Avui un apunt matiner perquè d’aquí a poca estona ens trobarem amb la C. i l’R. i enfilarem cap al camp d’aviació per agafar l’aparell que abans del migdia ens deixarà a Pisa. D’allí, amb cotxe de lloguer, cap a Florència -hi ha aproximadament una hora d’”autostrada”- on començarem el programa previst. Sembla que aquesta tarda tindrem algun plugim… (n’hi
És magnífic el poder evocador de la música. Gràcies a això la tria que cada matí em prepara a l’atzar el senyor iPod durant l’estona que em dedico a fer bicicleta estàtica es converteix molt sovint en una porta oberta de bat a bat en el magatzem dels meus records. Ahir al matí, sense anar més lluny, després de passar per Ester Formosa cantant
No tenen gaire sort, d’un temps ençà, la gent del PP de Catalunya… Primer va ser el senyor Fernández Díaz (aquella energia, aquell tremp encomanadís…) A continuació va ser el senyor Piqué (aquella compacta mitja melena, aquella lluïssor metàl·lica en la mirada…) Després va ser el senyor Sirera (aquella riquesa d’entonacions, aquell discurs espurnejant…) (n’hi ha
Avui fa vuit dies que vaig enviar al meu diari la crítica d’un llibre que figurarà en totes les llistes d’obres importants publicades el 2008, n’estic segur. Em refereixo a “Històries del paradís”, un recull d’una vintena llarga de contes escrits per Xavi Sarrià, el cantant del grup Obrint Pas, editat des d’Alzira per la bona gent de Bromera. No entraré, doncs, ara
De vegades la vida té cruels casualitats. Abans d’ahir, sense anar més lluny, varen coincidir en els noticiaris informacions sobre dos llibres que acaben de sortir i que, ja de bon principi, porten associada una bona dosi de marro. Em refereixo a “Pascual Maragall. El hombre y el político”, escrit per Esther Tusquets i Mercedes Vilanova, i a “La Reina muy