Totxanes, totxos i maons

És magnífic el poder evocador de la música. Gràcies a això la tria que cada matí em prepara a l’atzar el senyor iPod durant l’estona que em dedico a fer bicicleta estàtica es converteix molt sovint en una porta oberta de bat a bat en el magatzem dels meus records.

Ahir al matí, sense anar més lluny, després de passar per Ester Formosa cantant Jordi Guardans i per Murray Head, em va seleccionar una Gymnopédie d’Erik Satie que de seguida em va transportar cap enrere vuit o deu anys. Quan l’A. i jo teníem el costum d’agafar un diumenge pel matí de finals de novembre l’Opel Kadet i enfilàvem cap a les caves Canals de Castellví de Rosanes a comprar un parell de caixes de xampany per atendre les necessitats de les festes.  (n’hi ha més)

La gràcia, però, era el ritual que seguíem. Per començar agafàvem el trajecte més llarg. És a dir, per la Palma de Cervelló i Corbera de Llobregat fins dalt de ca l’Aragall i després baixant fins a Castellví.

I pel camí -tres quarts d’hora a tot estirar- l’acompanyament musical era sempre el mateix: el cassette número 81 de l’Enciclopèdia Salvat “Los grandes compositores” amb una esplèndida selecció de peces d’Erik Satie per a piano interpretades per Evelyne Crochet que ara mateix, mentre escric aquest apunt, tinc al costat del teclat.

Tres “Gymnopédies”, sis “Gnossiennes”, la “Première pensèe Rose-Croix” i altres meravelles per l’estil sonaven en el reproductor de cintes del nostre vell Opel -parlo d’aquella època que la gent ens emportàvem la ràdio del cotxe perquè no ens la fotessin- en el viatge d’anada i durant la tornada en la qual repetíem banda sonora i trajecte.

Vàrem seguir aquest ritual quatre o cinc anys. No n’estic segur però és possible que al principi encara ens acompanyés algun dels nois de casa. Tampoc sé del cert per què vàrem canviar de costums (i de marca de xampany).

Aquest novembre no, que demà marxem cap a la Toscana, el següent cap de setmana tampoc, que hi ha els premis d’Alzira, i l’altre és possible que fem la ruta Rodoreda de Romanyà de la Selva amb el doctor R. i la seva muller. Tampoc crec que ho fem el cap de setmana del 29 i el 30, que és el nostre trenta-sisè aniversari de noces, però és possible que algun diumenge de desembre l’A. i jo agafem el Focus -que és dels que encara tenen reproductor de cassette- i travessem Corbera Alta, enfilem la carretera de L’Amunt i Sant Ponç cap a Castellví de Rosanes i tornem a evocar el temps que la música etèria i enigmàtica de Satie ens acompanyava a comprar el xampany de les festes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!