ESTESA DE BASCA
Llueixen les espases en traduir a signes els silencis del dèspota. El botxí no té pressa: pretén imprimir vàlua a la seva comesa. Pregant espera l’ànsia el cop de mar que tregui les restes del naufragi. L’amor la mort deleja: molt lentament i en vena, com fa camí la vida