Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
En plena feina de preparació del viatge que el proper maig farem un grup de deu catalans a la Toscana (en parlaré amb més detall quan s’acosti el moment) repasso la sèrie d’apunts que vaig penjar en aquestes Totxanes arran de la visita que l’A. i jo vàrem fer a aquelles terres l’any 2009, també durant un mes de maig (aquest és el primer apunt de la sèrie i us porta als següents; quatre en total).
Una de les coses que m’han vingut ara a la memòria és el pati d’accés a la Galleria degli Uffizi (vegeu la imatge que il·lustra l’apunt) i sobretot les fornícules amb escultures que hi ha entre els arcs de la galeria porticada que l’envolta. Un conjunt d’imatges que representen un envejable inventari d’homes il·lustres nascuts a la Toscana. Me’n varen sortir quinze –segurament tots els que es podien recopilar l’any 1581, que és quan l’edifici va començar a funcionar com a oficines dels negocis dels Medici, tal com el seu nom dóna a entendre- i que ara us reprodueixo ordenats per la data del seu naixement:
* Guido Aretino (991)
* Niccola Pisano (1220)
* Dante Alighieri (1265)
* Giotto (1267)
* Francesco Petrarca (1304)
* Giovanni Boccaccio (1313)
* Donatello (1386)
* Leon Battista Alberti (1404)
* Leonardo da Vinci (1452)
* Amerigo Vespucci (1454)
* Niccolo Macchiavelli (1469)
* Michelangelo Buonarrotti (1475)
* Benvenuto Cellini (1500)
* Andrea Cesalpino (1519)
* Galileo Galilei (1564)
Un total de quinze noms –catorze dels quals nascuts en un període de tres-cents quaranta anys– provinents tots d’una mateixa zona. Una regió que, evidentment, estava –està, crec, encara– tocada pels déus.
Aquestes coses passen de tant en tant. Els astres s’hi posen bé, com si diguéssim. Com a casa nostra el 1893. Un any que entre gener i setembre va portar el naixement de gent com J.V. Foix, Frederic Mompou, Joan Miró o Carles Riba. I si ens allarguem als primers mesos de 1894 la collita s’enriqueix amb dos noms més: Josep Maria de Sagarra i Joan Salvat-Papasseit.
Reflexions de diumenge a la tarda, si voleu. Però ben sucoses, d’altra banda, no?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Podries afegir-ne d’altres pels dos costats però Piero della Franceca, encara que no està al pati d’accés a la Galleria (o no recorde haver-lo taüllat), deuria de anomenar-se per excel·lent pintor i per toscà