marginàlies

Si no t’atures, ja t’aturaran, em solia dir el padrí quan em veia embaladíssim fent moltes coses a la vegada, poques de profit  i cap de bé. És clar que tenia raó; l’experiència longa en gent bona per naturalesa sempre té raó per molt que ho vulguem discutir i fer el contrari de tot.

Hi pens, amb el padrí carboner i les seves sentències,  des de fa un grapat de dies: des que patesc l’atac despietat d’un virus mal-lletat a les articulacions. Amb el coll encarcarat, l’espatlla que gisca, els dits de les mans embotifarronats i els peus inflats com l’estufera dels creguts comandadors, acompanyat tot d’un mal sostenible, m’he hagut d’aturar, ves!

I aturat forçosament m’adon que hem abandonat la noble i necessària pràctica de la badoqueria, això vol dir, no fer res, res de res. I caic en el compte que per badocar com cal se n’ha de saber; se n’han de fer molts i exigents màsters, raó per la qual pocs són doctors i molts menys gurus d’aquesta tècnica ancestral per guarir estressos, estretors, emprenyadures i altres inquietuds estalviables.

Mèdicament s’elogia la cuina mediterrània perquè és la més saludable, comptat i debatut, en combinar sàviament verdura, fruita, carn, peix i llegums. I si la salut no afecta només les nostres xacres i malalties, sinó que té molt a veure amb l’equilibri físic, mental i social, hem de convenir que la badoqueria és el complement necessari de la nostra dieta. Així, menjar mediterràniament i no dedicar temps a fer el badoc diàriament, és com fer retxes dins l’aigua.

Fa uns anys, Lou Marinoff proposava “Més Plató i menys Prozac” i varen ser molts el que llegiren el seu llibre. No se sap, però, quants lectors han deixat el Prozac per passar als filòsofs; probablement cap, entre d’altres raons perquè recórrer als filòsofs per acarar els reptes d’aquesta vida nostra ran líquidament exigent, costa molt i allò que costa no té futur. En canvi badar no costa gens, quan n’has après. I només se n’aprèn badant, evidentment. Jo proposaria més badar i menys gimnàs, perquè de la badoqueria pots passar a la lectura o a la música que es fa sentir; o a una bona pel·lícula. També proposaria retirs per badar: badar a trenc d’alba, a mig dia i badar, sobretot, en els crepuscles, ara que la calor encara no ens socarra la gana i fins i tot la badoqueria.