per ventura. I proveir-la de més mots, ara que tenim temps de caçar-los i aviciar-los. Res millor que fer córrer paraules per empaitar-les i atrapar-les. I per trobar el gust exacte de les coses, refinar la percepció de tota mena de sabors
Dies estranys, certament, en els que domina la inquietud, el desconcert, l’estupor i una por encara esporuguida que pot prendre en pànic en moments puntuals. I el sarcasme, també. En situacions com aquesta del virus letal que ha posat la nostra supèrbia a lloc surten totes les cares més fosques de la condició humana posada
La nit, avui, de textura i densitat és tan impura com arrogant probablement per fer cabal amb un dia dels considerats intensos degut al coronavirus, que ha obligat a prendre decisions molt compromeses i inaudites. De fet, cap a les deu de la nit es podien comptar amb pocs dits els automòbils que transitaven per
El ca que me mira com ho fan les persones que cerquen pessigolles a les mirades –nom Panxo i no fa per ell- m’indica que està al cas de les conseqüències d’aquest maleït coronavirus –que també té nom propi, COVID-19, que tampoc no fa per ell- que, amb la seva fúria intractable i la set
Del contratenor polonès Jakub Józef Orlinski no en sap res llevat de quatre pinzellades per indicar que és jove, bell, atrevit sobre l’escenari i fins i tot amb un punt de descaradura a l’hora de presentar les interpretacions, bé en directe bé en gravacions. El seu més amic, però, atent a la seva distreta voluntat
Es nota el front entapissat de banderes abatudes que enyoren la mar. El rictus àcid, el barret que flastoma, les mans de lladregot d’antany, els dits sense tumbaga. Camina sense passar, desertor del temps, company inseparable de la misantropia. Voldria poder escoltar el que li diu a cau d’orella cada instant però només sent el
La calongina Adia Edicions presenta a la seva col·lecció Llimona Verda la nova novel·la d’Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) “Quan el cel embogeix”. Es tracta d’una baula més de l’obra que està construint pacientment i esforçada l’autor d’ençà de “El brell dels jorns”, poemari editat el 1986. Una obra caracteritzada pel tractament rigorós de les
L’atzar ha volgut que el Dia Internacional de la Dona em trobàs llegint “És que abans no érem així”, d’Empar Moliner, que acaba d’editar Columna. 11 contes de distint pelatge i condició, però tots amb protagonisme i empremta femenins. Per això ha estat una molt bona manera de celebrar aquest dia. Malauradament no abunden les
Es queden les hores provocant el pànic de l’aire que es glaça. Les veus s’avaloten, s’estén la cridòria, callen les paraules. Clama el bleix i l’ànsia el crit enarbora en la llengua exhausta. En l’ermàs del dia sols hi neix la ràbia de qui fou absència.
Proa, en la seva col·lecció “Ossa Menor”, presenta “A tocar”, de Manuel Forcano, obra dividida en dues parts, “Entre la set i la font” , formada per trenta-vuit poemes, i el poema narratiu “Ciutat refugi”. Tanmateix, “A tocar”, tot ell, deixa sentir força les paraules, l’expressió clara de qui tostemps deleja: Per descriure exacte el
Havia arribat prest a la cita i decidí de fer un beure abans de presentar-se al bufet d’advocats. En el bar estret que entrà, hi havia poques taules i a la que esguardava l’entrada, tres homes vells parlaven baixet, com si compartissin un secret infantil. Els únics clients Ell quedà al tasser i, en haver
Caseres de veus silenciades. Esbarts de morts travessen els camps d’ungles esqueixades pels terrossos de la misèria. El vent aquieta les ires i els clams de misericòrdia.
Curull de juguera, després de comprar-se un llapis a un estany antic que encara no ha sucumbit a l’especulació immobiliària, entra en el bar gran i cèntric, dels que sempre tenen gent tot i els preus prohibitius, per llegir i anotar la darrera proposta en vers d’un autor de veu ferma que segueix des que
Després d’una migdiada que li havia deixat un perfum de mal de cap molest, s’ha fet un cafè ben carregat i ha entrat a l’estudi. Sobre la taula gran, un grapat de llibres que, per distintes raons, havia de llegir en uns dies. Els dos que tenia més a l’abast -la novel·la del seu amic