Des que tot passa pels mòbils i la seva missatgeria, l’escriptura a mà va a la baixa i, cosa pitjor, quan hi escrivim tendim a fer-ho com quan enviam un whatsApp, això és, sense cap norma gramatical ni ortogràfica, menjant-nos lletres i substituint expressions per emoticones. Entre això i que és bo de fer equivocar-se
Fa uns dies, un tribunal federal d’Orlando, Estats Units, declarà culpable de tortures i assassinat extrajudicial l’extinent de l’exèrcit xilè Pedro Barrientos, qui matà amb un tret al cap el cantant, folklorista i home de teatre Víctor Jara. Era el 15 de setembre de 1973. Quatre dies abans, Augusto Pinochet liderava el cop d’estat contra
El so del bufacanyes (flauta de Pan, en propietat) de l’esmolador ha sonat ben net a Can Gazà, cap allà al migdia, com si el fes sonar un gazanenc qualsevol. Ha sorprès tothom, aviram i tot, gosaria a dir, perquè hom creia que entre l’acer inoxidable i darrerament la porcellana, havien fet desaparèixer un ofici
Comparant els resultats electorals d’ahir a les Illes Balears per al Congrés dels Diputats amb els del desembre de l’any passat, tots els partits o coalicions que s’hi presentaven (el PI -Proposta per les Illes-, que es presentà el desembre, en aquestes no s’hi ha presentat) han guanyat vots excepte “Ciudadanos” (C,s), que en perd
Ahir de capvespre, en el marc de la “Vetllada de germania de s’Alqueria Blanca amb Can Gazà”, mossèn Jaume Serra Adrover va presentar la novel·la “Operació tiara”, la trentena obra publicada de Jaume Santandreu, que edità el seu primer poemari, “Dos pams d’home”, 1970. D’aleshores ençà ha editat 17 poemaris, 10 novel·les, un recull d’aforismes,
Mentre s’aixeca amb la lentitud que li imposa l’artritis –que no li agrada llevar-se-, assegut a l’espona del llit, donant temps al dolor a les extremitats perquè foti el camp, recorda el somni del que acaba de sortir. El seu veí des de fa més de trenta anys, catedràtic de llatí jubilat de fresc que
La ciutadania britànica ha decidit, en referèndum, sortir de la Unió Europea. El govern de David Cameron volgué que els britànics decidissin quedar a la Unió Europea o marxar-ne. Per això, desplegà el sentit més elemental de la democràcia i convocà el referèndum. L’Estat espanyol, com tots sabem, no vol sentir a parlar de referèndums
Els súcubes són dimonis que, fent-se passar per dones atractives i seductores, enganyen els homes –no és molt difícil, val a dir- i hi tenen “comerç carnal”, com s’indica en el Diccionari de la Llengua Catalana” de l’Institut d’Estudis Catalans. Contràriament, els íncubes són dimonis que sota l’aparença d’un tros d’home tenen comerç carnal amb
La conspiració ordida entre el ministre de l’Interior d’Espanya, Jorge Fernández Díaz, i el Cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per fabricar escàndols contra persones d’Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya per perjudicar el procés independentista principatí, demostra que el llast del franquisme segueix impedint qualsevol intent de reformar
Passats 34 minuts de la mitjanit d’avui, 21 de juny, entrarem a l’estiu, segons que indiquen els que d’aquestes coses n’entenen. I segons llegesc, el 1982, Jack Lang, sent ministre de Cultura de França, tingué la pensada de convertir el 21 de juny en el Dia de la Música, tot demanant als músics que sortissin
Com més endins em faig de l’encativadora novel·la de John Irving “L’Avinguda dels Misteris”, traduïda al català per Albert Nolla i editat a can 62, més clar veig que n’hauríem de recomanar la lectura -fervorosament, no cal que sigui dit- a l’arquebisbe de València Antonio Cañizares Llobera, integrista i tridentí irredempt, i amb traces d’homòfob,
El seu dormitori s’havia convertit en una peixera estibada de bestioles aquàtiques exòtiques de mar tropical, de la mida de mig dit i mostrant una fragilitat espaordidora; amb el cap negre i els ulls enormes exageradament trets, el cosserrí gairebé inapreciable i la cua i les aletes transparents, talment cintetes de Lluc a lloure. Milers
Lluny dels diables, la vida s’encega, escriu el profeta amb seguretat aplomada. Amb quina amor esbudellaria la mort, xiuxiueja a l’orella del deixeble. I exclama: el dolor és deler d’amor, Oh, gran Madona del pandemònium. Entretant, dents noves d’infant seccionen cues de llangardaix perquè llesquin l’aire.
A la consulta de la metgessa no hi ha molta de gent, a primera hora de l’horabaixa. Tanta de sort, diu la dona amb símptomes de mal a les extremitats que acaba d’entrar a l’home que l’acompanya. El matrimoni, empès en anys, s’asseu a les butaques més altes perquè si s’asseu a les baixes, ella,
Macolins d’aigua reguen la terra prima generosament La roda ho és tot: no comença ni acaba, acompanya el temps Cal cercar l’aplom en els fruits tornassolats de l’harmonia