marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de juny de 2016
0 comentaris

EL TREBALL I EL SEU VALOR

Duc el dilluns, no me n’amag. I els carrers de bon matí també, per molt que ho intentin dissimular; i molts dels meus companys de feina. Diuen que si el dilluns és bo, bona serà tota la setmana. Idò si seguim així, no sent aquest dilluns ni bo ni dolent, sinó tot el contrari, la setmana, a més de cossera, acabarà per ser molt bascosa. Crec que no ho aniré a cercar.

Diuen també que qui no té por al dilluns, no té por al dimoni. Ves per on som valent! No tenc por al dimoni però ni ell és capaç de llevar-me de sobre aquesta mollor que pesa com un mort.

Tampoc no ajuda a alleugerir la sensació de càrrega màxima llegir en el diari de referència que els suïssos han dit “no”, en referèndum, a la Renda Bàsica Incondicional de 2500 francs suïssos, a ingressar per la ciutadania suïssa independentment de si es treballa o no. Ha guanyat el no amb el 78% dels que han votat. El 64% considera que aquesta ajuda no es pot finançar i un 60% creu que amb ella es perdria la motivació per anar a treballar.

Aquesta iniciativa suïssa s’emmarca en un debat en el que es volen cercar noves receptes per a una era, la digital, en què aniran desapareixent molts llocs de treball que seran substituïts per la robòtica. Els impulsors del referèndum promovien que la Renda Bàsica Incondicional era “la resposta humanística” a l’avenç tecnològic i consistia en una quantitat fixa mensual per viure de forma digna amb independència si hom treballa o no.

Un debat assenyat, que engresca i fa pensar. Llàstima que avui, justament, dugui el dilluns… Però cal pensar-hi.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.