Uf… Vàrem estrenar l’any a Collserola i l’hem acabat amb la notícia d’una altra defunció. Precisament del pare de la I., membre femení de la parella amb qui comptàvem sopar i dir adéu a 2004 aquest vespre des de casa nostra. De fet, la festeta particular ja la vàrem fer ahir l’A. i jo sopant
Ha passat el 28 de desembre i, pel que m’ha semblat veure, fora de l’àmbit de la premsa esportiva es pot donar per desaparegut el costum de publicar notícies espaterrants que l’endemà quedaven desmentides. De fet, alguna cosa ens deu passar a tots plegats quan ahir, mentre mirava els titulars de la premsa a la percaça d’alguna innocentada,
Era un final llargament anunciat que avui s’ha consumat: ha aparegut El Víbora número 299-300, l’última entrega d’aquesta publicació mítica i, en el seu moment, trencadora fundada el 1979. És a dir, fa vint-i-cinc anys. (n’hi ha més) No cometré ara la frivolitat de posar-me a entonar cap elogi funerari ni de fustigar els poders públics o aquelles
Mentre tots els meteoròlegs es posaven d’acord per augurar-non un Nadal i, molt especialment, un Sant Esteve sota l’influx d’una onada de fred polar (onada que, almenys a la ciutat de Barcelona, ha passat força desapercebuda) en el dinar d’ahir i en el d’avui tots els de casa hem pensat en el Marc que ara
… fins i tot quan no s’abilla de pseudo-dòmina amb gecs de cuir negre. Ara mateix l’acabo de sentir declarar sense embuts per la ràdio que no està disposada a permetre que els qui vagin “cecs de cocaïna” es posin al volant. Sí, senyora. Així es parla: clar i català. Només espero que, davant de l’al·lusió als cecs (ai, perdó; als deficients visuals), els ajatol·làs
“Diguem, doncs, sense recargolaments enganyosos, que un vint per cent dels adolescents catalans no entenen el que llegeixen. I, si ho formuléssim d’una manera més crua, diríem que no saben ni llegir ni escriure, perquè, ¿com ha de saber escriure una persona que no sap llegir? Així doncs, un vint per cent dels futurs catalans
Amb un cert estupor davant de tanta llana al clatell llegeixo a les pàgines salmó de La Vanguardia d’avui el següent titular: “La biblioteca de Baget Herms, a la Pompeu”. I unes línies més avall -dintre de la mateixa notícia- la preciosa frase: “… ha pasado a formar parte de la biblioteca de la Universidad Pompeu i Fabra”.
Som en temps de llistes, pel que es veu. Després dels 500 de la revista “Rolling Stone” un programa de TVE ha fet una votació entre els seus espectadors per escatir quina és la millor cançó dels darrers 50 anys i la guanyadora ha estat “Mediterráneo”, de Joan Manuel Serrat. Un tema enregistrat el 1971
Ara fa un any que la gent que gestiona el web “Lletra” de la Universitat Oberta de Catalunya va tenir la gentilesa de convidar-me a participar en la primera sessió d’“Anatomia”, una espècie de prospecció quirúrgica -precisament l’acte es va celebrar en la sala de disseccions de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya- en
Hi ha dies que m’agafa complex d’esquimal a la Patagònia i el d’avui n’és un. Resulta que el suplement “Cultura/s” de La Vanguardia (m’estalvio l’enllaç perquè el Comte fa pagar les consultes en línia) s’ha sentit obligat a informar a la ciutadania sobre quins són, a parer dels seus col·laboradors, els millors llibres i CD’s de
Per la ràdio s’està passant aquests dies una campanya publicitària d’Amnistia Internacional per la igualtat de drets de les dones. Els creatius publicitaris han simulat una conversa entre un ginecòleg i una parella en estat de bona esperança en el transcurs de la qual el metge els avisa que el que estan esperant podria ser un ésser d’allò
Llegint els últims articles d’en D. Sam Abrams, i molt especialment el que va ejacular dijous passat a l’Avui, em ve a la memòria el que no fa gaire em comentava la meva amiga M. a propòsit d’un altre individu tallat pel mateix patró i del qual potser parlaré d’aquí a uns mesos. “T’imagines -em deia- el
M’adono que en el meu comentari d’ahir vaig cometre una inexactitud. Quan em vaig referir als polítics com aquells personatges que mai admeten haver reculat quan analitzen els seus resultats electorals no vaig pensar en un altre gremi que també excel·leix en això d’estar convençut que mai no l’erra i que els equivocats són els
Continuant amb el tema d’ahir ara resulta que tothom es fa creus del que ha desvelat un informe de l’OCDE (aquí en francès i aquí en anglès) segons el qual els alumnes catalans de secundària (4t d’ESO, 15 anys) estan per sota de la mitjana fixada per aquesta organització internacional en coneixements de matemàtiques, comprensió lectora i
A principis d’aquest any vaig quedar amb una persona de trobar-nos a la porta d’un institut de secundària de l’Eixample barceloní. Casualment l’hora de la cita coincidia amb la de la sortida dels alumnes i el retard de la persona a qui esperava em va permetre viure uns imprevistos vint minuts d’instructiva immersió en el