Cromos de felicitat (publicat el 24 de juny). Som en aquest món per ser feliços. No sé si està de moda dir-ho però me’n fot. N’estic plenament convençut i per tant ho deixo escrit ara i aquí. No sóc, però, ni il·lús ni panxacontent i sé que aquesta vocació de felicitat no significa que hàgim de
La meva amiga L. (publicat el 18 de juliol). La setmana passada la meva amiga L. va deixar voluntàriament la feina. Poca estona després de presentar la seva carta de renúncia va venir a dir-m’ho al despatx. Els ulls li brillaven i encara que s’esforçava a dissimular-ho semblava força afectada. (n’hi ha més) Feia
Zoologia recreativa (sobre toros, gats i ases) (publicat el 21 de juliol). Tinc la impressió que quan els catalans ens decidim a emprendre alguna acció reivindicativa, sobretot si -romàntics de mena, al capdavall- toca de prop la simbologia, la majoria de les vegades ho fem en contraposició a alguna acció prèvia perpetrada pels nostres veïns
Fascinats per Valentí Puig (publicat el 15 de juliol). He de confessar que no acabo d’entendre la fascinació que la figura i l’obra de Valentí Puig suscita en bona part dels cervells pensants i escrivents d’aquest país. Atribuiu-ho, si voleu, a les meves limitacions però no hi puc fer més: detesto combregar amb rodes de molí. Si més
Com un personatge de Rohmer (publicat el 26 de juny). La senyora M. m’aconsella que redueixi pressió i espongi l’agenda. Que aprengui novament a conquerir espais per al dolce far niente. Poques hores després m’arriba un significatiu regal de l’atzar que confirma una cosa de la qual estic plenament convençut: tot lliga. (n’hi ha més) Reviso
Més llana al clatell (o TV3 te l’endinya del revés) (publicat el 14 de juliol). Grans marrameus fa unes setmanes quan un cervellet del departament de màrqueting de Televisió de Catalunya S.A., amarat de cosmopolitisme i multiculturalitat sostenible, va decidir que no hi havia cap grup català que donés la talla per fer la cançó de l’estiu de
Sobre la importància d’acabar bé les coses (o la màgia crepuscular de Manoel de Oliveira) (publicat el 28 de juny). Digueu-me intransigent o home de poca fe si voleu, però he de confessar que mai no m’he acabat de creure aquella sentència que més o menys ve a dir que un bon morir pot redimir
L’horrorosa moda de les sabates de senyora amb “acicate” (publicat el 22 de juny). L’”acicate” era una peça que formava part de l’armadura dels peus del cavallers. Consistia en un allargament exagerat de la puntera del calçat al final de la qual hi havia una bola metàl·lica rugosa o amb petites punxes que servia perquè el genet copegés els
La fatiga de la ficció (publicat el 20 de juny). Dedico mig cap de setmana a la lectura de “D’Arbeca a l’Opus Mei”, les memòries del periodista Josep Pernau que La Campana acaba d’editar. És un encarrec del suplement de llibres de l’Avui que, curiosament, m’arriba en un moment en el que cada dia que passa em
Llana al clatell: cosmopolites de Haima (publicat el 18 de juny). Al Fòrum hi ha una zona de 16.000 metres quadrats coberta per lones i que és l’apoteosi del bon rollo. Els cervellets rectors de l’”event” (això es diu molt ara) han batejat la cosa amb el nom de “haima” que queda d’allò més multicultural, mestís i
De bona tinta (publicat el 23 de juny). Qui m’ho ha dit és persona formal i, per tant, em mereix tota la confiança: sembla ser que dies enrere es va celebrar un acte literari en una localitat propera a Barcelona en el que NO hi va intervenir en D. Sam Abrams.
Durant l’agost aquest Bloc podria perfectament tancar portes i anar-se’n de vacances com fa la majoria dels mortals. Però com que no fa gaire que ha començat a funcionar podríem dir que no li pertoca el mes sencer. En conseqüència, durant la primera quinzena el tindrem actiu tot i que adaptat a la galvana pròpia de l’estació. ¿I