marginàlies

La Setmana del Llibre en Català de Palma celebra enguany la vint-i-dosena edició, acaba diumenge, hi he anat uns quants pics, volia fer un comentari d’aquest prodigi que s’esdevé per la caparrudesa envejable d’un grapat d’homenots i encara és l’hora de fer-ne el raport. Hi he tornat, avui, a la presentació d’Amors i laberints, un treball més que meritori d’Antoni Vidal Ferrando, al qual també m’hi hauria de referir. El presentava Joan Perelló, raó suficient per no perdre’m l’acte. I entre ullada i ullada a la multitud de títols; entre llibre i llibre, salud els amics que em trob. I no parlam de llibres, ves per on.  En algun cas, la referència a un, ens serveix d’excusa per parlar del panorama dels polítics nostres, de l’emergència nacional i de l’apatia amb la que hi responen la immensa majoria. És el moment, ens deim, de  l’empenta, de la responsabilitat, de la magnanimitat i de la generositat per acarar amb garanties l’escalada de greuges i agravis que ens esperen –amb tota certesa- voltant cantó i d’aquests impulsos engrescadors no se’n sent cap remor. Conversar del país entre llibres no ens traurà de la inòpia. On s’amaga el revulsiu?