marginàlies

A força de perseverar en els cops de cap al mur, s’hi ha fet una escletxa a partir de la qual hem obert un esvoranc que ha de permetre la fugida apressada dels paràsits i les sangoneres que ens mantenen els cossos  a punt d’estimbada.

Carn contra paper.
Estrassa de besades.
La tinta en vena
per signar pactes de sang
amb la pell de para-sol.

Trens de fum i mar
solquen llavis clivellats
per l’aridesa
del temps i dels murmuris,
del plany de cada dia.

Pecats que piguen
els cossos en deliri.
Cremen pregueres
mortes amb els cors impurs
oferts en sacrifici.