La casa de Son Badall d’en Canaló era l’única, de les moltes que possseïa el batlle Sitja, que aleshores podia oferir a Goyo i Cisla, i al seu filló Paco, nascut samaritanament a la presó el dia de sant Llàtzer, el patró de la vila. La llogava ben poques vegades, a aquella casa estranya i
Sense gaire entusiasme he anat a veure The King’s Speech. A la sala 2 dels Renoir de Palma, del centenar llarg d’espectadors, sols un grapat minso no érem angloparlants. I, tanmateix, els murmuris, els xiuxiuejos, els comentaris amb veu massa alta i el remuc de les crispetes no han cessat en cap moment, senyal inequívoc
La Setmana del Llibre en Català de Palma celebra enguany la vint-i-dosena edició, acaba diumenge, hi he anat uns quants pics, volia fer un comentari d’aquest prodigi que s’esdevé per la caparrudesa envejable d’un grapat d’homenots i encara és l’hora de fer-ne el raport. Hi he tornat, avui, a la presentació d’Amors i laberints, un
Removent papers -dedicació a la que hi dedic menys temps del que cal i del que vull- retrob unes notes que vaig prendre el 10 de febrer de l’any 2003 tot seguint l’entrevista d’Antoni Bassas a Jon Sobrino en el programa de TV3 “A contracorrent”. Tenen vuit anys i poden ser d’ara mateix, les reflexions.
Deia que es trobava indefens davant els somnis; que els havíem desnonat de les barraques que habitaven confortablement aplicant amb tot rigor les lleis del mercat. Som experts en rebregar les somniades i sent tan estúpids no podrem anar enlloc mai, sentenciava amb força freqüència. Mentre la infermera li prenia la tensió, seguia remugant amb
Ja no hi ha qui cuidi els garrovers? Ara que els ametllers enjogassen els camps de l’illa, la seva deixadesa és més cridanera. Foten una penada: el brancam de la majoria va amb els morros per terra i hom no pot evitar veure-hi la imatge colpidora de vells abandonats en asils fetorosos. Vellura deambulant color