marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de juny de 2016
0 comentaris

ELS ULLS SÓN EL DUBTE, LA RECERCA

Llegir és salut i fer-ho a plaer i a voler, cura doblement. I si, a sobre, rellegeixes Blai Bonet i el seu “Judes  i la primavera”, editat pel Club editor, a cura de Nicolau Dols, el guariment és referma. Els editors diuen que aquesta edició en el text original inèdit és una bomba i no els manca raó. Esclat de moltes primaveres, amb els seus infinits oratges i colors, aquesta tercera novel·la de Blai Bonet. Un retrat precís de moltes opressions, reclusions i ferotgies; de moltes revoltes embastades i alguna de reeixida. L’home, la persona, contra les convencions i les lleis, sobretot les morals, i a mercè de la pròpia naturalesa que rebenta sense aturador.

En el postfaci, Nicolau Dols emmarca la novel·la en els aires vaticanescos que rebutjaven les teories de Pierre Teilhard de Chardin:  “Per Teilhard l’evolució és teleològica i inspirada. “Humani generis”, de Pius XII, sembla que posava barreres a aquesta posició conciliadora”. Conta també les vicissituds que seguí el text fins que el 1963 s’edita a l’Editorial Selecta. El text que es presenta en aquesta edició a Club editor és la que es presentà a la censura, que, inexplicablement, superà. Com a curiositat, el censor informa que l’acció transcorre a Eivissa, vet ací la seva extremada preparació.

I si, en acabat, repasses les anotacions acompanyat de Bach, que posa regit a tanta buidor, a tanta bojor i a tanta beneitura, el temps es fa mal·leablement aprofitable.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.