Llegir és salut i fer-ho a plaer i a voler, cura doblement. I si, a sobre, rellegeixes Blai Bonet i el seu “Judes i la primavera”, editat pel Club editor, a cura de Nicolau Dols, el guariment és referma. Els editors diuen que aquesta edició en el text original inèdit és una bomba i no
No vaig veure el debat electoral d’ahir entre Iglesias, Rajoy, Ribera i Sánchez, així, per ordre alfabètic i no fer de menys –ni de més- ningú. No sabia que se celebràs, la qual cosa m’alegra enormement perquè significa que vaig escapar, per una vegada, dels paranys de la publicitat i la propaganda, monstres de més
“Només es mata sota l’impuls de la sang i dels nervis, una resta de les antigues lluites, la necessitat de viure o la joia de ser fort”. Ho diu Émile Zola a “La Bête humaine” (1890) traduïda per Josep M. Muñoz Lloret a l’Avenç (2014). En sentir ahir que en una discoteca gai d’Orlando havien
L’estança amiga, gens gran però fortament agomboladora, governada amb magnanimitat pels llibres i els versos, adverteix en lloc preferent que a qui hi entra: Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. Ho deixà dit Salvador Espriu, tan estugós
Si no t’atures, ja t’aturaran, em solia dir el padrí quan em veia embaladíssim fent moltes coses a la vegada, poques de profit i cap de bé. És clar que tenia raó; l’experiència longa en gent bona per naturalesa sempre té raó per molt que ho vulguem discutir i fer el contrari de tot. Hi
Ja ha començat oficialment la campanya electoral per formar el proper Congrés dels Diputats i el cementiri de polítics del Senat. Hom es demana, tanmateix, si és que no hi estam permanentment, en campanya, i de baixíssima intensitat. Com sigui, brillen la manca clamorosa d’idees, la mediocritat rampant dels suposats lideratges i la liquiditat presumpta
El 6 d’octubre de 1879, mor Anatole Mallarmé, fill del poeta francès Stéphane Mallarmé. Sols tenia 8 anys i l’agonia que precedí la mort va ser cruel. El poeta, davastat, comença a anotar en diferents fulls l’estructura d’una obra dedicada al seu filló i a la seva mort, que finalment deixarà inacabada. Reuneix 202 fulls
A força de perseverar en els cops de cap al mur, s’hi ha fet una escletxa a partir de la qual hem obert un esvoranc que ha de permetre la fugida apressada dels paràsits i les sangoneres que ens mantenen els cossos a punt d’estimbada. Carn contra paper. Estrassa de besades. La tinta en vena
Del Palau de la Música tot fruint de l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Maria Antònia Oliver, a Can Gazà sense més interrupció que el temps aeroportuari necessari per passar del continent a l’illa, poc més de dos-cents quilòmetres d’aigua que n’aparenten set vegades més. Acte potent, el d’ahir al
Duc el dilluns, no me n’amag. I els carrers de bon matí també, per molt que ho intentin dissimular; i molts dels meus companys de feina. Diuen que si el dilluns és bo, bona serà tota la setmana. Idò si seguim així, no sent aquest dilluns ni bo ni dolent, sinó tot el contrari, la
Divendres dia 3 morí Muhammad Ali o Cassius Marcellus Clay Jr., nom que li va ser posat en néixer. Va ser boxejador, professional, per tant, d’un esport que mai no m’ha cridat l’atenció, raó per la qual d’aquest esportista mític no en conec gairebé res en no ser la seva fanfarroneria, la seva bocamollaria irredempt,
Mirant per la finestra de la sala de ca seva a l’hora de la migdiada d’un dissabte de música i lectura ininterrompudes, recorda la primera vegada que contemplà els niguls interessadament. Devia tenir sis o set anys i estava enllitat per una grip agressiva que li disparà la febre fins als quaranta graus i els
La mar reté l’amor i reclama amants cantaires que l’amanyaguin. Les hores maten i mai no podrem estroncar la sang que fan vessar. La mar convertida en ribell de matances. La sang dels que fugen del pauperisme i de la pena de la vida vessada a la mar per cridar la voracitat dels peixos i
A proposta i amb la col·laboració del Cercle d’Economia de Mallorca, el Consell de Mallorca vol fer una aportació específica al set-centè aniversari de la mort de Ramon Llull en què la cultura estigui imbricada en el progrés, el benestar social i també amb la revitalització i la modernització de la vida econòmica de les
Monsenyor –títol que li ve tan gran com la capa amb cua vermella que no tingué cap vergonya de lluir i la foto de la qual il·lustra aquest comentari- José Maria Cañizares Llovera, arquebisbe de València, s’ha fet insubmís i, a sobre, crida a la insubmissió des de la trona sense que cap fiscalia no