(La sèrie comença amb aquest article introductori) L’etapa inicial de la Ruta Pompeu Fabra pel barri de Gràcia coincideix just en el punt on s’acaba la plaça Sanllehy i comença l’avinguda que porta el nom del Mestre. És un maridatge curiós, aquest, ja que poques persones podríem trobar que estiguessin tan als antípodes l’una de
Fa uns dies aquesta entrevista publicada a Vilaweb em va posar sobre la pista d’un llibre que acaba de sortir i que em sembla molt recomanable. L’ha escrit l’antiquari i divulgador artístic Artur Ramon (Barcelona, 1967), que forma part de la quarta generació d’antiquaris i galeristes del mateix nom i cognom que van començar a Reus
(La sèrie comença aquí) I aquí teniu els dotze minuts i mig que faltaven: els que tanquen “Wish you were here” amb les quatre parts finals de “Shine on you crazy diamond”, la cançó llarga que ens ha tingut ocupats durant dos dissabtes seguits. Us copio part del resum que figura a la Viquipèdia: Part
(La sèrie comença aquí i també aquí) Del punt número 201 al 300: una tria. Punt 208: “Bendito sea el dolor. –Amado sea el dolor. –Santificado sea el dolor… ¡Glorificado sea el dolor!” (JME) “El dolor no és bo. No estimis el dolor. Les coses dolentes no han d’estimar-se. Accepta el dolor sols quan evitar-lo signifiqui
Fa uns dies la bona gent de Vilaweb em va publicar un article (vegeu-lo aquí) sobre la Ruta Pompeu Fabra al barri de Gràcia que s’acaba d’estrenar. Us el reprodueixo aquí sota i ja us anuncio que servirà de pòrtic a una sèrie de 8 o 9 apunts que aniré penjant amb una freqüència que
Des que vaig començar aquest Bloc, el juny de 2004, he escrit uns quants apunts sobre la gent del meu barri i, sobretot, de la meva escala. Vaig començar amb un conte que em vaig empescar el matí del dia 6 de gener de 2005: el vaig titular “Silenciós matí de Reis” i l’he anat penjant
(La sèrie comença aquí) Després de l’èxit mundial de “The Dark Side Of The Moon” (1973) el grup Pink Floyd afrontava el repte de treure un nou disc que no desmereixés de l’anterior. Una experiència que no a tothom li surt bé però que en aquesta ocasió crec que va donar un resultat altament satisfactori.
La plaga dels intel·lectuals militants d’esquerres chupiguais i practicants del cosmopolitisme tifa contra tot el que el soni mínimament a català ja comença a cansar. És una espècie de lacra que ens toca d’arrossegar tant si ens agrada com si no, i molt especialment d’ençà que ens hem posat a caminar cap a la independència.
(La sèrie comença aquí i també aquí) Del punt número 101 al 200: una tria. Punt 109: “Si no eres hombre de oración, no creo en la rectitud de tus intenciones cuando dices que trabajas por Cristo.” (JME) “Escolta els germans. No creuen en la teva oració i en la teva religiositat, perquè els trepitges, els
Fa uns dies vaig intervenir en l’acte de presentació de l’exposició de l’Any Fabra en una entitat important i històrica del meu barri: el Club Esportiu Europa. Lògicament, vaig preparar un petit parlament que després, pensant-hi, em va semblar que podia servir com a base per a un article més general sobre aquesta exposició. Un
(La sèrie comença aquí) Amb els seus sis minuts exactes de durada “Like a Rolling Stone” compleix els requisits per entrar en aquesta selecció de cançons llargues dels anys 60 i 70 que cada dissabte penjo aquí i que em consta que és bastant seguida, segurament per molts dels que eren joves i entremaliats en
Un dels rituals que cada desembre passo a l’agenda de l’any següent (una agenda de paper, és clar) és la visita a la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern que des de fa una pila d’anys (si no m’erro la darrera ha estat l’edició número 67) es celebra a finals de setembre al passeig
(La sèrie comença aquí i també aquí) Del punt número 1 al 100: una tria. Punt 1: “Que tu vida no sea una vida estéril. –Sé útil. –Deja poso. –Ilumina, con la luminaria de tu fe y de tu amor. // Borra, con tu vida de apóstol, la señal viscosa y sucia que dejaron los sembradores
La primera edició de “Camino”, el llibre de José María Escrivà de Balaguer i Albás (Barbastre, 1902 – Roma, 1975) que va convertir-se en columna vertebral de l’ideari dels membres de l’Opus Dei, va veure la llum a València el 1939, l’any que es va acabar la guerra civil. “Camino” era un llibret murri i eficaç. De
(La sèrie comença aquí) Poques vegades una cançó està tan lligada a les imatges d’una pel·lícula com passa amb “The End”, la impressionant salmòdia de Jim Morrison que tanca la cara B del primer disc de The Doors (enregistrat el 1967) i la pel·lícula de Francis Ford Coppola “Apocalypse Now”, filmada el 1979. Gairebé dotze minuts