Sesteja Can Gazà tot esperant el cap d’any. Mai no perd la calma ni la força de la placidesa. Als residents no els agraden gens, les festes nadalenques perquè porten adherides massa històries amb dalla, excessius records amb cadena. Com sigui, encara queda un pensament per als dos gazanencs que estan ingressats a l’hospital i
Fa unes quantes setmanes, a conseqüència de la consulta d’unes notes pròpies que ja tenen anys, vaig voler tornar a sentir les “Germanies 2007”, de Lluís Llach, una cantata que des que la vaig seguir en directe a través de TV3, es va fer lloc entre el gruix d’elements que me mantenen viu i obert
No conec cap Tròfim per donar-li els molts d’anys i ja estam acabant el darrer diumenge de l’any. VaI a dir que tampoc no tenc cap David apropat per felicitar-lo. Avui també fa 647 dies que Carme Forcadell i Lluís està tancada injustament. I fa dos anys dia per dia i gairebé hora per hora
El valor de les innocentades en temps de fakes news és nul. I la veritat és que, per molta connectivitat, xarxes de relació i altres ginys d’informació i comunicació, ens costa abandonar la innocència. Ens seguim creient qualsevol mentida i donant per vàlida qualsevol injustícia. I si, a sobre, els poders més poderosos ens mantenen
Els Reis d’Orient i la seva adoració a l’infant Jesús només apareix a l’evangeli de Mateu. Quant al nombre, segons l’evangelista eren tres, però segons altres fonts apòcrifes arriben als seixanta. Representen la universalitat del missatge o de la doctrina cristiana. No és fins a la meitat del segle XIX que porten regals o carbó
Pels volts de Nadal solen sovintejar els reportatges periodístics sobre els centres d’atenció a tots els caires de la marginació humana més profunda. No és mala cosa que els mitjans s’interessin per aquests refugis que mai no abandonen la seva extrema vulnerabilitat per no desdir de les persones que s’esforcen per ben atendre. I tanmateix
La matriarca presideix la taula des de fa onze anys –des que es varen cloure per sempre els ulls blaus a través dels quals llustrava la vida dels instants- i els seus 93 anys no es perden detall de tot el que s’esdevé a la taula preparada per a les grans solemnitats. Té esment de
A Can Gazà la nit de Nadal és una dansa de fantasmes. O la foto moguda d’una alba encesa. Cap dels que hi resideixen no hi és per gust i ha de conviure amb altres ferits encetats que no ha triat. Per ells, cada nit és el dia del judici i les sevícies de distint
El meu preceptor major té una jeia que escup les criatures, com podria dir un personatge de rondalla, i no és que tingui el son inquiet: dorm bé i profundament tota la nit. Però en canviar de postura hi ha cos de contorsionista per tot i es mou com si fos una agulla de rellotge.
La rifa de Nadal genera, des de l’imperi del general, una atenció mediàtica inusitada que mai no ha deixat de sorprendre’m. La majoria de mitjans audiovisuals fan un desplegament notable el dia del sorteig a la recerca de les administracions que han venut el número premiat i, si és possible, la declaració, i ja sé
Quan passes pels carrers que et determinaren tant la parla com el vocabulari de la infància i t’adones que per ells, des de fa segles, hi ha delejat la teva nissaga, no pots evitar una singlada a l’emotivitat més aviadora. Per aquests carrers que des de fa segles conserven la fesomia hi ha corregut apressada
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dicta que Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Antoni Comín són eurodiputats i, per tant, gaudeixen d’immunitat. Puigdemont i Comín ja tenen les acreditacions; l’eurodiputat Junqueras està segrestat per Marchena i els altres sis jutges injustos que el condemnaren sense motiu. Clar que els hereus i descendents
Quan el somni no somnia quan set i gana s’atipen les llàgrimes recuperen el valor de la paraula i les tisores s’allunyen de la por quan se sent sola. Quan la solitud s’altera es desplega la bellesa sobre les cendres de la ira.
Passejar per Ciutat entrada la nit, quan el silenci assoleix el grau més alt d’eloqüència, és un gust malgrat els excessos lumínics que pateix. En els carrers s’hi ha de veure, clar, però no cal fer-ne un gra massa. I això d’il·luminar monuments i façanes em sembla una arrogància ben estalviable. No cal contaminar ni
El jardiner de Can Gazà té el cor en un fil i l’hauran d’obrir per reposar-li els stents. En el seu cas no el poden intervenir per angioplàstia. La medicina cardíaca ha avançat molt els darrers anys i tot fa preveure que anirà bé, però el neguit pesa. No té ningú, el jardiner gazanenc, cap