marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de març de 2020
0 comentaris

ELS CONTRAFORTS D’UN INSTANT

La garsa espluga el llom de l’ovella, que es deixa confiada, i només hi falta una cantilena per ben acabar el quadre del migdia. Qui veu l’escena rere els vidres magres que deixen la via lliure al fred humit, somriu i recorda el temps de la vida encalmada en què se sentia créixer l’ossamenta de l’esperit més lliure. De lluny sent el cruixit d’un carro entrat en el pedregar i sent que el desig que té clos en la mà es clivella. Quan es torça la quotidianitat còmode no hi ha res que contingui l’esparverament, es diu sense perdre’s detall del vol de la garsa. El tedi és la pitjor desgràcia que pot patir persona, diu qui està cansat d’espantar mals a qui es lamenta de no trobar mai cap línia recta. Et convé deixar d’estar amb la gent de sempre, l’amonesta, la que espera poc i viu menys, encara. I mai no esperis cap afalac, que tots són impostats. Un ram de muguet, voldria aconseguir el perseguidor de línies rectes per lliurar-lo a l’estanyera que, adesiara, li regala un paquet de tabac tot i saber que li fa mal. És ella, que també l’aconsella de fugir de les amistats que mai no saben què han de fer i de les males lectures, que gangrenen.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.