Migdia a casa. L’episodi dels Simpson és repetit i a més a més de no fa gaire. Llàstima. Ens passem, doncs, al TN Migdia just en el moment que parlen de la cimera hispano-alemanya que s’ha celebrat avui a la ciutat de Meersburg. (n’hi ha més) Enganxem just el moment que el senyor Rodríguez Zapatero i la
"Plores perquè la versió que ens arriba de la dictadura és cada vegada més endolcida, com si el franquisme fos l’arribada del 600 i no la mort de Puig Antich…" Fragment de l’article "Emocions col·lectives", escrit per Albert Om a propòsit de la imminent estrena de la pel·lícula "Salvador" i publicat en l’AVUI d’avui. Per
(Ja sé que tractant-se d’una festa com la d’avui -"el dia de la Diada", com ja comencen a dir alguns comunicadors indocumentats- hauria de fer un apunt d’allò més adient parlant del país i del seu futur però com que, de fet, ara mateix sento que no me’n queden gaires, d’esperances dipositades en el futur del país, em limitaré a
Llegeixo a l’Avui d’avui l’article setmanal de Jordi Coca. Es titula "Una bona temporada teatral" i parla, més concretament, de les programacions de la nova temporada del Romea, el Lliure i el TNC. Pel que fa a aquest darrer teatre -del qual celebra la programació que ha confegit el nou equip comandat per Sergi Belbel- l’amic Coca
Coincideixo a l’ascensor amb en V., observo que sota l’aixella tragina El País i El Periódico -el kit complet del cosmopolita, vaja- i se m’acut de preguntar-li com ho veu, això que el pregó de la Festa de la Mercè ens l’ejaculi la senyora Elvira Lindo, muller de l’escriptor Antonio Muñoz Molina i -si és que se li
No només he mirat cap enlaire, aquests dies a Tolosa de Llenguadoc, a la percaça d’imatges d’edificis. També he mirat cap al terra i puc afirmar, amb una notable dosi d’enveja, que he vist poquíssimes xancletes i sandàlies d’aquestes que, de tan freqüents a la meva ciutat, ja formen part, ai las, del paisatge quotidià. (n’hi ha més) Pel
Entre altres coses igualment agradables que ja aniré explicant sense presses, aquests tres dies que l’A. i jo hem passat a Tolosa de Llenguadoc m’han servit per tornar a descobrir, després d’un parèntesi de quasi quaranta anys, el plaer de fotografiar arquitectura. És a dir, els edificis, detalls ornamentals i altres elements que, vistos en conjunt,
(“… he anat a seure al jardinet dels lliris / en espera del bon temps.”) Passa força estona de la mitjanit. El concert d’homenatge a “Dioptria” ja és història i val a dir que surto de l’Auditori amb sentiments contradictoris. Emoció per una banda. Per l’altra, però, també una certa decepció. L’emoció perquè sé que acabo de presenciar un esdeveniment únic
Una bona amiga de casa em telefona meravellada per (cito textualment) "la meva extraordinària productivitat". Ella sap que els dies 29, 30 i 31 d’agost l’A. i jo ens vàrem escapar cap a Tolosa de Llenguadoc gaudint d’uns pocs dies d’autèntiques vacances -aquests i els tres que vàrem passar a Bétera– en aquest estrany mes d’agost marcat per la
Doncs sí, mira; mentre Catalunya continuï sent tan bon negoci per a Espanya com ho ha estat fins ara… Mentre Espanya continuï sent el pèssim negoci que ha estat també fins ara per a nosaltres… Mentre hi hagi polítics convençuts que amb el nou Estatut l’estat és ja una cosa residual a Catalunya… Mentre els catalans
(La sèrie comença aquí) La nit del 2 de desembre de 1972 -la nostra tercera nit de casats- l’A. i jo la vàrem passar a Almassora, un poble al costat mateix de Castelló. En la ruta del nostre viatge de noces cap a Cuenca i Salamanca teníem planificat de fer-hi estació durant un parell de
(La sèrie comença aquí) Com no podia ser altrament, a més a més d’alfàbregues, pirotècnia i confetti (centenars de sacs de confetti de mil colors, vegeu-ne una imatge en l’arxiu que adjunto al final d’aquest apunt) a les festes de Bétera hi ha dansa i música a pleret. Si m’he de cenyir als tres dies
Bob Dylan i Rafa Xambó: he aprofitat els trajectes d’anada i tornada a Tolosa de Llenguadoc (*) per escoltar dos discos molt importants. El primer és "Modern Times", del mestre Dylan. Una petita meravella que, al meu parer, corona amb "summa cum laude" la trilogia formada per "Time Out of Mind" (1997) i "Love and Theft" (2001), dos discos