Totxanes, totxos i maons

Veig que el suplement “Rar” del diari Ara d’avui està dedicat a l’actor porto-riqueny Benicio del Toro i començo a passar fulls de pressa perquè, en principi, no és un tema que, francament, m’apassioni gaire… fins que em trobo amb una cara que em sona molt i un titular al costat que diu “Rebeca, la inesperada cosina de Benicio” i tot d’una la maquineta dels meus records es posa a funcionar a cent per hora.

Començo pel començament:

Temps era temps  –posem que en la dècada del 60–  va assolir una certa popularitat un cantant barceloní que es deia Eliseo del Toro:

Aquesta cantant tenia una germana més petita que el va seguir en l’ofici. Era l’època que els artistes jugaven amb la grafia dels seus noms —Rafael Martos, Raphael—  i la senyora María Francisca del Toro, germana d’Eliseo, no va voler ser menys i es va convertir en Franciska.

En l’edició del Festival de la Canción Mediterránea de 1963, la que varen guanyar Salomé i Raimon, Franciska va quedar classificada en segon lloc. La cançó que va defensar, conjuntament amb el trio “Los TNT”, es titulava: “Paz”.

De resultes del Festival la popularitat de Franciska va pujar força i a principis de juliol de 1965 la trobem enfilada a l’escala de l’avió que havia portat els Beatles a Barcelona per donar-los, en senyal de benvinguda a la ciutat, sengles exemplars d’aquell peculiar barret que calcen els toreros i que es diu “montera”. Vegeu-la, vegeu-la. I observeu la fila de tots plegats, que la fotografia em guardarà de mentir.

Uns anys després –més concretament tretze anys després, perquè la notícia és de novembre de 1978– la cantant Franciska i el seu marit  –el pintor José Maria Pous—  varen ser pares d’una nena a la qual varen posar el bonic nom de Rebeca. Vegeu aquí l’entranyable retall de premsa que ho anuncia:

Com és llei de vida aquella nena va anar creixent i esperonada sens dubte per la genètica de sa mare i son tiet es va convertir en cantant del gènere “disco”. Sembla que va tenir algun èxit remarcable cap els anys 90, però això ho dic d’oïdes i perquè ho he llegit; no perquè ho sàpiga de primera mà. El que sí que puc certificar és que fa cosa d’un any la senyora Rebeca Pous del Toro va protagonitzar un dels espots més… diguem-ne “peculiars” (*) que han passat pel televisor de casa: el dels pneumàtics Aurgi.

Aquest:

Sembla que els resultats econòmics d’aital campanya varen ser d’allò més espectaculars i l’amo d’Aurgi  –que jo em pensava que es deia Aurelio Giménez i resulta que no, que “Aurgi” és el nom originari romà de Jaén—  va finançar una nova campanya en la qual la nostra Rebeca va demostrar que podia lluir el pamet al costat del millor de cada casa.

Vegeu, si no, això amb el senyor Mario Vaquerizo (que es veu que també és famós):

I lligant el desenllaç de la trama amb el començament, com en les bones novel·les, arribem al final d’aquesta entranyable saga familiar. Resulta que un dia de 1967  –poc després d’allò dels Beatles i els barrets de torero– va nèixer a Puerto Rico un infant que amb els anys esdevindria estrella de Hollywood: Benicio del Toro.

Un Benicio del Toro que, com expliquen els bons amics del diari Ara, és cosí segon de la pneumàtica Rebeca ja que els seus respectius avis eren germans.

I fins aquí hem arribat. Que és diumenge i fa moooolta calor.

—————————————————————————————————–

(*)  Tot i que darrerament no em negareu que la campanya dels matalassos Dormity li està fent una dura competència en aquest imaginari rànquing de missatges publicitaris xarons.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!