La il·lusió pot desesperar el vol confiat de les aus que ja no volen emigrar. Cap llàgrima no pot femar la terra que espera la lluna ni acompanyar la mà de l’home que fuig de tota escapatòria. Obre la porta a les flors i deixa entrar el moix exhaust de cercar la pau dels deliris.
Els que llegim Antoni Vidal Ferrando i apreuam la força i l’atractiu de la seva expressió, en acabat d’assaborir la seva darrera obra publicada, ens agradaria tenir l’habilitat i la mestria dels millors tastavins que, després de provar un vi extraordinari, parlen d’allaus de sensacions en boca i de ruixats de remors de fruita en
Ahir, a Can Gazà, va néixer un be negre, femella, filla de l’ovella bruna que fa mesos, ja adulta, s’incorporà a la guarda de xots gazanenca. En trenta-nou anys que fa que la finca es destina a l’atenció dels més marginats entre els exclosos mallorquins –temps durant el quan mai no ha deixat de mantenir
Aquest cap de setmana, el Partit Popular celebrarà el seu 18è Congrés Nacional en el decurs del qual es proposarà un canvi en la definició dels símbols del partit. Ara s’indica que “les sigles del Partit Popular són PP aixoplugades sota un símbol que representa una gavina amb les ales esteses dins una circumferència”. Segons
S’ha aixecat de bon humor: ha acabat la son, que ja és molt, i cap mal ni molèstia no l’afeixuga. Vol veure mar, avui que s’ha estirat el temps. Anirà a la cala de sempre, la dels miracles. Ha perdut molt del seu encant, ho sap, i s’enrabia quan hi para esment. El desig de
Avui s’ha constituït formalment el Consell Assessor de Continguts i Programació de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, sis anys i mesos després de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, d’aquest Ens, que preveu la seva constitució com a òrgan perquè la Radiotelevisió pública pugui desplegar les seves funcions juntament amb el
Què fan aquests barrils oberts d’arengades dins el rostoll? O només m’ho fa veure la velocitat de l’autocar, que va a mil per hora? Hauríem d’advertir el xofer que vagi viu, que ens agradaria tornar a casa en haver vist la mar. Deu haver dormit prou, el xofer? Sents a dir tantes coses… Accidents brutals
Avui no és un dilluns qualsevol. Avui, dia 6 de febrer de 2017, sants Màrtirs del Japó -amb sant Pau Miki al capdavant-, el 129è president de Catalunya, Artur Mas i Gavarró; l’exvicepresidenta Joana Ortega i Alemany i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i Oliver, s’asseuen al banc dels acusats per haver fet possible el 9N,
Sobre la línia de fons de la badia, quatre dits de claror somorta. Quatre dits de front al dia que declina. Són les cinc del capvespre i callen les abelles i les flors d’ametller que comencen a emblanquinar certs paratges. Sobre la faixa de llum, una catifa de núvols que planxa amb plom un bon
La foganya, a la casa dels prodigis, segueix acompanyant per molt que la fredor, aquests dies, no sigui tan severa. El bestiar jove –dit amb tot l’efecte- té molta juguera, senyal d’aigua, proclamen la saviesa popular i els ulls fendidors de la matriarca. Aquests cossos en expansió necessiten força espai per esplaiar-se i tot els
Reconec que tot el que passa pel Parlament de les Illes Balears des que Podem va expulsar del partit Chelo Huertas, que n’ostentava la presidència, m’exaspera i em desespera. Entre moltes altres raons, perquè la brega d’egos fa irrespirable l’aire de la sala de les Cariàtides i perquè el comportament dels parlamentaris encarregats de resoldre
Que Can Gazà es mou i va fent dins uns paràmetres o límits gens convencionals ho sabem prou bé els que en feim part, tant residents com cooperants. La vida i els sentiments gazanencs presenten unes faiçons gens corrents i van tirant unes llinyes que, en moltes avinenteses, menen al surrealisme més ferreny. A Can
Arran dels papers desclassificats darrerament per la CIA i en els que hi apareix en Joan March i Ordinas i les seves cuites economicofinanceres gens edificants, fa la sensació que es vol revisar la història d’aquest margalidà notablement i rigorosa estudiada per l’amic Pere Ferrer durant anys i encara més afanys: “Joan March, inicis d’un