marginàlies

En temps de confinament seria bo treballar la conversa, afinar-la, fer-la més aèria, per ventura. I proveir-la de més mots, ara que tenim temps de caçar-los i aviciar-los. Res millor que fer córrer paraules per empaitar-les i atrapar-les. I per trobar el gust exacte de les coses, refinar la percepció de tota mena de sabors –i olors- i no sols els culinaris. Recuperar, si possible fos, l’instint d’ensumada per mirar de sortir d’aquest sot molt més enfortits de com hi hem entrat.

També és bon moment, aquest del confinament obligat, per calibrar el perfil i la densitat de les ombres que tostemps ens persegueixen perquè aquesta observació atenta ens permetrà arribar a l’ull de la llum que les crea i a la seva potència. Clar que també és la millor hora per perdre’ns confiadament en els jardins de llibres i trobar precisament aquell que ens desperta les ganes d’anar a la mar i besar-la furtivament, és clar, que estam en temps de confinament.