Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

8 d'agost de 2004
0 comentaris

Refregit de totxana a la moda d’estiu (quatre)

L’horrorosa moda de les sabates de senyora amb “acicate” (publicat el 22 de juny). L'”acicate” era una peça que formava part de l’armadura dels peus del cavallers. Consistia en un allargament exagerat de la puntera del calçat al final de la qual hi havia una bola metàl·lica rugosa o amb petites punxes que servia perquè el genet copegés els baixos del cavall per esperonar-lo.  (n’hi ha més)

 

Més o menys això és el que explica el guia als visitants de l’Alcázar de Segovia quan, davant d’un intimidant guerrer muntat a cavall i “lanza en ristre”, ha de descriure a la turistada les diverses parts que formen les armadures del genet i del seu cavall.

Algun dissenyador desaprensiu deuria veure aquesta peça i, tocat pel dimoni de la inspiració més febril i desencaminada, no se li va ocórrer res millor que inventar-se una nova moda de calçat femení que em sembla senzillament abominable: la sabata amb punta allargada.

El meu primer contacte amb la cosa va ser la primavera de l’any passat. Recordo perfectament que va ser una nit d’estrena en una sala de teatre alternatiu quan, mentre esperàvem que obrissin les portes, van començar a aparèixer senyores calçades amb uns objectes de punta exageradament llarga que donaven als seus peus una aparença de desproporció summament desagradable i un aire de bruixa de conte infantil molt desavinent en aquell ambient cosmopolita, multicultural i esnob propi de les estrenes alternatives.

La meva sorpresa va ser quan, poques setmanes després, senyores d’edat diversa i adscripció estètica variada (seguidores del duet Morán-Pera, per no deixar el símil teatral) s’apropiaven de la moda “acicatera” convertint el carrer en una desfilada de bruixes d’allò més inquietant.

I així fins avui. Però com que tot el que comença malament té una inexorable tendència a empitjorar, des de fa unes setmanes veig que prolifera una modalitat que no vacil·lo gens de qualificar d’ofensiva en tota la regla contra el bon gust: les “xancletes amb acicate”. Ço és, sabates de punta d’un pam de llarg, sense tancament posterior i amb un centímetre i mig o dos com a màxim de taló. Senzillament horrorós.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!