marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de juny de 2016
0 comentaris

FER-SE PENSAMENT PER DONAR VIDA

El 6 d’octubre de 1879, mor Anatole Mallarmé, fill del poeta francès Stéphane Mallarmé. Sols tenia 8 anys i l’agonia que precedí la mort va ser cruel. El poeta, davastat, comença a anotar en diferents fulls l’estructura d’una obra dedicada al seu filló i a la seva mort, que finalment deixarà inacabada. Reuneix 202 fulls que deixa desats en una carpeta que roman tancada fins que l’hereva de Mallarmé la cedeix al metge i erudit Henri Mondor i aquest a les mans del crític i filòleg Jean-Pierre Richard que el 1961 decidí de publicar sota el títol “Pour un tombeau d’Anatole”.

Ens trobam, per tant, davant la constitució o la bastida d’una obra que no veurem mai aixecada però que a través de la rotunditat, la cruesa i la precisió feridora de les paraules, les imatges, els silencis marcats i els signes que presenta intuïm que hagués estat aclaparadorament magnètica, categòricament enlluernadora i, per això mateix, revoltosament bella.

infant nostre / immortalitat / efectivament fet / d’esperances humanes / esvaïdes -fill-.

Com si el poeta derrotat ens digués que la mort cerca refugi en els més joves o que la mort dels infants no fan la mort petita.

ell ha cavat nostra / tomba / morint-se,

diu escruixidorament Stéphane Mallarmé en referir-se al turment que la mort del fill ha causat a son pare i a sa mare:

(a canvi / nosaltres li / donem vida / en fer-nos / pensament.

I també:

la mare / et plora  / -jo, jo penso.

Esglaiadora forma de dir que la mort ens fa ser d’una altra manera i que els morts han adquirit una altra naturalesa en nosaltres:

que el meu pensament / li faci una / vida més bella / més pura.

Gran encert de l’editor Lleonard Muntaner d’incorporar aquest text difícil, amb l’aire mínim perquè hom es pugui fer càrrec de la tragèdia, tan portentós com captivador a la seva col·lecció de poesia La Fosca. Col·lecció, per cert, que no defuig el risc d’oferir veus clarents de tota textura. I curosa i acurada traducció de Rosina Ballester i Josefa Contijoch tot acceptant -i acomplint amb nota alta- el repte de traduir una obra especial i complexa de Stéphane Mallarmé.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.