marginàlies

L’estança amiga, gens gran però fortament  agomboladora, governada amb magnanimitat pels llibres i els versos, adverteix en lloc preferent que a qui hi entra:

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

Ho deixà dit Salvador Espriu, tan estugós amb la parla com amb la civilitat, i hom, en veient per un capllevam el meu poble i jo, amb el respecte més reverencial possible vers el Poeta, capgiraria els darrers sis versos i diria:

Salvàvem el poble
els mots
de la nostra llengua
i jo.

Qui defensarà el nostre poble amb els nostres mots a la metròpoli de cada vegada més golafre i cobdiciosa? Qui dirà als mesetaris que regeixen el brau i la pell de l’Estat que partim, el meu poble i jo, i el darrer ancarà la porta? Qui dels qui guanyaran les eleccions, just acabat el recompte de vots i a apunt de partir a la capital, recordarà els primers tres versos i serà per sempre més fidel al nostre poble i ningú més?

Salvem el nostre poble amb els mots de la nostra llengua.