marginàlies

Divendres dia 3 morí Muhammad Ali o Cassius Marcellus Clay Jr., nom que li va ser posat en néixer. Va ser boxejador, professional, per tant, d’un esport  que mai no m’ha cridat l’atenció, raó per la qual d’aquest esportista mític no en conec gairebé res en no ser la seva fanfarroneria, la seva bocamollaria irredempt,  els suports a la lluita pels drets civils dels afroamericans i el seu canvi de nom, en convertir-se a l’islam. També record que es va barallar amb un altre homenot que pegava fort i del que sols en record el llinatge, Forenam. No sé qui va guanyar.  Tot i que lamenti la seva mort, com pertoca, les seves obres i la seva vida no em desperten gaire interès.

I si retrec Muhammad Ali o Cassius M. Clay Jr. és perquè l’atzar, el veritable forjador de la història, ha volgut que el mateix dia de la seva mort jo llegís el conte de l’immens Haruki Murakami “Silenci” inclòs en el seu recull “L’elefant desapareix”.  Ozawa, el seu protagonista, boxejava mentre era estudiant i diu que “una de les coses que més m’agradà de la boxa des de bon principi va ser la seva profunditat. Això m’atrapà […] Es pot guanyar o perdre, però si arribes al límit d’aquesta profunditat, perdre no importarà perquè res no pot ferir-te. […] El  més important és arribar al fons. Almenys per a mi això és la boxa. Quan participava en un combat em sentia dins aquesta profunditat, en un forat immens, tan lluny que no podia veure ningú, on ningú no em podia veure. Lluitava contra l’obscuritat. Ho feia sol, però no trist. I encara que es tracti de solitud, n’hi ha de molts tipus. Hi ha la tràgica i dolorosa que trenca els nervis, i també n’hi ha una altra molt distinta. Per arribar fins aquí, hom ha de gratar el seu cos, però si supera l’esforç, rep la compensació. Així entenc jo la boxa”.

Segurament Cassius M. Clay no estaria gens d’acord amb aquestes apreciacions boxístiques d’Ozawa. A mi m’han fet ganes de pujar al ring amb ell per tal de veure qui es fa més endins en la profunditat ozawanenca i comprovar que per boxejar no cal pegar cap cop.